Na Rovella
| |||||
| Tipus | barri  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | Província de València | ||||
| Comarca | Comarca de València | ||||
| Municipi | València | ||||
| Districtes | Quatre Carreres | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 7.490 (2023) (13.870,37 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 0,54 km² | ||||
| Limita amb | |||||
Na Rovella és un barri de la ciutat de València que pertany al districte de Quatre Carreres al sud-est de la ciutat.
Està situat amb forma de triangle rectangle entre tres avingudes: l'avinguda de la Plata al nord, l'avinguda de l'Alcalde Gisbert Rico al sud-est i l'avinguda d'Ausiàs March a l'oest. Limita al nord amb els barris d'En Corts i de Montolivet, a l'est amb el barri de la Ciutat de les Arts i les Ciències, al sud amb el de La Font de Sant Lluís i a l'oest amb el barri de Malilla, que són tots inclosos dins el mateix districte de Quatre Carreres.
Nom
[modifica]El barri rep el nom per la séquia de Rovella, que creuava i regava les seues terres. Agafava l'aigua al vell llit del riu Túria (actualment Jardí del Túria) i creuava d'oest a est el centre de la ciutat i l'entorn de Russafa fins a les terres de Natzaret i la Punta, passant abans pel barri de Na Rovella.
Història
[modifica]Les terres del barri eren camps d'horta regats per la séquia de Rovella que pertanyien a l'antic poble de Russafa i que eren travessats per dos de les quatre carreres que donen nom al districte: Quatre Carreres, concretament per la carrera de la Font de Sant Lluís prop del límit oest del barri i per la carrera de la Font d'En Corts al centre i est del barri, de la qual no queda cap rastre en l'actualitat. L'any 1877, Na Rovella juntament amb tot el territori de l'antic municipi de Russafa va passar a formar part del terme municipal de València.[2] En l'actualitat el barri perifèric es troba totalment inclòs dins l'entramat urbà de la ciutat.
Elements importants
[modifica]A l'avinguda de la Plata es troba el parc central de bombers de València, la parròquia de Maria Auxiliadora des de 1957, el col·legi salesià Sant Joan Bosco, segon centre educatiu de la Societat Salesiana a la ciutat, des de l'any 1945 i el Col·legi Oficial de Metges de València.
A l'avinguda dels Germans Maristes es troba el Pavelló Font de Sant Lluís, conegut popularment com "La Fonteta" i anomenat així per la proximitat al barri de La Font de Sant Lluís. S'hi disputen els seus partits equips de bàsquet com el València Basket o el Ros Casares i el València Futbol Sala.
Grup d'habitages Vicente Mortes
[modifica]El grup d'habitages Vicente Mortes. A la zona Nord, Primera Fase, del polígon de Mont-Olivet va construir l'«Obra Sindical del Hogar y la Arquitectura» (OSHA) el seu darrer grup, abans de la seua desaparició. El grup serà transferit abans de la finalització a l'«Instituto Nacional de la Vivienda» (INV), en el procés d'extinció de l'OSHA.[3][4]
Formava part del programa corresponent al 1970 i comprèn 1.200 habitatges i 84 locals comercials, juntament amb l'edificació complementària i la urbanització corresponent. L'encàrrec data de principis de 1971, i el projecte està datat el juliol del dit any. La redacció del projecte va anar a càrrec dels arquitectes Vicente Valls Abad, Joaquín García Sanz i Francisco Mensúa Fernández. Tot i això difereix substancialment del Grup Antonio Rueda, en què van participar també Valls i García Sanz.[4]
La superfície del solar era de 45.794 m², valorats en 93.500.232 pessetes, que permetien edificar 124.800 m² o 1.268 habitatges, però en no edificar-se habitatges en plantes baixes se'n va reduir el nombre a 1.200 i el total de metres quadrats construïts a 118.644,11. L'obra va ser adjudicada al juliol de 1972 a Constructora Internacional, SA, amb un pressupost de subhasta de 478.982.749'17 pessetes. Es va finalitzar a l'abril de 1976. Va ser finançada íntegrament per l'INV.[4]
Hi ha tres tipus de blocs, anomenats T, H i I per la seva planta. Els nou blocs T contenen 504 vivendes i són de quinze alçades. Els catorze tipus H, de dotze altures, en contenen 616. Els vuitanta habitatges restants són als cinc blocs I, de quatre altures.[4]
El conjunt ha rebut diverses crítiques. D'una banda, estava destinat a habitatges per a barraquistes, objectiu per al qual no s'ajustava. El grup es va projectar en un polígon que ja tenia un Pla Parcial aprovat, amb volums predeterminats a cada parcel·la, i amb una urbanització en fase d'execució avançada, cosa que deixava poques possibilitats d'intervenció sobre el model d'edificació oberta plantejat, en què priven els mers criteris higienistes i geometritzants. A la mateixa Memòria del Projecte, els arquitectes manifesten que «adoleix al nostre judici... de la creació, a escala adequada d'espais urbans habitables que estimulin la convivència.»[4]
Transports
[modifica]El barri és travessat per nombroses línies d'autobusos de l'EMT de València. La línia 10 de Metrovalència passa prop del barri.
Referències
[modifica]- ↑ «Districte 10. Quatre Carreres Barri 5. Na Rovella» (en valenciano y español). Oficina d'Estadística. Ajuntament de València, 2009. [Consulta: 15 octubre 2010].
- ↑ Egea, Alfredo; Mª Luisa Guijarro; Pedro Llopis; Miguel Arráiz; Adolfo Herrero; Amparo Medina; José Mª Herrera; Ángel Zurilla. «Introducción histórica». A: Mercedes Alcañiz Moscardó. Pobles del Sud (en valenciano y español). 1ª. Valencia: Ajuntament de València, 1987, p. 7.
- ↑ «BOE-A-1977-27385 Real Decreto 2851/1977, de 2 de noviembre, por el que se regula la adjudicación de las viviendas construidas por el Instituto Nacional de la Vivienda y la extinguida Obra Sindical del Hogar y Arquitectura.». [Consulta: 8 agost 2026].
- 1 2 3 4 5 Gaja Díaz, Fernando. «12. Postreras actuaciones de la OSHA: Grupo Vicente Mortes». A: La promoción pública de la vivienda en Valencia (1939-1976) (en castellà). València: Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports. Generalitat Valenciana, 1984, p. 233-236 (Tesis Doctorales / 3).
Enllaços externs
[modifica]
.svg){kind=small}
