Etsai
| Tipus | criatura mitològica |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | mitologia basca |
| Dades | |
| Pseudònim | Addar, Txerren, etc. |
| Gènere | masculí |
| Ocupació | professor |
| Altres | |
| Alumne | Atarrabi i Mikelats |
| Equivalent | dimoni |
Etsai ('enemic' i, per antonomàsia, 'diable'[1][2] en basc) és un dels principals dimonis de la mitologia basca. És conegut per fer de mestre a les coves.[3]
Denominacions
[modifica]A més d'Etsai, dins la mitologia basca el diable rep altres noms, principalment Deabru però també molts de burlescos:[4]
- Addar ('banya, banyeta')
- Iruadako ('molest, enutjós')
- Kapagorri ('capa vermella')
- Kattan
- Kinkilimarro (un insecte indeterminat[n 1])
- Plaga
- Tusuri
- Txerren
També en rep altres que, de vegades, comparteix amb alguns esperits malèfics equivalents, o bé amb petits genis casolans que en català s'anomenen "genis familiars":
- Aiar, Aihar (equivalent a Addar[n 1])
- Beste mutil ('[un] altre noi'[n 1])
- Gaizkiñ ('dolent'[n 2])
- Galtzagorri ('[el dels] pantalons vermells')
- Gorritxiki ('petit vermell')
- Ximelgorri ('magre vermell'[n 1])
Hi ha un altre ésser mitològic basc que rep, entre d'altres, el nom de Jaunagorri ('senyor vermell'). Vesteix de vermell i té un palau ple de tresors al cim del pic d'Anie, des d'on desencadena tempestes i pedregades. Aquest personatge, però, sembla superposar-se als de Mari i Mikelats.
Representació
[modifica]
Etsai és el diable, un dimoni, un esperit maligne i un enemic de la religió. El seu objectiu és fer mal als homes, o fer-los fer mal, però no és invencible i és possible escapar de la seva influència amb una mica d'astúcia. De vegades, n'apareix una imatge ridícula o divertida. En funció de la llegenda, tendeix a adoptar formes diverses: sovint apareix com un drac o com un home, però també es representa habitualment amb cos d'animal.[5]
Creences
[modifica]Etsai vivia a la cova de Leiza, a Sara (Lapurdi), o a l'Akelarren-leze de Zugarramurdi, on dirigia una escola que competia amb les universitats de Salamanca i altres llocs. Allà, ensenyava les ciències, les arts i la literatura en poc temps,[2] rivalitzant amb les universitats.[6] En aquestes coves, Atarrabi, també dit Axular, el seu germà Mikelats i altres companys van seguir els seus estudis. Es creu que Etsai s'apareix de nit, de vegades en forma de toro (zezen en basc) i especialment vermell (Zezengorri), cavall (zaldi), porc (txerri) o cabra (ahuntz).
Llegendes
[modifica]El tema d'Etsai com a director d'una escola on imparteix tots els coneixements ensenyats per les universitats apareix en diverses llegendes, tot i que sovint es combina amb altres narracions complementàries.[7]
Segons la versió d'Ordizia, Atarrabi era el fill bo de Mari i ell i el seu germà petit Mikelats, juntament amb altres, van anar a estudiar a l'escola d'Etsai. El pagament que Etsai exigia als seus estudiants per la matrícula i l'allotjament en graduar-se era que un d'ells romangués captiu seu per sempre, és a dir, el que tingués la mala sort de perdre al txotx-ala-motx (el conegut joc d'estirar palletes, en què el perdedor és qui treu el bastonet més petit d'entre els diversos presentats als jugadors[7]). Van estirar a sorts i va ser el germà d'Atarrabi, Mikelats, qui va perdre i, per tant, havia de quedar-se amb el diable. Però Atarrabi es va compadir del seu germà i va romandre al seu lloc com a esclau del seu amo infernal. Més tard, Atarrabi va poder fugir, però no sense haver-ne de pagar un preu alt: la seva ombra, que va restar per sempre més a la cova.
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «etsai» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- 1 2 Labat, Claude. Libre parcours dans la mythologie basque : avant qu'elle ne soit enfermée dans un parc d'attractions (en francès). Baiona; Donostia: Lauburu; Elkar, 2012, p. 51. ISBN 9788415337485. OCLC 795445010.
- ↑ Barandiarán, José Miguel de. Mythologie basque [Mitología vasca] (en francès). Traducció: Olivier de Marliave. Pròleg: Jean Haritschelhar. Fotografies: Claude Labat. Tolosa de Llenguadoc: E.S.P.E.R., 1989 (Annales Pyrénéennes). ISBN 2907211056. OCLC 489680103.
- ↑ Caro Baroja, Julio. «La religiosidad». A: Los vascos (en castellà). Madrid: Ediciones Istmo, 1971, p. 275-276 (Fundamentos, 9). ISBN 84-7090-010-2.
- ↑ «Etsai» (en basc). euskalmitologia.com.
- ↑ Lezama Perier, Patxi Xabier. Basque Mythology: History of the myths and deities of the Basque mythological universe (en anglès). autoeditat, 2018.
- 1 2 «Etsai» (en castellà). hiru.eus. Eusko Jaularitza.
Bibliografia
[modifica]- Arana, Anuntxi. De la mythologie basque : gentils et chrétiens [Euskal mitologiaz : jentilak eta kristauak] (en francès). Traducció: Edurne Alegria. Donostia: Elkar, 2010. ISBN 9788497838214. OCLC 698439519.
- Cerquand, Jean-François. Légendes et récits populaires du Pays Basque : Recueillis dans les provinces de Soule et de Basse-Navarre (en francès). 1a ed. 1876. Burdeus: Aubéron, 2006. ISBN 2844980937. OCLC 68706678.
- Dueso, José. Sorgiñas: Leyendas vascas de brujas (en castellà). Sant Sebastià: Dueso Alarcón, 2004 (Los libros del "cuentamiedos"). ISBN 84-95846-46-2.
- Panneel, Henry. Contes & légendes du Pays Basque (en francès). PyréMonde Princi Negue, 2004. ISBN 2846181659.
- Contes populaires et légendes du Pays Basque (en francès). Éditions Les presses de la Renaissance, 1978. ISBN 2-85616-117-0.
Enllaços externs
[modifica]- Etsai al Web Leyendas de Vasconia (castellà)