Birao
| Tipus | geni maledicció  |
|---|---|
| Altres | |
| Part de | mitologia basca |
Birao ('maledicció, renec, blasfèmia' en basc[1]) és un geni de la mitologia basca que posseeix una persona o animal mitjançant una imprecació pronunciada amb el nom de la persona o animal en qüestió.[2] Antigament, es deia que Birao provocava la mort d'aquells que posseïa. Es creia que introduïa esperits malignes, anomenats gaixtoak ('dolents, malvats'[3]), als seus cossos.
Creences
[modifica]Al País Basc, generalment hom creu que les malediccions llançades pels genis sempre acaben complint-se. En alguns pobles, es creu que hi ha una hora específica del dia per a això: la maledicció pronunciada en aquell moment es considera plenament efectiva. De vegades, per a la imprecació, hom es basa en un objecte. Així, oferir una moneda retorçada a un sant és una expressió concreta de desitjar mal a algú.[4]
A Sara (Lapurdi), anomenen birao i otoitzgaxto ('prec, oració dolenta') aquesta mena d'anatema que, en virtut del poder màgic o adur, porta malaltia o desgràcia a la persona o animal anomenat en la maledicció. Només qui els ha maleït els pot guarir. Per això es diu que l'afectat per una maledicció pateix durant molt de temps i triga molt a morir-se, perquè Déu no el pot rebre fins que qui l'ha maleït no aixequi l'anatema.[5]
S'explica que un jove d'Andoain va discutir amb un pagès d'Ataun. Quan va descobrir que patia lumbàlgia, li va dir: «en pateixes per la maledicció que t'he llançat diverses vegades aquests dies».[5]
El nom en la cultura popular
[modifica]Els noms són signes, generalment els primers signes o representacions, imatges sonores de les coses. Segons les creences populars basques, aquestes coses estan estretament lligades als seus noms: totes tenen nom. I a l'inrevés, cada nom correspon a una cosa. Sovint, es diu:
| « | izena duan guztia omen da sembla que tot allò que té nom existeix |
» |
la qual cosa equival a dir que no hi ha cap nom que no correspongui a una realitat, de manera que fora del nostre món conceptual i dels seus objectes, no existeix res.[5] En un compromís entre aquesta creença i la fe cristiana, hom troba la coneguda dita popular basca, vinculada al poder màgic i les virtuts de la bruixeria, que fa:
| « | Direnik, ez da sinistu bear; ez direla, ez da esan bear[6] No s'ha de creure que existeixen; però no s'ha de dir que no existeixen.[7] |
» |
És natural que en cercles on s'accepta la concepció màgica del món, es cregui que actuant sobre els noms és possible influir en les coses mateixes. És per això que al País Basc està molt estesa la creença que una maledicció (un birao) llançada sobre un nom afecta en conseqüència l'objecte que aquest designa.[5]
Aquesta forma de màgia és, fonamentalment, la mateixa que apareix registrada amb freqüència en documents medievals i que era practicada habitualment pels pagans abans del cristianisme. Així, Macrobi, a la seva Saturnalia (Llibre III), diu que els romans van tenir cura que el déu tutelar de Roma i el nom llatí de la seva ciutat romanguessin desconeguts perquè no fossin objecte d'invocació màgica per part dels seus enemics. Ell mateix revela les fórmules amb què els romans invocaven els déus tutelars de les ciutats que intentaven conquerir.
Nombrosos exemples en què es reconeix el poder màgic dels noms es registren al llibre de Siegfried Seligmann Die magischen Heil- und Schutzmittel aus der belebten Natur: Der Mensch.[8]
Referències
[modifica]- ↑ «birao» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ Barandiarán, José Miguel de. Mythologie basque [Mitología vasca] (en francès). Traducció: Olivier de Marliave. Pròleg: Jean Haritschelhar. Fotografies: Claude Labat. Tolosa de Llenguadoc: E.S.P.E.R., 1989 (Annales Pyrénéennes). ISBN 2907211056. OCLC 489680103.
- ↑ «gaizto» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ «Les génies dans la Mitologia basque» (en francès), 2008.
- 1 2 3 4 Barandiarán, José Miguel de. «Nombre» (en castellà). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ «Les croyances» (en francès). gipuzkoakultura.net.
- ↑ Labat, Claude. Libre parcours dans la mythologie basque : avant qu'elle ne soit enfermée dans un parc d'attractions (en francès). Baiona; Donostia: Lauburu; Elkar, 2012. ISBN 9788415337485. OCLC 795445010.
- ↑ Seligmann, Siegfried. Die magischen Heil- und Schutzmittel aus der unbelebten Natur (en alemany). Stuttgart: Strecker & Schröder, 1927.
Bibliografia
[modifica]- Arana, Anuntxi. De la mythologie basque : gentils et chrétiens [Euskal mitologiaz : jentilak eta kristauak] (en francès). Traducció: Edurne Alegria. Donostia: Elkar, 2010. ISBN 9788497838214. OCLC 698439519.
- Barandiarán, José Miguel de. Dictionnaire illustré de mythologie basque [Diccionario Ilustrado de Mitología Vasca y algunas de sus fuentes] (en francès). Traducció: Michel Duvert. Donostia, Baiona: Elkar, 1993. ISBN 2903421358. OCLC 416178549.
- Cerquand, Jean-François. Légendes et récits populaires du Pays Basque : Recueillis dans les provinces de Soule et de Basse-Navarre (en francès). 1a ed. 1876. Burdeus: Aubéron, 2006. ISBN 2844980937. OCLC 68706678.
Vegeu també
[modifica]Part de {{Cultura del País Basc}} i {{Mitologies europees}} | ||||||||||||||||||
| Panteó |
|  | ||||||||||||||||
| Altres |
| |||||||||||||||||
