Schistochlamys
_no_Parque_Nacional_da_Serra_da_Canastra.jpg) Tàngara de pit canyella  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Thraupidae |
| Gènere | Schistochlamys Reichenbach, 1850 Schistochlamys |
| Nomenclatura | |
| Significat | ‘Capa pissarra’[1] |
.svg){kind=icon}
Schistochlamys és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels tràupids (Thraupidae). Agrupa a dues espècies natives d'Amèrica del Sud.[2] Als seus membres se'ls coneix pel nom popular de tàngara.[3]
Descripció
[modifica]Les espècies d'aquest gènere són uns tràupids ben distintius, mesurant al voltant de 18 cm de longitud, de patró de colors de plomatge simple i de becs corpulents[4]
Distribució i hàbitat
[modifica]Es distribueixen des del nord-est de Colòmbia cap a l'est fins a les Guaianas i cap al sud fins al nord-est del Paraguai i sud del Brasil i extrem nord-est de l'Argentina.[2]
L'hàbitat natural són les àrees arbustives semiobertes.[4]
Taxonomia
[modifica]El gènere Schistochlamys va ser introduït l'any 1850 per l'ornitòleg alemany Ludwig Reichenbach.[5] L'espècie tipus és una subespècie de la tàngara de pit canyella amb el trinomi Schistochlamys ruficapillus capistrata.[6][7]
Els estudis genètics de Burns et al. (2003),[8] Burns & Naoki (2004),[9] indicaven que el present gènere, Cissopis i Neothraupis són parents propers uns amb els altres.[10] Els amplis estudis filogenètics més recents de Burns et al. (2014) demostren que el present gènere està agermanat amb Cissopis, i tots dos amb Stephanophorus, i aquest clade amb Paroaria en una subfamília Thraupinae.[11]
El nom genèric Schistochlamys es compon de la paraula llatina «schistus» que significa “pissarra” i de la paraula grega «khlamus», “mantell”, “capa”; en referència al mantell gris de les espècies.[1]
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per dues espècies:[12]
- Schistochlamys melanopis - tàngara caranegra.
- Schistochlamys ruficapillus - tàngara de pit canyella.
Referències
[modifica]- 1 2 Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 350. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 31 gener 2026].
- 1 2 «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 31 gener 2026].
- ↑ «Schistochlamys». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 31 gener 2026].(català)
- 1 2 Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Austin, TX : [Philadelphia] : [Washington, DC]: University of Texas Press ; In association with the Academy of Natural Sciences of Philadelphia ; World Land Trust-US, 2009, p. 621, làmines 104(6–7). ISBN 978-0-292-71748-0.
- ↑ Reichenbach, H. G. Ludwig; Reichenbach, H. G. Ludwig. Die vollständigste Naturgeschichte der Vögel. Abt.2:Bd.1 [Plates] (1836). Dresden: Expedition der Vollständigsten Naturgeschichte, 1836, p. làmina LXXVII.
- ↑ Sclater, P.L.. Catalogue of the Passeriformes or Perching Birds in the Collection of the British Museum. Fringilliformes: Part 2. Vol 11, 1886, p. 301 (Catalogue of the Birds in the British Museum).
- ↑ Peters, James Lee. Check-list of birds of the world. v.13. Cambridge: Harvard University Press, 1970, p. 245 [Consulta: 31 gener 2026].
- ↑ J. Burns, Kevin; J. Hackett, Shannon; K. Klein, Nedra «Phylogenetic relationships of Neotropical honeycreepers and the evolution of feeding morphology» (en anglès). Journal of Avian Biology, 34, 4, 12-2003, p. 360–370. DOI: 10.1111/j.0908-8857.2003.03171.x. ISSN: 0908-8857.
- ↑ Burns, Kevin J; Naoki, Kazuya «Molecular phylogenetics and biogeography of Neotropical tanagers in the genus Tangara» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 32, 3, 9-2004, p. 838–854. DOI: 10.1016/j.ympev.2004.02.013.
- ↑ «A classification of the bird species of South America. Part 10. Oscine Passeriformes, B (Motacillidae to Emberizidae)». South American Classification Committee. [Consulta: 31 gener 2026].
- ↑ Burns, Kevin J.; Shultz, Allison J.; Title, Pascal O.; Mason, Nicholas A.; Barker, F. Keith «Phylogenetics and diversification of tanagers (Passeriformes: Thraupidae), the largest radiation of Neotropical songbirds» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 75, 6-2014, p. 41–77. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.02.006.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Tanagers and allies – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 31 gener 2026].
