Beteró
| |||||
| Tipus | barri  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | Província de València | ||||
| Comarca | Comarca de València | ||||
| Municipi | València | ||||
| Districtes | Poblats Marítims | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 7.969 (2020) (31.250,98 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 0,255 km² | ||||
| Limita amb | |||||
Beteró és un barri de la ciutat de València pertanyent al districte dels Poblats Marítims de València, entre els barris del Cabanyal i l'Illa Perduda, i fitant amb la Vega Baixa. És separat de la resta dels Poblats Marítims pel carrer Marí Blas de Lezo, la continuació cap al nord del carrer de la Serradora en arribar a l'estació d'Adif de València-Cabanyal, i té bones comunicacions amb la resta de la ciutat, entre les avingudes de Blasco Ibañez, Tarongers i Marí Blas de Lezo, per Rodalia amb l'estació del Cabanyal i prop de les línies 2,5 i 6 de Metrovalencia. La seua població el 2009 era de 8.496 habitants.[1]
El grup Virgen del Carmen
[modifica]El grup forma el terç nord del barri de Beteró, gairebé la totalitat del Sector Censal 42. Està limitat pel camí del Cabanyal i els carrers Lluís Peixó, Yáñez de la Almedina i Campillo de Altobuey.[2]
Només quatre dies després de la riuada del Túria del 14 d'octubre de 1957, el recent creat Ministeri de l'Habitatge va aprovar l'anomenat «Plan Riada», el qual contemplava la construcció de 2.500 habitatges entre l'Ajuntament de València i l'Obra Sindical del Hogar y la Arquitectura (OSHA).[3][4]
Hi havia una gran necessitat d'habitatge als Poblats Marítims, aguditzada per la riuada, que els va afectar més intensament en tractar-se de la zona més baixa del terme. Els tràmits de l'expropiació es van simplificar en localitzar-se un terreny prou gran i pertanyent a un sol propietari, en aquest cas una companyia industrial francesa; la societat Manufactures des Glaces et Produits Chimiques de Saint Gobain, Chauny et Cirey, que els havia adquirit en previsió de la possible ampliació d'una factoria. Encara que l'existència d'arrendataris rústics va dificultar una mica l'expropiació, aviat es va arribar a un acord, taxant-se el solar en 3.429.009'01 pessetes en octubre de 1958.[4]
El sòl estava qualificat com de «reserva urbana» i va caldre la modificació del planejament i la seua requalificació com a «urbà edificable». La zona entorn del grup no es va desenvolupar amb fluïdesa a les dècades següents per diverses raons. En primer lloc, en ser és una de les millors zones d'horta, la terra era cara. D'altra banda, barreres com séquies o vies de ferrocarril, així com la contigüitat del cementiri del Cabanyal. Finalment, les expectatives creades pel proper Passeig de València al Mar restaven atractiu a una zona una mica més allunyada.[4]
A l'OSHA se li va encomanar, en el marc del pla, la construcció de 1.000 habitatges de tipus social (conegudes com VTS). Per això encarregarà a l'equip d'arquitectes GODB (inicialment Fernando Martínez García-Ordóñez i Juan María Dexeus Beatty)[5] un projecte de 614 habitatges, que quedaria com la seua única intervenció dins d'aquest pla.[4]
Aquest conjunt està situat al districte dels Poblats Marítims, sobre un solar en forma de quart d'el·lipse, amb l'eix major orientat en direcció nord-sud i el menor d'est a oest. Est-oest és la direcció de la majoria dels seus blocs longitudinals, mentre que, al llarg del perímetre corb i també en una segona línia pràcticament paral·lela, es disposen les torres amb planta en forma de figura de tres braços, de vegades acoblades. A més de les 614 VTS, el grup compta amb locals comercials i una escola (CEIP Nuestra Señora del Carmen).[6] Manifesta l'assimilació dels principis de la Carta d'Atenes pel que fa a la separació de trànsits de vianants i rodats.[7]
El resultat és una obra de gran qualitat formal i urbanística, en què l'ús de llenguatges racionalistes no està ocult sota l'historicisme o el casticisme. Aconsegueix un conjunt d'ordenació funcionalista: separació de trànsits, trama isòtropa ampliable i espais verds resultants dels espais no construïts.[4]
El conjunt presenta una marcada varietat de tipus, fidels als esquemes passants de doble crugia. Utilitza peces prefabricades, estructures de formigó vist, i tres elements bàsics (A, bloc lineal de quatre o cinc plantes i vuit habitatges per planta; B, similar a l'A però de major longitud i catorze habitatges per planta; i D, qualificat com a bloc «concentrat», d'entre tres i cinc plantes amb tres habitatges a cadascuna).[4] La seua planta destaca per les àmplies terrasses a banda i banda, facilitades per la disposició de pòrtics perpendiculars a la façana. Els accessos als blocs mostren originalitat, amb vestíbuls exempts de perímetre corb i acabat rústic. La seua estructura combina sistemes de mur de càrrega per a les torres i formigó armat per a la resta d'edificis.[7]
El grup es divideix en dues parcel·les, Nord i Sud. A la parcel·la Nord hi ha dotze blocs amb un total de 232 habitatges, mentre que els divuit blocs de la parcel·la Sud inclouen els altres 382. Els sis tipus d'habitatges tenien una superfície construïda d'entre 69,56 i 96,37 metres quadrats, amb un valor d'entre 132.166 i 183.037 pessetes.[4]
La construcció es va desenvolupar en cinc fases:[4]
| Fase | Habitatges | Contratista | Presupost | Data d'adjudicació | Data de fi d'obra | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| I | 142 | FOCSA | 17.107.899'86 ptes | 29 d'abril de 1960 | 2 d'octubre de 1962 | |
| II | 90 | CLEOP | 12.685.575'08 ptes | 29 d'abril de 1960 | 30 d'octubre de 1962 | |
| III | 128 | Colomina GS | 15.460.739'81 ptes | 16 de juliol de 1959 | 30 de novembre de 1961 | |
| IV | 140 | SICOP | 16.209.091'84 ptes | 16 de juliol de 1959 | 30 de novembre de 1961 | |
| V | 114 | Dragados y Construcciones | 21.572.911'80 ptes | 16 de juliol de 1959 | 30 de novembre de 1961 | Inclou urbanització i 28 locals comercials. |
La finalitat de l'obra va quedar desvirtuada pel temps transcorregut des de la catàstrofe fins que els habitatges van estar disponibles quatre anys. El grup acabaria adjudicant-se parcialment a funcionaris.[4]
Francisco Franco va visitar el grup Virgen del Carmen el 17 de juny de 1962, uns mesos abans de la seua finalització.[8]
La separació de trànsits va deixar de respectar-se en incrementar-se la motorització. Al 1977 es va dessistir de la primitiva concepció, en què primava la conversió en zona de vianants i es va alterar el traçat per donar entrada al trànsit rodat.[4] La manca d'un transport urbà suficient -el barri només estava servit per una única línia d'autobús— reforçava la dependència de l'automòbil.[9]
Referències
[modifica]- ↑ «Districte 11. Poblats Marítims Barri 4. Beteró». Oficina d'Estadística. Ajuntament de València, 2009. [Consulta: 17 octubre 2010].
- ↑ Districte 11. Poblats Marítims. Barri 4. Beteró. Ajuntament de València.
- ↑ «DECRETO de 18 de octubre de 1957 por el que se encomienda la construcción de 1.500 viviendas al Ayuntamiento de Valencia y 1.000 a la Obra Sindical del Hogar, en la zona afectada por las recientes inundaciones.». Boletín Oficial del Estado, núm. 283, 11-11-1957, p. 6437.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Gaja Díaz, Fernando. «10.3.2. Intervención de la OSHA: Coherencia formal y emplazamiento antifuncional. Grupo Virgen del Carmen (Beteró), dins 10.3. El Plan Riada del INV». A: La promoción pública de la vivienda en Valencia (1939-1976) (en castellà). València: Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports. Generalitat Valenciana, 1984, p. 178-190 (Tesis Doctorales / 3).
- ↑ Palomares Figueres, Maite. «GO-DB Arquitectos archivos» (en castellà). [Consulta: 2 agost 2026].
- ↑ «CEIP Nuestra Señora del Carmen». Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. [Consulta: 2 agost 2026].
- 1 2 Jordá Such, Carmen. «Grupo Virgen del Carmen» (en castellà). Fundación Docomomo Ibérico, 26-01-2023. [Consulta: 2 agost 2026].
- ↑ «Fig. 8. Visita de Franco a la nueva unidad vecinal de El Cabañal-Barrio...» (en castellà). [Consulta: 3 agost 2026].
- ↑ SALTUV. «Red de transportes urbanos de Valencia en diciembre de 1970». [Consulta: 3 agost 2026].
Enllaços externs
[modifica]
- Plànol de Beteró a la web de l'Ajuntament de València
- Grupo de viviendas Virgen del Carmen 123-75 FERNANDO M. GARCIA-ORDOÑEZ y JUAN M. DEXEUS BEATTY, arquitectos Valencia Informes de la Construcción Vol. 15, nº 149 Abril de 1963
.svg){kind=small}
