Vés al contingut

Etsai

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeEtsai
Tipuscriatura mitològica Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia basca Modifica el valor a Wikidata
Dades
PseudònimAddar, Txerren, etc. Modifica el valor a Wikidata
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessor Modifica el valor a Wikidata
Altres
AlumneAtarrabi i Mikelats Modifica el valor a Wikidata
Equivalentdimoni Modifica el valor a Wikidata

Etsai ('enemic' i, per antonomàsia, 'diable'[1][2] en basc) és un dels principals dimonis de la mitologia basca. És conegut per fer de mestre a les coves.[3]

Denominacions

[modifica]

A més d'Etsai, dins la mitologia basca el diable rep altres noms, principalment Deabru però també molts de burlescos:[4]

  • Addar ('banya, banyeta')
  • Iruadako ('molest, enutjós')
  • Kapagorri ('capa vermella')
  • Kattan
  • Kinkilimarro (un insecte indeterminat[n 1])
  • Plaga
  • Tusuri
  • Txerren

També en rep altres que, de vegades, comparteix amb alguns esperits malèfics equivalents, o bé amb petits genis casolans que en català s'anomenen "genis familiars":

  • Aiar, Aihar (equivalent a Addar[n 1])
  • Beste mutil ('[un] altre noi'[n 1])
  • Gaizkiñ ('dolent'[n 2])
  • Galtzagorri ('[el dels] pantalons vermells')
  • Gorritxiki ('petit vermell')
  • Ximelgorri ('magre vermell'[n 1])

Hi ha un altre ésser mitològic basc que rep, entre d'altres, el nom de Jaunagorri ('senyor vermell'). Vesteix de vermell i té un palau ple de tresors al cim del pic d'Anie, des d'on desencadena tempestes i pedregades. Aquest personatge, però, sembla superposar-se als de Mari i Mikelats.

Representació

[modifica]
Etsai fent classe a Mikelats i Atarrabi

Etsai és el diable, un dimoni, un esperit maligne i un enemic de la religió. El seu objectiu és fer mal als homes, o fer-los fer mal, però no és invencible i és possible escapar de la seva influència amb una mica d'astúcia. De vegades, n'apareix una imatge ridícula o divertida. En funció de la llegenda, tendeix a adoptar formes diverses: sovint apareix com un drac o com un home, però també es representa habitualment amb cos d'animal.[5]

Creences

[modifica]

Etsai vivia a la cova de Leiza, a Sara (Lapurdi), o a l'Akelarren-leze de Zugarramurdi, on dirigia una escola que competia amb les universitats de Salamanca i altres llocs. Allà, ensenyava les ciències, les arts i la literatura en poc temps,[2] rivalitzant amb les universitats.[6] En aquestes coves, Atarrabi, també dit Axular, el seu germà Mikelats i altres companys van seguir els seus estudis. Es creu que Etsai s'apareix de nit, de vegades en forma de toro (zezen en basc) i especialment vermell (Zezengorri), cavall (zaldi), porc (txerri) o cabra (ahuntz).

Llegendes

[modifica]

El tema d'Etsai com a director d'una escola on imparteix tots els coneixements ensenyats per les universitats apareix en diverses llegendes, tot i que sovint es combina amb altres narracions complementàries.[7]

Segons la versió d'Ordizia, Atarrabi era el fill bo de Mari i ell i el seu germà petit Mikelats, juntament amb altres, van anar a estudiar a l'escola d'Etsai. El pagament que Etsai exigia als seus estudiants per la matrícula i l'allotjament en graduar-se era que un d'ells romangués captiu seu per sempre, és a dir, el que tingués la mala sort de perdre al txotx-ala-motx (el conegut joc d'estirar palletes, en què el perdedor és qui treu el bastonet més petit d'entre els diversos presentats als jugadors[7]). Van estirar a sorts i va ser el germà d'Atarrabi, Mikelats, qui va perdre i, per tant, havia de quedar-se amb el diable. Però Atarrabi es va compadir del seu germà i va romandre al seu lloc com a esclau del seu amo infernal. Més tard, Atarrabi va poder fugir, però no sense haver-ne de pagar un preu alt: la seva ombra, que va restar per sempre més a la cova.

Notes

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «etsai» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  2. 1 2 Labat, Claude. Libre parcours dans la mythologie basque : avant qu'elle ne soit enfermée dans un parc d'attractions (en francès). Baiona; Donostia: Lauburu; Elkar, 2012, p. 51. ISBN 9788415337485. OCLC 795445010.
  3. Barandiarán, José Miguel de. Mythologie basque [Mitología vasca] (en francès). Traducció: Olivier de Marliave. Pròleg: Jean Haritschelhar. Fotografies: Claude Labat. Tolosa de Llenguadoc: E.S.P.E.R., 1989 (Annales Pyrénéennes). ISBN 2907211056. OCLC 489680103.
  4. Caro Baroja, Julio. «La religiosidad». A: Los vascos (en castellà). Madrid: Ediciones Istmo, 1971, p. 275-276 (Fundamentos, 9). ISBN 84-7090-010-2.
  5. «Etsai» (en basc). euskalmitologia.com.
  6. Lezama Perier, Patxi Xabier. Basque Mythology: History of the myths and deities of the Basque mythological universe (en anglès). autoeditat, 2018.
  7. 1 2 «Etsai» (en castellà). hiru.eus. Eusko Jaularitza.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Etsai al Web Leyendas de Vasconia (castellà)