xocolata

Hi ha moments en què la nostàlgia ve i fa brrrrrrrummmm i ho empastifa tot i només tens ganes de revolts-destí-cadaqués i sorra de platja i pensar en què demà et serà tot igual i no hi haurà horaris, només temps per fer de tot.

voler és poder

que no volar és podar.

Parlàvem de la importància de les paraules, de com dir i com fer les coses. De com ens arribem a complicar quan tot hauria de ser més senzill... Potser només es tracta de no pensar (mira amb això la vaig fer riure), de no pensar i d'anar pas a pas, a lo formigueta, i decidir què vols per esmorzar, què faràs al matí, si truques ara o en cinc minuts... Això de fer previsions de futur no és bo. Si els pobres homes del temps prou feina tenen per saber quin temps farà demà, com nosaltres, que no som el Molina, ens hem d'atrevir a preveure res? No ho sé, el futur per a les senyores de matinada i bata amb brillos que diuen coses sense massa sentit mirant una vola de vidres o bastos i espases.
El futur ja vindrà i a mi em sembla que si hi pensem massa tenim un problema, i és que ens perdem el present. Que sí, està clar que quan es barreja cor, feina, amics, somnis, i tota la resta de coses que poden arribar a col·lisionar al cap d'una persona en un moment determinat, l'únic que no es pensa és "caaaaalma, no passa reeeees, seuré al sofà i miraré la tele".
En aquest moment de cacau mental, hi ha gent que plora, gent que riu histèricament, gent que fuma i no tabac, gent que beu i veu encara més coses que no són... Cadascú fa el que vol o pot...
I no hi ha pas manuals per sobreviure a que et deixin, a que et fotin fora o a enamorar-te tontament de qui no ho vol. No n'hi ha i qui sigui capaç de fer-ne un (que funcioni) es farà d'or, però de moment a mi em sembla que la millor opció és el formiguisme: anar fent a cada moment sense pensar més que en el present, recol·lectant, treballant, anant endavant sense parar, perquè és la manera de creure i demostrar que les coses són possibles i lo millor: fer-les.
Sense haver llegit massa Bucay, em sona al que fa aquest home i no m'agrada, però lo futut és que ho penso i ho entenc així, tot i que quan m'hi trobo surto dels meus merders com bonament puc i aparco teories, ideals i experiències (què passa, ningú no és perfecte).

preguntador-p-pregunta

Me gustaría saber qué compro cuando compro un billete de cercanías para ir en tren a Barcelona o volver a Granollers. Y de verdad, me encantaría saberlo porque últimamente no lo tengo nada claro...

Un billete, o en mi caso, un abono me da derecho a:
- Viajar sentada en el suelo o de pié cual sardinilla en lata.
- Compaginar viajes sauna con viajes congelador, en función del "termostato" del tren o de la cantidad de gente que sea capaz de entrar en el vagón. (Creo que si todavía existiera el programa Qué apostamos sería un buen show ver cuanta gente cabe en un vagón de cercanías un lunes sobre las ocho de la mañana cuando el tren anterior ha decidido que no pasa por la estación).

Pero bueno, qué le vamos a hacer, renfe es renfe como fútbol es fútbol...

attentisme

Ella es una mujer marrón. Pensaba que no, de verdad, pero es marrón y poco se le puede hacer. Y no marrón oscuro, marrón bosque o marrón montaña pelada erosionada por el viento, no no, ella es marrón triste, pálido, marrón feo.

Hay gente de colores, gente que combina y gente que no pega.

anfield

Vas a veure un partit de futbol i resulta que el partit, que comença a les 12.45h l'acabes a les cinc tocades menjant un spanish rice cuinat per una tailandesa que resulta ser arròs al curri, però que està ben bò. I tot això mentre vas veient reds amb unes cuantes birres de més que no paren ni un moment de cantar i cantar i beure cervesa i cantar i cantar i fer-se abraçades i cantar.
Del Liverpool-Blackburn Rovers no només em quedo amb els gols ben macos que vam veure (van acabar 4 a 0), sinó que em guardo la sensació de grup i de bon rollo que regalaven, perquè en cap moment es van enfrontar amb l'afició rival, al contrari, em sembla que més d'un deuria acabar animant als pobres aficionats del Blackburn, perquè no s'ho van passar massa bé que diguem.
Em va semblar magistral, magnificent, com deia una senyora amb qui vam compartir taxi per anar fins a l'estadi, tant per l'afició, com per l'ambient, com per el liverpool way of life, perquè sí, quan el Liverpool juga un partit hi ha gent que surt de casa a les nou del matí i no hi torna fins a la nit. La vida al voltant de l'estadi és un món a part.
Molt recomanable, de veres.

toffee

Fa sol, dinar al japonès, depil·lació, quedar amb ella.

Cap a casa.

Fer la maleta, sopar.

Demà liverpool.

imaginació al poder

maco eh?

Starbucks

Ella llegeix 'Tall Coffee' i em demana si això és un tallat.
Em va semblar magnífic.

Cosas nuevas

Mañana me voy a Londres a hacer el guiri para celebrar los 25 años de una amiga. Me da que va a ser una maratón para verlo todo, disfrutar, hacer fotos y no acabar empapadas, porque dicen que lloverá... Y el viernes que viene me voy con él a ver un partido del Liverpool a Liverpool. Abril británico :)
Y, y, muchas cosas.
Puede que pronto tenga buenas noticias. Esto es como un teaser. Si sale bien, desvelo el misterio!!
Y, y... tengo blog nuevo, bueno, ha nacido hace muy poco y necesita coloritos y fotos y comentarios y muchas cosas; y nace con dos dueñas de momento y prometer, promete mucho, eso seguro. De momento digamos que mis cosas serias se irán para allá y que mis idas de olla se quedaran aquí, que están muy a gustito.
Por lo tanto, os invito a que paséis, si queréis:
http://www.elpublicomanda.blogspot.com/