Vés al contingut

Sadalbari

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicSadalbari
Tipusestrella amb alt moviment propi, font propera a infrarojos, font d'emissió de rajos ultraviolats i estel Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)G8III Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióPegàs Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra34,5614 pc Modifica el valor a Wikidata
Radi9,6 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta0,432 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)3,48 (banda V) Modifica el valor a Wikidata
Massa2,7 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva5.062 K Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi28,934 mas Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi13,791 km/s Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−42,396 mas/a Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)145,24 mas/a Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar0,95 km/s Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial13,791 km/s Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial980 cm/s² Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)22h 50m 0.1931s Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)24° 36' 5.6926'' Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,02 Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat47,61 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
Sadalbari està situat en Cel
Sadalbari
Sadalbari (Cel)

Sadalbari (μ Pegasi / μ Peg / 48 Pegasi / HD 216131) és un estel de la constel·lació del Pegàs.[1] El seu nom, de l'àrab سعد البري (Sa'd al-Bari), significa «la sort de la persona excel·lent».[2] De magnitud aparent +3,51, és el setè estel més brillant en la seva constel·lació, després de ε, β, α, γ, η i ζ Pegasi. Es troba a 108 anys llum del sistema solar.

Sadalbari és un gegant groc de tipus espectral G8III amb una temperatura efectiva de ~5.000 K. Semblant a la component més brillant de Capella (α Aurigae) o a Vindemiatrix (ε Virginis), és menys lluminós que aquestos, amb una lluminositat 54 vegades superior a la del Sol.[3][4][5][4] Té un diàmetre ~ 12 vegades més gran que el del Sol, xifra calculada a partir de la mesura directa del seu diàmetre angular corregida per l'enfosquiment de limbe —2,50 mil·lisegons d'arc.[6] Gira sobre si mateix amb una velocitat de rotació de només 0,26 km/s, si bé aquest és un límit inferior que depèn de la inclinació del seu eix de rotació respecte a l'observador terrestre.[5]

Sadalbari posseeix una metal·licitat comparable a la de Sol, amb un contingut de ferro en relació al d'hidrogen lleugerament per sota del valor solar (aproximadament el 86 % del mateix).[3][4] Té una massa 2,5 vegades major que la del Sol i la seva edat s'estima en 1000 milions d'anys.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «48 Pegasi - High proper-motion Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 17 maig 2021].
  2. ↑ «Significat d'alguns noms àrabs d'estels. Astronomia al món àrab». Arxivat de l'original el 2009-04-29. [Consulta: 4 febrer 2019].
  3. 1 2 Soubiran, C.; Bienaymé, O.; Mishenina, T. V.; Kovtyukh, V. V. «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants». Astronomy and Astrophysics. p. 91-101 (Taula consultada en CDS).
  4. 1 2 3 Takeda, Y.; Sato, B.; Murata, D. «Stellar Parameters and Elemental Abundances of Late-G Giants». Publications of the Astronomical Society of Japan. p. 781 - 802.
  5. 1 2 Hekker, S.; Meléndez, J. «Precise radial velocities of giant stars. III. Spectroscopic stellar parameters». Astronomy and Astrophysics. p. 1003-1009.
  6. ↑ Richichi, A.; Percheron, I.; Khristoforova, M. «CHARM2: An updated Catalog of High Angular Resolution Measurements». Astronomy and Astrophysics. p. 773-777 (Taula consultada en CDS).