Vés al contingut

Singladura

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Navegació per estima: el pilot marca la seva posició a les 9 am, indicada pel triangle, i, utilitzant el seu rumb i velocitat, estima la seva posició a les 9:30 am i les 10 am.

Singladura o singlada és el camí que fa un vaixell en una jornada de navegació de vint-i-quatre hores, comptada de migdia a migdia.[1][2][3]

Hores d'una singladura

[modifica]

Si una nau navegués sempre per un meridià les singladures serien de vint-i-quatre hores. Però si la navegació del vaixell va cap a llevant o cap a ponent el temps entre dos migdies astronòmics ja no és de 24 hores. En un estudi de Josep Ricart i Giralt (Cálculo de la diferencia de longitud correspondiente al aumento o disminución del día o singladura, por navegar hacia poniente o levante) es presentava aquesta singularitat:[4]

« Un buque que recorra el paralelo de 60 grados con velocidad de 22 millas por hora, tiene según dijo el Sr. Ricart, una singladura de 25 horas 10 minutos y 24 segundos, si va hacia poniente; y una singladura de solas 22 horas 49 minutos y ... »
— Butlletí de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona: (1892-1900)[5]

Documents

[modifica]
  • 1494. En el Tractat de Tordesillas es parla de "singladuras".[6]
  • 1605. Pedro Fernández de Quirós esmenta "singladura" de forma repetida en el diari de navegació d'una de les seves exploracions.[7]
  • 1788. El viatge de tornada d'Agustí Canelles i Carreres des del Carib fou difícil per les tempestes que va suportar el vaixell. El diari de navegació mostra un exemple pràctic del terme singladura.[8]
  • 1811. Tratado de pilotaje. Gabriel de Ciscar.[9]
  • 1858. Derrotero de las Islas Antillas, de las costas de tierra firme, del Seno Mejicano y de las de los Estados Unidos del norte de América.[10]

Referències

[modifica]
  1. ↑ DCVB:Singladura.
  2. ↑ Esteban Pujal (Barcelona). Diccionari de la llengua Catalána ab las correspondencias Castellna, Latina, Francesa e Italiana. Llibreria de Esteve Pujal, 18??, p. 795–.
  3. ↑ «Singladura». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  4. ↑ Gabriel Ciscar. Curso de estudios elementales de marina: escrito de órden de S.M... Que contiene el tratado de pilotage. en la Imprenta Real, 1803, p. 107–.
  5. ↑ Butlletí de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona: (1892-1900). L'Acadèmia, 1900.
  6. ↑ Martín Fernández de Navarrete. Colección de las viajes y descubrimentos que hicieron por mar los españoles desde fines del siglo XV..., 1, 1859, p. 156–.
  7. ↑ José Félix Blanco. Documentos para la historia de la vida pública del libertador de Colombia, Perú y Bolivia ...: "Publicados por disposición del general Guzmán Blanco..." Vols. XI-XIV. "Por disposición del ejecutivo nacional de los Estados Unidos de Venezuela, presidido por el gran demócrata, general Francisco L. "La Opinion nacional, 1875, p. 282–.
  8. ↑ Josep Batlló Ortiz; Pasqual Bernat López; Roser Puig Aguilar Actes de la VII Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica : Barcelona, 14, 15, 16 i 17 de novembre de 2002 / coordinació: Josep Batlló Ortiz, Pasqual Bernat López, Roser Puig Aguilar. Institut d'Estudis Catalans, 2003, p. 267–. ISBN 978-84-7283-710-2.
  9. ↑ Ciscar, G.; Imprenta Real (Palma de Mallorca) Tratado de pilotage (XX, 184, [2 p., II h. pleg., V h. de grab. pleg.)] (en esperanto). en la Imprenta Real, 1811, p. 110.
  10. ↑ Espanya. Derrotero de las Islas Antillas, de las costas de tierra firme, del Seno Mejicano y de las de los Estados Unidos del norte de América. Dirección de Hidrografía, 1858, p. 193–.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Singladura&oldid=38616874»