Aèrope
 Aèrope i Tiestes  | |
| Tipus | personatge de la mitologia grega |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | mitologia grega |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Cònjuge | Atreu |
| Pare | Catreu |
| Fills | Agamèmnon, Menelau, Anaxíbia (filla d'Atreu) i Tàntal (fill de Tiestes) |
| Germans | Apemòsine, Altèmenes i Clímene (filla de Catreu) |
Aèrope (en grec antic: Ἀερόπη, 'cara bromosa') va ser, segons la mitologia grega, filla de Catreu, fill de Minos i rei de Creta.[1]
Catreu tenia tres filles i un fill. Les noies eren Aèrope, Clímene i Apemòsine, i el fill, Altèmenes. Un dia va consultar l'oracle i li va preguntar com moriria, i aquest li va dir que la seva mort seria a mans d'un dels seus fills. Catreu va amagar la resposta, però Altèmenes la va conèixer i va fugir immediatament amb la seva germana Apemòsine per instal·lar-se a Rodes. Catreu va agafar les altres dues filles, Aèrope i Clímene i les va entregar a Naupli, el viatger, i li va donar l'ordre de vendre-les com a esclaves, ben lluny. Naupli va portar les noies a Argos, on Aèrope es va casar amb Plístenes, rei del país. D'aquest matrimoni en van néixer Agamèmnon i Menelau.[1]
Una altra llegenda diu que Catreu va entregar Aèrope a Naupli, no per por que ella el matés, sinó perquè s'havia entregat a un esclau. Li va dir que la llencés al mar. Segons aquesta versió, Aèrope no s'havia casat amb Plístenes, sinó amb Atreu, que va ser el pare d'Agamèmnon i Menelau.[2][3] Per resoldre aquesta contradicció, s'explicava que la noia es va casar amb Plístenes, que era fill (o pare) d'Atreu, i que quan aquest va morir es va casar amb Atreu, que va criar Agamèmnon i Menelau.[4]
Mentre estava casada amb Atreu es va deixar seduir pel seu cunyat Tiestes, i li va donar secretament el moltó d'or que garantia al seu marit el poder reial.[5] Tot i això, Atreu va aconseguir mantenir-se en el tron gràcies a la intervenció de Zeus. Per castigar a la seva dona la va llençar al mar.[4]
Pausànias[6] parla d'una altra Aèrope, filla de Cefeu, que va ser amant d'Ares i que va morir en donar a llum un fill d'aquest déu. Però Ares va fer que el nen s'alimentés amb la llet de la seva mare morta.[4]
Referències
[modifica]- 1 2 Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca, III, 2, 1-2
- ↑ Higí. Faules, 97
- ↑ Pseudo-Apol·lodor. Epítom, 3, 12
- 1 2 3 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 11. ISBN 978-84-96061-97-2.
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, II, 18, 1
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, VIII, 44, 7
Bibliografia
[modifica]- Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, pàg. 9. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1
- Kerényi, Karl. Die Mythologie der Griechen - Die Heroen-Geschichten, Múnic, 1992, ISBN 3-423-30031-0.
- Grant, Michael i Hazel, John. Lexikon der antiken Mythen und Gestalten, Múnic, 1980, ISBN 3-423-32508-9.
- Ranke-Graves, Robert von. Griechische Mythologie, Reinbek bei Hamburg (Rowohlt), 2003, ISBN 3-499-55404-6.
