Encara que alguns exploradors polars saben que el gel marí es torna dolç, un gran nombre d’ells mai ho van descobrir.
En la punta dels dits −i també en el palmell de la mà i en les plantes dels peus− arrosseguem un enigma que en principi podria semblar trivial però que encara no hem resolt: s’arruguen.
Les rates penades que treballen de nit i que han desenvolupat un sistema d’ecolocalització per a orientar-se i «veure» les seues preses són un magnífic exemple d’enginyeria evolutiva d’alta precisió.
Els humans tendim a aplicar amb certa lleugeresa la nostra experiència –el nostre particular Umwelt– a altres espècies, amb la idea que el món que perceben podria assemblar-se prou al nostre.
El sistema nerviós és una poderosa eina per a generar prediccions que, en la majoria dels casos, ens permeten interaccionar de forma eficaç amb el món.
Fa uns anys, l’empresa que elabora i comercialitza els Jaffa Cakes va assegurar que el seu producte és un bescuit i no una galeta.
Justo Gonzalo va examinar centenars de pacients per a tractar de comprendre l’organització funcional del teixit nerviós.
El paleontòleg i planetòleg Andrew H. Knoll explica que els organismes vius són màquines químiques que evolucionen amb el temps, «química amb una història». No obstant això, una cosa semblant es podria dir de l’evolució geològica del nostre planeta.
Mariño reflexiona sobre com es recorda a Jean-Baptiste Lamarck, qui va morir pobre, cec i oblidat i ha sigut relegat a un conte de girafes que es repeteix cada vegada que algú tracta d'explicar les seues idees.
Els crims violents que cometen les persones comunes són en la majoria dels casos, el resultat de la posada en marxa de l’agressió afectiva (també coneguda com a agressió impulsiva o reactiva).
