Altèmenes
| Tipus | personatge mitològic grec  |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Pare | Catreu |
| Germans | Apemòsine, Aèrope i Clímene (filla de Catreu) |
Altèmenes (en grec antic: Ἀλθαιμένης), fill de Catreu,[1][2] va ser un rei de Creta de la mitologia grega que va abandonar la seva pàtria perquè un oracle li havia predit que mataria el seu pare. Tenia tres germanes, Apemòsine, Aèrope, i Clímene.[3]
Va abandonar Creta amb la seva germana Apemòsine, i va fer cap a Rodes, on va fundar un lloc amb el nom de Cretènia. A Rodes, la seva germana va ser seduïda per Hermes, però Altèmenes no va creure les seves explicacions i la va matar d'una puntada de peu. Una nit va arribar a l'illa una nau desconeguda i Altèmenes va matar el capità, que era Catreu. Havia sortir a buscar el seu fill per fer-lo tornar. Així, es va complir la profecia i van coronar Altèmenes com a rei de Creta, però la pena li va impedir assumir les seves funcions.[3]
Una altra versió explica que Catreu, ja vell, quan va anar a buscar el seu fill per fer-lo hereu, va arribar a Rodes a una platja deserta, i uns pastors van pensar que eren pirates que desembarcaven i els van atacar. Catreu va dir qui era, però els lladrucs dels gossos van fer que ningú no l'entengués. El van lapidar, i Altèmenes, que arribava en aquell moment, el va rematar amb una javelina. Quan va saber que havia mort el seu pare, va demanar als déus que se l'empassés la terra, i això va passar, segons explica Apol·lodor.[2][3]
Diodor de Sicília afegeix que Altèmenes va anar errant per l'illa després de l'assassinat i finalment va morir de dolor. Diu també que els rodis més tard, el van venerar com un heroi.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Gantz, Timothy. Early Greek myth. [Nouv. tirage].. Baltimore: Johns Hopkins Univ. Press, 1996. ISBN 978-0-8018-5362-3.
- 1 2 Apol·lodor. Biblioteca, III, 2, 1-2
- 1 2 3 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 92. ISBN 978-84-96061-97-2.
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, V, 59
