Vés al contingut

Inguma

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Inguma (base de dades)».
Infotaula personatgeInguma

Modifica el valor a Wikidata
Tipusgeni Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia basca Modifica el valor a Wikidata
Dades
PseudònimMauma Modifica el valor a Wikidata
Altres
Dominimalson Modifica el valor a Wikidata
EquivalentPesanta i Lietuvēns Modifica el valor a Wikidata

Inguma (anomenat Mauma a Baigorri) és un dels genis malèfics que componen l'extens panteó de la mitologia basca.[1][2] Tot i que pot aparèixer en qualsevol moment del dia, mentre la gent dorm, com que això és més habitual de nit se l'acostuma a enquadrar dins la categoria dels éssers nocturns.[3] La seva naturalesa és malvada, ja que el seu únic propòsit és ofegar les seves víctimes mentre dormen: aleshores apareix a casa i escanya algun dels dorments tot constrenyent-los el coll, dificultant-los la respiració i causant així una angoixa indescriptible.

Origen antropològic

[modifica]

L'origen antropològic d'aquest geni es podria trobar en el fenomen anomenat "paràlisi del son", una incapacitat temporal per a moure's que algunes persones pateixen sovint durant el son en despertar sobtadament. Curiosament, la paràlisi del son sol produir-se si el dorment està estirat d'esquena, cosa que coincideix amb el patró que segueix Inguma, que s'asseu sobre el pit de les seves víctimes i els estreny la gola amb les mans.[4] Això és el mateix que fan, per exemple, la Pesanta, un ésser propi de la mitologia catalana, la Sarramauca occitana o el Lietuvēns letó.

Genis relacionats

[modifica]

Aideko és un geni similar a Inguma. Se'l considera responsable de totes les malalties les causes naturals de les quals es desconeixen. De la mateixa manera que Gaizkin forma caps de gall amb les plomes del coixí, Aideko causa malalties greus a qui s'hi gita. Només cremant aquestes plomes es guareix el malalt.

Protecció

[modifica]

Per tal d'evitar els efectes d'Inguma, a la zona d'Ezpeleta (Lapurdi) es recita tradicionalment aquesta fórmula:[5]

« (basc) 
Inguma, enauk hire bildur,
Jinkoa eta Andre Maria artzentiat lagun
Zeruan izar, lurrean belar, kostan hare.
Ehadiela nereganat ager.
(català) 
Inguma, no tinc por de tu,
tinc Déu i la Mare de Déu com a protectors.
Les estrelles del cel, les herbes de la terra, els grans de sorra de la costa,
no et presentis davant meu abans d'haver-los comptat.
»

A Sara es diu aquesta altra fórmula:[6]

« (basc) 
Ingumes erromes
ezniok hire beldurrez
Jesus diat aita
Zeruko saindu ta aingeru guziak guarda.
(català) 
Inguma captaire
no tinc por de tu,
tinc per pare Jesús
per guardians tots els sants i els àngels del cel.
»

A Ithorrotze (Zuberoa) es diu que aquest esperit provoca malsons. Per allunyar-lo, es recita la mateixa fórmula que a Ezpeleta, a la qual s'afegeix aquesta invocació a l'esperit benèfic Gauargi:[6]

« (basc) 
Hi, aldiz, jin akitala Gauargia!
(català) 
D'altra banda, vine a mi, Gauargi!
»

Invocacions

[modifica]

Per alliberar-se dels malsons es fan servir diverses fórmules i invocacions adreçades a Santa Agnès, la Mare de Déu i Sant Andreu. Tot seguit, alguns exemples:

« (basc) 
Amandere Santa Inés
bart egin det amets
berriz egin eztezadala
ez gaitzez ta ez onez.
(català) 
Mare Santa Agnès
ahir a la nit vaig tenir un somni
que no en tingui més
ni de dolent ni de bo.
»
— Versió recollida a Amezketa[6]
« (basc) 
Andre Santa Ines
bart ein dut ames:
bart ein badut gaitzez
gaur ein dezadan onez.
(català) 
Santa Agnès
ahir a la nit vaig somiar:
si el d'ahir va ser dolent
que el d'avui sigui bo.
»
— Versió recollida a Ezkurra[6]
« (basc) 
Ama Berjina de Kodes:
nik eiten bot ames
izan daila onez
(català) 
Mare de Déu de Kodes:
si tinc somnis
que siguin bons.
»
— Versió recollida a Ituren[6]

A Euba (Amorebieta-Etxano) es diu que allò que se somia el dia 13 del mes es fa realitat.

[modifica]

A Ofrenda a la tormenta (pel·lícula de Fernando González del 2020), la mort sobtada d'una nena petita esdevé sospitosa quan el metge forense descobreix que es va aplicar pressió a la cara del nadó. L'àvia està convençuda que aquest assassinat és acte d'Inguma, una criatura maligna.[7]

Inguma és un dels diversos genis nocturns que apareixen a la pel·lícula de Paul Urkijo Gaua (2025), al costat de Gaueko, Akerbeltz, nombroses sorginak ('bruixes') i altres.

Inguma és també el nom d'una base de dades pública creada per la Universitat Basca d'Estiu que ofereix dades sobre tot allò que s'ha produït en llengua basca dins del món acadèmic, tant de forma escrita com oral.

Referències

[modifica]
  1. Barandiarán, José Miguel de. Mythologie basque [Mitología vasca] (en francès). Traducció: Olivier de Marliave. Pròleg: Jean Haritschelhar. Fotografies: Claude Labat. Tolosa de Llenguadoc: E.S.P.E.R., 1989 (Annales Pyrénéennes). ISBN 2907211056. OCLC 489680103.
  2. Bane, Theresa. Encyclopedia of Beasts and Monsters in Myth, Legend and Folklore (en anglès). McFarland & Company, 2016. ISBN 9780786495054.
  3. Labat, Claude. Libre parcours dans la mythologie basque : avant qu'elle ne soit enfermée dans un parc d'attractions (en francès). Baiona; Donostia: Lauburu; Elkar, 2012. ISBN 9788415337485. OCLC 795445010.
  4. «Urdaibaiko Hiztegi Mitologikoa A-tik Z-ra (Etnografia)» (PDF) (en castellà). Urdaibai.org. Eusko Jaurlaritza, Gernika-Lumoko Udala i Urdaibai Biosfera Erreserba. [Consulta: 23 març 2023].
  5. Arriaga, José Luis. Euskal mitologia (en basc). Ediciones Mensajero, 1984. ISBN 9788427113763.
  6. 1 2 3 4 5 «Inguma» (en anglès). Auñamendi Eusko Entziklopedia.
  7. Redondo, Dolores. La trilogie du Baztán. Une offrande à la tempête (en francès). Mercure de France, 2016. ISBN 9782715242388.

Bibliografia

[modifica]
  • Webster, Wentworth. Légendes basques : recueillies principalement dans la province du Labourd [Basque legends] (en francès). Traducció: Nicolas Burguete. 1a ed. 1879. Anglet: Aubéron, 2005. ISBN 2844980805. OCLC 469481008. 

Vegeu també

[modifica]