L'alvernès (cultisme) (de cops auvernès) o alvernyès (en occità: auvernhat) és el dialecte occità parlat dins la major part de l'Alvèrnia (llevat dels parçans del Carladès i de Castanhau, de parla llenguadociana), dins la major part de Velai (llevat vers Sinjau) i dins la meitat sud de Borbonès. Segons la divisió administrativa oficial, aquesta àrea inclouria tot el departament francès de Puèg de Doma i una part del Cantal, de l'Alt Loira, de l'Alièr i de la Cruesa. És un parlar nord-occità, particularment evolucionat sobre el pla fonètic dins les seves varietats del nord (el nord-alvernès); emperò l'alvernès té alhora recursos expressius molt conservadors en el lèxic i la morfosintaxi.
Totas las personas naisson liuras e parieras per dignessa/dignitat e mai dreit. Son charjadas de rason e de consciéncia e lhor chau/fau agir entremèi 'l(h)as amb un eime/esperit de frairessa.
Ta la proussouna neisson lieura moé parira pà dïnessà mai dret. Son charjada de razou moé de cousiensà mai lhu fau arjî entremeî lha bei n'eime de freiressà.
(Touta la persouna naisson lieura e egala en dïnetàt e en dreit. Soun doutada de razou e de coussiensà e lour chau ajî entre ela am en esprî de freiressà.)
.png)
