Vés al contingut

Universíades

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infobox sports competitionUniversíades
Imatge
Nom en la llengua original(en) Universiade Modifica el valor a Wikidata
Tipusesdeveniment esportiu recurrent Modifica el valor a Wikidata
Esportatletisme, tir amb arc, bàdminton, escacs, hoquei sobre herba, patinatge artístic, golf, gimnàstica, handbol, hoquei sobre gel, combinada nòrdica, natació sincronitzada, rugbi a 7, salt d'esquí, basquetbol, tobogan, boxa, futbol, sambo, esquí acrobàtic, esquí alpí, tir esportiu, softbol, ciclisme, biatló, esquí de fons, vela, surf de neu, halterofília, salts, belt wrestling (en) Tradueix, beisbol, natació, judo, patinatge de velocitat sobre pista llarga, patinatge de velocitat sobre pista curta, tennis de taula, taekwondo, voleibol i waterpolo Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFederació Internacional d'Esport Universitari Modifica el valor a Wikidata
Lloc  i  dates
Vigència1959 – Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciabiennal Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webfisu.net… Modifica el valor a Wikidata
Youtube (canal): UCTo1z8OU-GBc7psIy-9-wtg Modifica el valor a Wikidata

Els Jocs Universitaris o Universíades són competicions esportives internacionals que reuneixen esportistes universitaris de tot el planeta. Les Universíades són organitzades per la Federació Internacional d'Esports Universitaris (FISU). La seva bandera té una U d'universitat i cinc estrelles amb els colors olímpics. El juliol de 2020 fou adoptat com a nom oficial de la competició FISU World University Games.[1]

Els esports que es practiquen als Jocs Universitaris d'estiu són: futbol, salts, atletisme, basquetbol, gimnàstica, esgrima, lluita, tir, waterpolo, taekwondo, tennis, voleibol, vela i natació. Pel que fa a les Universíades d'hivern es practiquen: esquí alpí, esquí de fons, salts amb esquís, combinada nòrdica, biatló, planxa de neu, patinatge artístic, patinatge de velocitat i hoquei sobre gel.

Competicions predecessores

[modifica]
Partit de futbol durant el 3r Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants.
Universíada de 1989.
Universíada de 2011.
Cerimònia d'obertura de la Universíada d'estiu 2017.

La idea d'una competició esportiva internacional mundial entre estudiants-atletes és anterior a la formació de 1949 de la Federació Internacional d'Esport Universitari (FISU), que ara acull la Universiada, i fins i tot a la primera edició dels Jocs Mundials Universitaris de 1923. El defensor de la pau anglès Hodgson Pratt va ser un dels primers defensors d'aquest esdeveniment, proposant (i aprovant) una moció al Congrés Universal de la Pau de 1891 a Roma per crear una sèrie de conferències internacionals d'estudiants, a diferents ciutats d'acollida rotatives, amb activitats com l'art i l'esport. Això no va succeir, però un esdeveniment similar es va crear a Alemanya el 1909 en forma de l'Olímpia Acadèmica. Es van celebrar cinc edicions entre 1909 i 1913, totes elles amb seu a Alemanya seguint la cancel·lació d'un esdeveniment amb seu a Itàlia.[2]

A principis del segle xx, Jean Petitjean de França va començar a intentar organitzar uns "Jocs Olímpics Universitaris". Després de discutir amb Pierre de Coubertin, el fundador dels Jocs Olímpics moderns, Petitjean es va convèncer de no utilitzar la paraula "Olímpic" en el nom del torneig.[2] Petitjean, i més tard la Confederation Internationale des Etudiants (CIE), van ser els primers a construir una sèrie d'esdeveniments internacionals, començant amb els Campionats Internacionals d'Universitats de 1923. Això va ser seguit pel canvi de nom a Campionats del Món d'Estudiants d'Estiu de 1924 un any més tard, i es van celebrar dues edicions més el 1927 i el 1928. Un altre canvi de nom va donar lloc als Jocs Universitaris Internacionals de 1930. Els Jocs Universitaris Internacionals del CIE es van celebrar quatre vegades més a la dècada de 1930 abans de la seva darrera edició el 1947.[3][4]

Un altre organisme, la Lliga Nacional-Socialista d'Estudiants Alemanys (NSDStB) va organitzar uns jocs universitaris alternatius el 1939 a Viena, a l'Alemanya post Anschluss.[3] L'inici de la Segona Guerra Mundial va cessar totes les principals activitats esportives internacionals dels estudiants i les conseqüències també van provocar una divisió dins el moviment, ja que el CIE es va dissoldre i van sorgir organitzacions rivals. La Unió Internacional d'Estudiants (UIE) va incorporar uns jocs esportius universitaris al Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants de 1947 a 1962, incloent-hi uns jocs separats no oficials el 1954. Aquest esdeveniment principalment destinat als països d'Europa de l'Est.[5]

Després del tancament del CIE i de la creació dels primers jocs organitzats per la UIE, la FISU va néixer el 1949 i va celebrar el seu propi primer gran esdeveniment esportiu estudiantil el mateix any en forma de la Setmana Internacional de l'Esport Universitari d'Estiu de 1949. La Setmana de l'Esport es va celebrar cada dos anys fins al 1955. Igual que els jocs anteriors del CIE, els esdeveniments de la FISU eren inicialment competicions esportives dirigides per Occident.[3]

La divisió entre la FISU, en gran part d'Europa occidental, i la UIE d'Europa de l'Est, finalment va començar a dissipar-se amb una participació més àmplia als Jocs Universitaris Mundials de 1957. Aquest esdeveniment no va ser organitzat directament per cap dels dos grups, sinó que va ser organitzat per Jean Petitjean a França (que es va mantenir neutral en la divisió), però hi van participar totes les nacions respectives dels grups. L'Universiada organitzada per la FISU es va convertir en la successora directa d'aquesta competició, mantenint el format biennal a la Universiada inaugural de 1959. No va ser fins als Jocs Mundials Universitaris de 1957 que la Unió Soviètica va començar a competir en esdeveniments FISU. Aquell mateix any, la que abans havia estat una competició europea es va convertir en una de veritablement global, amb la inclusió del Brasil, el Japó i els Estats Units entre les nacions competidores. L'augment de la participació finalment va portar a l'establiment de l'Universiada com el principal campionat mundial d'esport estudiantil.[2][3]

Proves no reconegudes oficialment per la FISU:

Edició Any Event Organitzador Seu
11923Campionats Internacionals d'UniversitatsCIEFrança París
21924Campionats del Món d'Estudiants d'EstiuCIEPolònia Varsòvia
31927Campionats del Món d'Estudiants d'EstiuCIEItàlia Roma
41928Campionats del Món d'Estudiants d'EstiuCIEFrança París
51930Jocs Universitaris InternacionalsCIEAlemanya Darmstadt
61933Jocs Universitaris InternacionalsCIEItàlia Torí
71935Jocs Universitaris InternacionalsCIEHongria Budapest
81937Jocs Universitaris InternacionalsCIEFrança París
91939Jocs Universitaris InternacionalsCIEMònaco Montecarlo
101939Jocs Universitaris InternacionalsNSDStBAlemanya Nazi Viena
111947Jocs Universitaris InternacionalsCIEFrança París
121947Festival Mundial de la Joventut i els EstudiantsUIETxecoslovàquia Praga
131949Festival Mundial de la Joventut i els EstudiantsUIEHongria Budapest
141949Setmana Internacional de l'Esport Universitari d'EstiuFISUItàlia Merano
151951Festival Mundial de la Joventut i els EstudiantsUIERDA Berlín Est
161951Setmana Internacional de l'Esport Universitari d'EstiuFISULuxemburg Luxemburg
171953Festival Mundial de la Joventut i els EstudiantsUIERomania Bucarest
181953Setmana Internacional de l'Esport Universitari d'EstiuFISUAlemanya Dortmund
191955Festival Mundial de la Joventut i els EstudiantsUIEPolònia Varsòvia
201955Setmana Internacional de l'Esport Universitari d'EstiuFISUEspanya Sant Sebastià
211957Festival Mundial de la Joventut i els EstudiantsUIEURSS Moscou
221957Jocs Mundials UniversitarisPUCFrança París
231959Festival Mundial de la Joventut i els EstudiantsUIEÀustria Viena
241962Festival Mundial de la Joventut i els EstudiantsUIEFinlàndia Hèlsinki

Edicions de les Universíades d'estiu

[modifica]
Edició Any Seu Països Esportistes Esports Proves Líder medaller
1 1959 Itàlia Torí 45985760 Itàlia Itàlia
2 1961 Bulgària Sofia 321270968 Unió Soviètica Unió Soviètica
3 1963 Brasil Porto Alegre 27917970 Hongria Hongria
4 1965 Hongria Budapest 321729974 Hongria Hongria
5 1967 Japó Tòquio 309371083 Estats Units Estats Units
6 1970 Itàlia Torí[a] 402080982 Unió Soviètica Unió Soviètica
7 1973 Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Moscou 72276510111 Unió Soviètica Unió Soviètica
8 1975 Itàlia Roma[b] 38450138 Unió Soviètica Unió Soviètica
9 1977 Bulgària Sofia 78293910101 Unió Soviètica Unió Soviètica
10 1979 Mèxic Ciutat de Mèxic 8529741097 Unió Soviètica Unió Soviètica
11 1981 Romania Bucarest 86291210133 Unió Soviètica Unió Soviètica
12 1983 Canadà Edmonton 73240010118 Unió Soviètica Unió Soviètica
13 1985 Japó Kobe 106394911123 Unió Soviètica Unió Soviètica
14 1987 República Federal Socialista de Iugoslàvia Zagreb 122642312139 Estats Units Estats Units
15 1989 Alemanya Occidental Duisburg[c] 791785466 Unió Soviètica Unió Soviètica
16 1991 Regne Unit Sheffield 101334611119 Estats Units Estats Units
17 1993 Estats Units d'Amèrica Buffalo 118358212135 Estats Units Estats Units
18 1995 Japó Fukuoka 118394912144 Estats Units Estats Units
19 1997 Itàlia Sicília 122358210129 Estats Units Estats Units
20 1999 Illes Balears Palma 114407612142 Estats Units Estats Units
21 2001 República Popular de la Xina Beijing 165675712170 República Popular de la Xina R.P. de la Xina
22 2003 Corea del Sud Daegu 174718013189 República Popular de la Xina R.P. de la Xina
23 2005 Turquia Esmirna 133781614195 Rússia Rússia
24 2007 Tailàndia Bangkok 150609315236 República Popular de la Xina R.P. de la Xina
25 2009 Sèrbia Belgrad 145537915203 Rússia Rússia
26 2011 República Popular de la Xina Shenzhen 165799924306 República Popular de la Xina R.P. de la Xina
27 2013 Rússia Kazan 162796627351 Rússia Rússia
28 2015 Corea del Sud Gwangju 142743221274 Corea del Sud Corea del Sud
29 2017 Xina Taipei Taipei[d] 145737722272 Japó Japó
30 2019 Itàlia Nàpols[e] 112597118220 Japó Japó
31 2021 [f] República Popular de la Xina Chengdu 116589318269 República Popular de la Xina R.P. de la Xina
– 2023 Rússia Iekaterinburg Cancel·lat per la invasió russa d'Ucraïna del 2022.
32 2025[6] Alemanya Rin-Ruhr 113623318264 Japó Japó
33 2027 Corea del Sud Chungcheong 17
34 2029 Estats Units d'Amèrica Raleigh-Durham[7] 17
  1. ↑ Originàriament atorgat a Lisboa, Portugal per l'any 1969.
  2. ↑ Originàriament atorgat a Belgrad, Iugoslàvia.
  3. ↑ Originàriament atorgat a la Ciutat de São Paulo, Brasil.
  4. ↑ La República de la Xina (Taiwan) és reconeguda com a Xina Taipei per la FISU i la majoria d'organismes internacionals per conflicte existent amb la República Popular de la Xina.
  5. ↑ Originàriament atorgat a Brasília, Brasil.
  6. ↑ Originàriament estava prevista la seva celebració l'agost de 2021, i més tard per al 2022, però fou posposat dues vegades per la pandèmia de la COVID-19. Amb motiu de la cancel·lació de la Universíada de 2023 de Iekaterinburg per la invasió russa d'Ucraïna del 2022, aquesta edició es disputà finalment l'any 2023.

Edicions de les Universíades d'hivern

[modifica]
Edició Any Seu Països Esportistes Esports Proves Líder Medaller
1 1960 França Chamonix 16151513 França França
2 1962 Suïssa Villars 22273612 RFA RFA
3 1964 Txecoslovàquia Špindlerův Mlýn 21285515 RFA RFA
4 1966 Itàlia Sestriere 29434619 Unió Soviètica Unió Soviètica
5 1968 Àustria Innsbruck 26424723 Unió Soviètica Unió Soviètica
6 1970 Finlàndia Rovaniemi 25421724 Unió Soviètica Unió Soviètica
7 1972 Estats Units d'Amèrica Lake Placid 23351725 Unió Soviètica Unió Soviètica
8 1975 Itàlia Livigno 15143213 Unió Soviètica Unió Soviètica
9 1978 Txecoslovàquia Špindlerův Mlýn 21260716 Unió Soviètica Unió Soviètica
10 1981 Espanya Jaca 28394719 Unió Soviètica Unió Soviètica
11 1983 Bulgària Sofia 28535721 Unió Soviètica Unió Soviètica
12 1985 Itàlia Belluno 34538730 Unió Soviètica Unió Soviètica
13 1987 Txecoslovàquia Štrbské Pleso 21596625 Txecoslovàquia Txecoslovàquia
14 1989 Bulgària Sofia 21681840 Unió Soviètica Unió Soviètica
15 1991 Japó Sapporo 34668840 Japó Japó
16 1993 Polònia Zakopane 41668836 Japó Japó
17 1995 Espanya Jaca 41765935 Corea del Sud Corea del Sud
18 1997 Corea del Sud Muju-Jeonju 48877951 Japó Japó
19 1999 Eslovàquia Poprad-Vysoké Tatry 40926852 Rússia Rússia
20 2001 Polònia Zakopane 411.007952 Rússia Rússia
21 2003 Itàlia Tarvisio 461.2661059 Rússia Rússia
22 2005 Àustria Innsbruck-Seefeld 501.4491168 Àustria Àustria
23 2007 Itàlia |Torí 481.6381172 Corea del Sud Corea del Sud
24 2009 República Popular de la Xina Harbin 441.5451281 República Popular de la Xina R.P. de la Xina
25 2011 Turquia Erzurum 521.5931166 Rússia Rússia
26 2013 Itàlia Trentino [a] 501.6981279 Rússia Rússia
27 2015 Eslovàquia Štrbské Pleso-Osrblie [b]
Espanya Granada		 431.5461168 Rússia Rússia
28 2017 Kazakhstan Almaty 571.6201285 Rússia Rússia
29 2019 Rússia Krasnoyarsk 581.6921176 Rússia Rússia
30 2021 Suïssa Lucerna Cancel·lat per la pandèmia de la COVID-19.
31 2023 Estats Units d'Amèrica Lake Placid[8] 461.4171285 Japó Japó
32 2025 Itàlia Torí 541.5031190 França França
33 2027 República Popular de la Xina Changchun 13108
  1. ↑ Originàriament atorgat a Maribor, Eslovènia.
  2. ↑ A causa dels problemes ambientals a Granada, les proves d'esquí nòrdic es van traslladar a Eslovàquia.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Pavitt, Michael. «FISU finalises naming system for events». insidethegames.biz, 28 juliol 2020. [Consulta: 19 abril 2021].
  2. 1 2 3 Bell, Daniel (2003). Encyclopedia of International Games. McFarland and Company, Inc. Publishers, Jefferson, North Carolina. ISBN 0-7864-1026-4.
  3. 1 2 3 4 World Student Games (pre-Universiade). GBR Athletics. Consulta 2010-12-10.
  4. ↑ FISU History Arxivat 2017-01-19 a Wayback Machine.. FISU. Consulta 2014-12-09.
  5. ↑ World Student Games (UIE). GBR Athletics. Consulta 2014-12-09.
  6. ↑ Courvoisier, Thérèse. «9047 participants dug for gold in a region known for its mining tradition» (en anglès). FISU, 27-07-2025. [Consulta: 7 agost 2025].
  7. ↑ Shaw, Justin. «North Carolina Wins Bid for 2029 FISU World University Games» (en anglès americà). SportsTravel, 10-01-2023. [Consulta: 14 gener 2023].
  8. ↑ «Lake Placid set to host 2023 after MoU signed with FISU». Inside the Games, 6 març 2018.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Universíades

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Universíades&oldid=38362265»