Sala Beckett
|
|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Sala Beckett, al carrer Pere IV | |
| Epònim | Samuel Beckett |
|---|---|
| Dades | |
| Tipus | teatre residència creativa institució educativa productora grup de teatre |
| Història | |
| Creació | 1989 |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
| Gerent/director | Toni Casares (1997–) |
| Altres | |
Premis | |
| Lloc web | https://www.salabeckett.cat/ |
La Sala Beckett / Obrador Internacional de Dramatúrgia és un teatre de la ciutat de Barcelona que centra la seva activitat en la dramatúrgia contemporània i a la difusió de l'autoria teatral catalana. A més de ser una sala d'exhibició, és també un espai de creació, formació i experimentació teatral, i se suma a la xarxa de prop d'una desena de Fàbriques de Creació de Barcelona.[1][2]
Història
[modifica]Creació i primera etapa
[modifica]La Sala Beckett va néixer l'any 1989 com a seu de la companyia Teatro Fronterizo, dirigida pel dramaturg José Sanchis Sinisterra. Situada al carrer de Ca l'Alegre de Dalt, 55 bis, a Gràcia, en un espai habilitat pels arquitectes de l'estudi Cop d'Idees, Emma Villanueva Sánchez, Pep Garcia Cors i Francesc López Pavón, la sala teatral es va inaugurar el 30 d'octubre amb un espectacle teatral de Sergi Belbel i Ramon Simó basat en obres de Beckett, mentre que la primera obra que es posà en escena, Bartleby, l'escrivent, de Melville, dirigida per Sanchis Sinisterra, s'estrenava el 2 de novembre de 1989. Des del seu inici l'espai teatral es va especialitzar en la dramatúrgia contemporània.[2][3]
En els primers anys d'activitat, la Sala Beckett va programar obres de Benet i Jornet, Harold Pinter, Manuel Dueso i el mateix Beckett, que moria a finals de 1989 i això determinava una temporada dedicada a la seva obra. Hi treballaren directors com Sergi Belbel, Manuel Lillo, Sanchis Sinisterra, Calixto Bieito, ballarins com Cesc Gelabert, Àngels Margarit, Òscar Dasí, la dramaturga Lluïsa Cunillé o l'actor i director Xavier Albertí.[2][1]
Des del 1997, la direcció passà a Toni Casares. En aquests anys s'hi van poden veure espectacles d'autors i directors com David Mamet, Sarah Kane, Jez Butterworth, Lluïsa Cunillé, Sergi Pompermaier, Tom Stoppard, Stephan Zweig, David Plana, Marta Buchaca, Enric Nolla, Pau Miró, Victoria Szpunberg, Carles Batlle, Mercè Sarrias, Josep-Pere Peyró, Àlex Rigola, Magda Puyo, Oriol Broggi... La vocació pedagògica i d'experimentació de l'espai teatral entorn de la Beckett havia anat creixent i es configurà partir dels anys 2002 i 2003 entorn de l'Obrador de la Sala Beckett, una mena d'escola de dramatúrgia constituïda per cursos, tallers, lectures i una aposta clara per oferir l'espai a dramatúrgies i direccions novelles.[2][4]
L'any 2005 la Sala Beckett fou guardonada amb el Premi Nacional de Teatre, concedit per la Generalitat de Catalunya, pel seu suport a l'autoria catalana i la producció del cicle L'acció té lloc a Barcelona.[2][5]
El 2011 va crear una fundació per promoure el teatre contemporani català a nivell internacional.[6] La Fundació compta amb un patronat format per 12 dramaturgs i dramaturgues, i José Sanchis Sinisterra n'és el Patró d’Honor. Des de la Fundació es va presentar el projecte de trasllat a una nova seu al barri del Poblenou.[7]

Nova seu al Poblenou
[modifica]El 2016, la Sala Beckett es va instal·lar a la seva nova seu, l'antiga cooperativa Pau i Justícia, al carrer de Pere IV del Poblenou, un edifici propietat de l'Ajuntament de Barcelona. El projecte arquitectònic va anar a càrrec dels arquitectes Ricardo Flores i Eva Prats (Flores i Prats), i va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona en arquitectura i urbanisme del 2016.[8]
La nova Sala Beckett compta amb dos espais d'exhibició teatral (Sala de baix, d'unes 200 localitats, aproximadament, i Sala de dalt, amb unes 100 localitats, que varia, amb la utilització de grades mòbils), una sala d'assaig, un bar-restaurant a peu de carrer i diversos espais per a les activitats de formació, creació, producció i gestió teatral que li són pròpies.[2][9]
Autoria resident
[modifica]Des de la seva etapa al Poblenou, la Sala Beckett ha comptat amb un autor o autora resident a cada temporada, que assumeix l'encàrrec d'escriure una obra nova, expressament per a l'ocasió, estrenada a la mateixa sala:
| Temporada | Nom | Muntatge | Estrena | Producció |
|---|---|---|---|---|
| 2016-17 | Marília Samper | L'alegria | Octubre 2017. Reposició desembre 2018 | Una producció de la Sala Beckett |
| 2017-18 | Clàudia Cedó | Una gossa en un descampat | Juliol 2018. Reposició setembre 2019. Gira | Una producció del Festival Grec i la Sala Beckett |
| 2018-19 | Victoria Szpunberg | Amor Mundi | Juliol 2019 | Una producció del Festival Grec i la Sala Beckett |
| 2019-20 | Denise Duncan | El combat del segle | Octubre 2020. Reposició juny 2021. Gira | Una producció del Festival Grec i la Sala Beckett |
| 2020-21 | Lara Díez Quintanilla | |||
| 2021-22 | Llàtzer Garcia | |||
| 2022-23 | Eu Manzanares | |||
| 2023-24 | Daniela Feixas | |||
| 2024-25 | Helena Tornero | |||
| 2025-26 | Oriol Puig Grau | |||
| 2026-27 | Núria Corominas |
Formació. L'Obrador
[modifica]
L'Obrador Internacional de Dramatúrgia és un espai de formació especialitzat en dramatúrgia, tot i que també s'hi duen a terme cursos, tallers i seminaris sobre altres aspectes, àmbits o disciplines escèniques que incideixen en la dramatúrgia: direcció, interpretació, teoria teatral, escenografia, il·luminació, etc. així com formació en altres àrees de coneixement. L'oferta de la Sala Beckett és regular i ha format molts dels dramaturgs del país.
Cada any s'organitza l'Obrador d'estiu, una cita anual dedicada a la trobada i intercanvi professional entre autors emergents o consolidats d'arreu del món, entre ells i amb els espectadors.
Pensament i debat
[modifica]Des de la seva arribada al Poblenou, la Sala Beckett ha organitzat part de la seva programació en cicles temàtics, i ha complementat les seves propostes teatrals amb xerrades, formacions i activitats paral·leles relacionades.
| Temporada | Nom | Comissariat |
|---|---|---|
| 2016-17 | Memòria de Pau i Justícia | |
| 2016-17 | Mar de Miralls. Fluxos de migració a la Mediterrània | En col·laboració amb l'IEMed |
| 2016-17 | La revolució dels gèneres. La construcció d'estereotips en la ficció | Laia Grau |
| 2017-18 | Les condicions del cervell. Cicle sobre ciència i creació contemporània | Pastora Martínez Samper (UOC) |
| 2017-18 | El teatre de Josep Maria Miró | |
| 2017-18 | Adéu al cotxe! Com alliberar Barcelona del vehicle privat? | David Bravo i Andreu Rifé, amb la col·laboració de Miquel Jordà i Úrsula San Cristóbal |
| 2018-19 | Terrors de la ciutat. Escenaris de conflicte i de por | Isaac Gonzàlez (UOC) |
| 2018-19 | Res no és mentida. Joves i ficció en temps digitals | Elisenda Ardèvol (UOC) |
| 2019-20 | Memento Mori. Recordem-nos de morir | Jaume Claret (UOC) |
| 2019-20 | Cicle Samuel Beckett | |
| 2020-21 | Cicle Lluïsa Cunillé | Josep-Anton Fernàndez i Adriana Nicolau (UOC) |
| 2020-21 | #jotambé. Violències de gènere i estructures de poder | Maria Olivella Quintana i Pastora Martínez Samper (UOC) |
Referències
[modifica]- 1 2 «Sala Beckett | Fàbriques de Creació | Ajuntament de Barcelona». [Consulta: 18 octubre 2026].
- 1 2 3 4 5 6 Tierz, Carme; Muniesa, Xavier. Barcelona ciutat de teatres. Barcelona: Viena edicions Ajuntament de Barcelona, 2013. ISBN 978-84-8330-750-2.
- ↑ Fondevila, Santiago. «El Teatro Fronterizo inauguró la Sala Beckett» (en castellà) p. 45. La Vanguardia, 01-11-1989. Arxivat de l'original el 2019-07-19. [Consulta: 18 octubre 2026].
- ↑ Molner, Eduard «Amasando el nuevo teatro». La Vanguardia, 29-07-2009, p. 18.
- ↑ «Antoni Sala, Jorge Wagensberg, Toti Soler i la Sala Beckett, Premis Nacionals de Cultura 2005». 3CatInfo, 27-07-2005. [Consulta: 18 octubre 2026].
- ↑ «La Sala Beckett crea una fundació per promoure el teatre contemporani català a nivell internacional». 324.cat, 12-12-2011. [Consulta: 13 desembre 2011].
- ↑ «La Beckett presenta la seva fundació i mostra com serà la nova seu al Poblenou». Diari Ara, 12-12-2011. [Consulta: 13 desembre 2011].
- ↑ «Arquitectura – PREMIS CIUTAT DE BARCELONA». [Consulta: 25 abril 2021].
- ↑ «Espais». Sala Beckett. [Consulta: 18 octubre 2026].
- ↑ Pla estratègic de la nova Sala Beckett / Obrador Internacional de Dramatúrgia, 9-2016, p. 12.
Enllaços externs
[modifica]- Sala Beckett - Lloc web oficial (català)