Paroaria
_-_Flickr_-_Lip_Kee_(2).jpg) Cardenal de cresta roja  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Thraupidae |
| Gènere | Paroaria Bonaparte, 1832 Paroaria |
.svg){kind=icon}
Paroaria és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels tràupids (Thraupidae).[1][2] Inclou espècies natives d'Amèrica del Sud.[3] Anteriorment es classificava en la família Emberizidae. Als seus membres se'ls coneix pel nom comú de sit cardenal.[4]
Descripció
[modifica]Les espècies d'aquest gènere són un grup distintiu de tràupids, atractius i generalment nombrosos, Són de mida mitjana, mesuren entre 16,5 i 19 cm de longitud. A diferència de P. ludovicianus, no tenen cap patró conspicu excepte el cap, que té grans quantitats de vermell brillant; pot ser predominantment així o estampat en vermell i negre. Gairebé totes tenen almenys una cresta curta. El bec és totalment groguenc o només per sota.[5]
Distribució
[modifica]Aquestes espècies es troben des del nord-est de Colòmbia, nord de Veneçuela i Trinidad fins a Uruguai i el centre d'Argentina.[3] Habiten una varietat de terrenys semioberts, si bé P. gularis, P. baeri i P. capitata són trobats amb més freqüència a prop de cursos d'aigua.[5]
Sistemàtica
[modifica]El gènere Paroaria va ser introduït el 1832 pel naturalista francès Charles Lucien Bonaparte amb Paroaria coronata com a espècie tipus.[6][7]
El present gènere va estar anteriorment inclòs a la família Emberizidae, però va ser transferit a Thraupidae, juntament amb nombrosos altres gèneres, seguint l'aprovació de la Proposta Núm. 512 al SACC al novembre de 2011, amb base en diversos i robustos estudis genètics.[8]
Els amplis estudis filogenètics de Burns et al. (2014) demostren que el present gènere està agermanat amb un clade format per Stephanophorus més el parell format per Cissopis i Schistochlamys, en una subfamília Thraupinae.[9]
L'espècie P. nigrogenis era tractada com una subespècie de P. gularis, però les dades moleculars i morfològiques van demostrar que es tractava d'espècies separades;[10] aquest tractament va ser aprovat en la Proposta Núm. 469 Part A al Comitè de Classificació de Sud-americà (SACC). A la part B de la mateixa proposta, es va rebutjar l'elevació de P. gularis cervicalis i P. baeri xinguensis a espècies plenes per manca d'evidències.[11] Sobre la base de les diferències de plomatge i la separació geogràfica, es va proposar novament la separació de P. xinguensis de P. baeri;[12] no obstant això la Proposta Núm. 739 al SACC va ser rebutjada en considerar que les evidències no són prou significatives per justificar la separació.[13]
Només el Comitè Brasiler de Registres Ornitològics (CBRO) considera ambdós tàxons (P. cervicalis i P. xinguensis) com a espècies de ple dret.[14]
El nom genèric Paroària deriva del nom tupí «Tiéguacú paroára», usat per designar un petit ocell de color groc, vermell i gris; basat en «Paroare» de Buffon (1770–1783).[15]
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per sis espècies:[16]
- Sit cardenal crestat (Paroaria coronata Miller, JF, 1776)
- Sit cardenal del Brasil (Paroaria dominicana Linnaeus, 1758)
- Sit cardenal front-roig (Paroaria baeri Hellmayr, 1907)
- Sit cardenal becgroc (Paroaria capitata d'Orbigny & Lafresnaye, 1837)
- Sit cardenal emmascarat (Paroaria nigrogenis Lafresnaye, 1846)
- Sit cardenal d'ulleres (Paroaria gularis Linnaeus, 1776)
Referències
[modifica]- ↑ «Paroaria (Paroaria sp.) - Avibase». [Consulta: 4 març 2025].
- ↑ «Paroaria Bonaparte, 1832» (en castellà). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 4 març 2025].
- 1 2 «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 15 febrer 2026].
- ↑ «Paroaria». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 febrer 2026].(català)
- 1 2 Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Austin, TX : [Philadelphia] : [Washington, DC]: University of Texas Press ; In association with the Academy of Natural Sciences of Philadelphia ; World Land Trust-US, 2009, p. 626–627, làmines 106(1–5). ISBN 978-0-292-71748-0.
- ↑ Bonaparte, Charles Lucien. Aggiunte e correzioni relative agli animali vertebrati a sangue caldo (en italià). Tomo 52. Roma: Giornale Arcadico di Scienze, Lettre ed Arti, 1831, p. 190–209 [206].
- ↑ Peters, James Lee. Check-list of birds of the world. v.13. Cambridge: Harvard University Press, 1970, p. 212 [Consulta: 15 febrer 2026].
- ↑ «Proposal #512: Transfer genera from Emberizidae to Thraupidae». South American Classification Committee. [Consulta: 15 febrer 2026].
- ↑ Burns, Kevin J.; Shultz, Allison J.; Title, Pascal O.; Mason, Nicholas A.; Barker, F. Keith «Phylogenetics and diversification of tanagers (Passeriformes: Thraupidae), the largest radiation of Neotropical songbirds» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 75, 6-2014, p. 41–77. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.02.006.
- ↑ Dávalos, Liliana M.; Porzecanski, Ana Luz «Accounting for molecular stochasticity in systematic revisions: Species limits and phylogeny of Paroaria» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 53, 1, 10-2009, p. 234–248. DOI: 10.1016/j.ympev.2009.06.003.
- ↑ «Proposal #469: Species limits in Paroaria». South American Classification Committee. [Consulta: 15 febrer 2026].
- ↑ Lopes, L. E.; Gonzaga, L. P. «Taxonomy, natural history, and conservation of Paroaria baeri (Aves: Thraupidae)» (en anglès). Tropical Zoology, 26, 2, 6-2013, p. 87–103. DOI: 10.1080/03946975.2013.803820. ISSN: 0394-6975.
- ↑ «Proposal #739: Elevate Paroaria baeri xinguensis to species rank». South American Classification Committee. [Consulta: 15 febrer 2026].
- ↑ Piacentini, V.; et al. «Lista comentada de las aves de Brasil por el Comité Brasileño de Registros Ornitológicos» (PDF) (en portuguès). vol.23 (2) p. 90-298. Revista Brasileira de Ornitologia, 2015. [Consulta: 15 febrer 2026].
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 293. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 15 febrer 2026].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Tanagers and allies – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 15 febrer 2026].
