Sigma del Lleó
.svg){kind=small}
Sigma del Lleó (σ Leonis) és un estel a la Constel·lació del Lleó de magnitud aparent +4,05, sent el tretzé astre més brillant de la constel·lació.[1][2] S'hi troba a 220 anys llum del sistema solar.
Nom
[modifica]Encara que no té nom propi habitual, Sigma del Lleó ocasionalment és coneguda com Shishimai.[3] D'altra banda, a la Xina rebia el títol de Shang Tseang, «el General Major».[4]
Característiques
[modifica]Sigma del Lleó és un estel blanc-blavós de tipus espectral B9.5V, que ha recorregut el 83% del seu trajecte dins de la seqüència principal.[5] També ha estat catalogada com estrella subgegant de tipus B9IV.[6] Té una temperatura efectiva de 10.680 K[7] i una lluminositat 127 vegades superior a la lluminositat solar. La mesura directa del seu diàmetre angular, 0,44 mil·lisegons d'arc, permet avaluar el seu radi, que resulta ser 3,2 vegades més gran que el radi solar.[8] Gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació igual o major de 57 km/s.[5]
Sigma del Lleó posseeix una massa tres vegades major que la massa solar.[5] Pot ser un estel químicament peculiar de tipus Bp, versió calenta dels estels Ap. Aquests estels es caracteritzen per forts camps magnètics i línies d'absorció fortes de certs elements; en el cas de Sigma Leonis, és notable el silici.[9]
Referències
[modifica]- ↑ «Sigma Leonis -- Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 31 desembre 2020].
- ↑ Sigma Leonis Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
- ↑ σ Leo (Shishimai). Wikisky.org
- ↑ Allen, Richard Hinckley. «Leo». A: Courier Dover Publications. Star Names — Their Lore and Meaning (en anglès), 1889, p. 563. ISBN 0-486-21079-0.
- 1 2 3 Zorec, J.; Royer, F. «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities». Astronomy and Astrophysics, 537, 2012. A120.
- ↑ Sigma Leonis Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
- ↑ Zorec, J.; Cidale, L.; Arias, M. L.; Frémat, Y.; Muratore, M. F.; Torres, A. F.; Martayan, C. «Fundamental parameters of B supergiants from the BCD system. I. Calibration of the (λ_1, D) parameters into Teff». Astronomy and Astrophysics, 501, 1, 2009. p. 297-320.
- ↑ van Belle, G. T.; van Belle, G.; Creech-Eakman, M. J.; Coyne, J.; Boden, A. F.; Akeson, R. L.; Ciardi, D. R.; Rykoski, K. M.; Thompson, R. R.; Lane, B. F.; PTI Collaboration «The Palomar Testbed Interferometer Calibrator Catalog». The Astrophysical Journal Supplement Series, 176, 1, 2008. p. 276-292.
- ↑ Wraight, K. T.; Fossati, L.; Netopil, M.; Paunzen, E.; Rode-Paunzen, M.; Bewsher, D.; Norton, A. J.; White, Glenn J. «A photometric study of chemically peculiar stars with the STEREO satellites - I. Magnetic chemically peculiar stars». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 420, 1, 2012. p. 757-772.
