Massa solar
| Tipus | unitat de massa |
|---|---|
| Unitat de | massa |
| Símbol | |
| Epònim | Sol |
| Conversions d'unitats | |
| A unitats del SI | |
La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val exactament 1,988 416 × 1030 kg.
La massa solar és un sistema usual emprat a astronomia per a descriure les masses de les estrelles i galàxies. Equival aproximadament a unes 332 950 vegades la massa de la Terra o 1 047,5 vegades la massa de Júpiter, i representa al voltant del 99,86 % de la massa de tot el nostre sistema solar. El seu símbol convencional i valor són:[1]
Des del 2015 la Unió Astronòmica Internacional (IAU) adoptà el símbol (massa solar nominal). La IAU recomana emprar-lo en substitució de l'emprat habitualment, , el qual es reserva per a mesures experimentals de la massa solar i no com unitat de mesura. Aquesta normalització redueix les discrepàncies entre treballs independents, facilita la reproduïbilitat dels resultats i garanteix una conversió homogènia al Sistema Internacional d'Unitats. Les diferències, abans insignificants, s'han tornat rellevants gràcies a l'augment espectacular de la precisió de les observacions astronòmiques.[1]
La massa solar pot ser determinada a partir de la llargària dels anys , la distància de la Terra al Sol (la unitat astronòmica, abreujada: ua) , i la constant gravitacional (G), aplicant la tercera llei de Kepler, segons la qual:
a causa del fet que, al sistema solar, tots els planetes són de massa molt menor a la massa del Sol, la tercera llei de Kepler es pot simplificar d'aquesta manera:
.
on m i M representen la massa d'un planeta i d'una estrella la voltant la qual orbita, T és el període orbital del planeta, r és la distància mitjana del planeta a l'estrella i G la constant gravitacional.
En el cas de la Terra i el Sol, tenim que r val una UA i la durada de T és d'un any, i la massa solar serà , per tant:
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- 1 2 Prša, Andrej; Harmanec, Petr; Torres, Guillermo; Mamajek, Eric; Asplund, Martin «NOMINAL VALUES FOR SELECTED SOLAR AND PLANETARY QUANTITIES: IAU 2015 RESOLUTION B3 * †». The Astronomical Journal, 152, 2, 01-08-2016, p. 41. DOI: 10.3847/0004-6256/152/2/41. ISSN: 0004-6256.
Bibliografia
[modifica]- I.-J. Sackmann, A. I. Boothroyd «Our Sun. V. A Bright Young Sun Consistent with Helioseismology and Warm Temperatures on Ancient Earth and Mars». The Astrophysical Journal, 583, 2, 2003, p. 1024-1039.