'TOT FENT LA BELLA HELENA', AL TEATRE LLIURE GRÀCIA

Tot fent «La bella Helena». A partir de l'opereta homònima de Jacques Offenbach. Dramatúrgia i direcció escènica: Miquel Mas Fiol. Direcció musical: Pablo Ruz. Intèrprets: Sergi Boqué, Jordi Cornudella Heras, Gerard Franch, Carme Milán, Lluís Oliver, Mel Salvatierra i Núria Vinyals Mañarikua.   Teatre Lliure Gràcia, Barcelona

El teatre Lliure Gràcia inaugura la temporada del 50 aniversari de la fundació del Teatre Lliure, amb l'espectacle Tot fent «La Bella Helena» encarant-se [fent i desfent] el muntatge de La Bella Helena de la temporada 1978-1979, de la qual es projecten fragments. A les grades de l'estrena hi ha la veterana actriu Imma Colomer, que aleshores feia el paper de Venus, i rep un aplaudiment del públic quan l'anomena la Venus [Carme Milán] d'aquest muntatge. Tot celebrant l'efemèride, el nou elenc treu els drapets al sol de la família del Lliure, en un exercici lúdic i atrevit de metateatre. Els membres de la jove companyia no sembla que s'avinguin gaire millor. Pel que expliquen, els trenta-tants dies i nits d'agost que han conviscut al Lliure els han passat factura. Ara, es disfressen, canten, es discuteixen. Alguns pleguen. Els calen mans per pintar decorats i per cosir vestuari i impliquen el públic al caos d'estil Cubana. I final amb el Can Can d'Offenbach, en homenatge al teatre que va néixer lliure. 9/10 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

SÍLVIA PÉREZ CRUZ, AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Repetir, repetir, repetir, de Sílvia Pérez Cruz. 
Convidats especials: Toti Soler, Glòria Cruz, Lola Cruz.
Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

 Violins: Carlos Montfort, Elena Rey, Marta Cardona. Violes: Anna Aldomà, Josep Bracero. Violoncels: Marta Roma, Isa Najem. Contrabaixos: Bori Albero, Miquel Ángel Cordero. 

El Teatre Nacional de Catalunya ha inaugurat la temporada 2026-2027 amb el recital teatralitzat Repetir, repetir, repetir de la cantant, compositora i actriu Sílvia Pérez Cruz (Palafrugell, Baix Empordà, 1983).  Sílvia Pérez Cruz ha reprès cançons de Vestida de nit, celebrant el desè aniversari de la publicació del disc. L'han acompanyat el quintet de corda de fa deu anys i quatre músics dels que l'acompanyen actualment. El vestuari era del magatzem de sastreria d'anteriors muntatges del TNC, com la impressionat capa d'un espectacle de Carlos Santos (disseny de M. Elena Roqué) que lluu Lola Cruz, filla de la cantant, en l'entrada triomfal des del fons de l'escenari. I la veu, la veu, la veu privilegiada de la cantant, i la selecció de peces que el talent i el bon gust interpretatiu han fet brillar. Inoblidables. Aplaudiments dempeus. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'SCOOP', A LA SALA BECKETT

Scoop. Autor: Enric Folch. 

Producció: Centre Moral i Cultural del Poblenou. 

Sala Baix, Sala Beckett, Barcelona

«Andorra ha desaparegut del mapa.» És una exclusiva de debò? —es qüestionen els quatre periodistes d'un diari digital a punt de fer fallida. ¿Què està disposat a fer el director per salvar la capçalera? ¿Com reaccionen els periodistes davant l'evidència de la notícia que tenen el privilegi de saber abans que cap altre mitjà? Una comèdia de proximitat signada per Enric Folch, que també forma part del repartiment al costat de Carme Canet, Albert Cobacho, Lluís Girbau i Mireia Martínez. Riure a cor què vols. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
  

'L'ÒPERA DE TRES RALS', AL TEATRE LLIURE

  

L'òpera de tres rals, de Bertolt Brecht (text) i Kurt Weill (música), en col·laboració amb Elisabeth Hauptmann. Traducció: Marc Rosich. Intèrprets: Nao Albet, Roc Bernadí, Marta Bernal, Arnau Boces, Pablo Capuz, Marc Domingo, Joan Esteve, Eduard Farelo, Clara Mingueza, Miriam Moukhles, Biel Rossell i Júlia Truyol. Direcció musical: Dani Espasa. Direcció escènica: Marta Pazos. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc

 

Aquesta producció de L'òpera de tres rals es va estrenar a l'amfiteatre del Teatre Grec en unes nits tòrrides. Ara inaugura la temporada 2026-2027 del Teatre Lliure de Montjuïc en el cinquantenari de la fundació.

De fons, el cor de coloms que parrupegen. En primer terme, els ciutadans explotats i els ciutadans capitalistes tots uniformats amb vestuari de color gris, confosos amb els gris sense relleu de les grades i el fons. Per tant, tres hores centrades en el text coreografiat, dit i cantat, tot i que algunes peces no arriben prou nítides a l'auditori. 

Bertolt Brecht es riu del burgès i del corrupte i fa triomfar els lladregots, els pòtols i les prostitutes. Els intèrprets que s'emporten la palma:  Nao Albet, en el paper del pillastre Mackie Navalla,  que força al màxim la distorsió del gènere expressionista, la sàtira del personatge. L'actor Roc Bernadí marca el pas sobretot quan fa de cap de policia, el Tigre Brown, amic de conveniència de Mackie Navalla.  L'actriu Marta Bernal —després de la introducció imitant la directora Pazos— com a senyora Peachum, manté el to portant les regnes del marit explotador. L'actor Eduard Farelo es despatxa a gust en el rol d'explotador dels pobres.

A l'escena final, baixa a l'escenari una de les arcades de la sala Fabià Puigserver. Mackie Navalla, ja alliberat per la gràcia de la corrupció d'amistat amb el cap de policia, la traspassa i, trencant la quarta paret, crida: «Sóc lliure! Sóc lliure!» 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY 

 

'APOCALIPSI FATXA', A LA SALA VERSUS GLÒRIES

Apocalipsi fatxa 

Guió i intèrpret: Xavi Castillo. Producció: Pot de Plom Teatre. 

Sala Versus Glòries, Barcelona. 

Xavi Castillo (Onda, Plana Baixa, País Valencià, 1967) monologuista, comunicador digital, còmic provocador, ha estrenat a la Sala Versus Glòries el monòleg Apocalipsi fatxa, enmig d'una ES-Alert per prevenció de tempesta. Ha integrat l'alarma al seu discurs amb elegància, enxampat vestit de fallera major, damunt del tanga vermell característic del personatge.

En aquest espectacle irreverent, satíric, alliberat d'autocensura i de correcció política, Xavi Castillo porta chaquetilla de torero i montera. I és que al País Valencià —«terra de governants fatxes», diu l'actor— hi ha actualment una passió per les curses de bous i els bous embolats i hi ha també una onada d'involucionisme cultural. En un registre còmic, denuncia fets i actituds locals i internacionals que remouen la societat d'avui, amb l'ascens de l'autoritarisme,  la xenofòbia, l'amenaça bèl·lica... El bufó desglossa veritats evidents que superen la ficció, saltant d'un tema a l'altre sense transició. I ficcions que poden ser veritats, com la metàfora de la fallera que, paella i espasa en mà,  encapçala l'odissea de l'ocupació de Catalunya. Genial. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

SÈRIE 'GONE'

Sèrie Gone. Direcció: George Kay i  Richard Laxton
 Regne Unit, 2026

Thriller psicològic carregat de tensió i ambigüitat moral. Sèrie creada pel guionista George Kay, inspirada en To Hunt a Killer, llibre de Julie Mackay, exsuperintendent detectiva, i Robert Murphy, corresponsal de successos d'ITV, els quals van exercir com a consultors del rodatge.

La trama segueix Michael Polly (interpretat per David Morrissey), director estricte i fred d'una escola d'elit situada en un bosc inquietant a la perifèria de Bristol. Desapareix la seva dona i es converteix en el principal sospitós per la seva actitud impertèrrita.  Investiga el cas la detectiva Annie Cassidy, (encarnada per Eve Myles), que posarà a prova tant els seus instints com la seva capacitat per separar les proves dels prejudicis. A mesura que apareixen proves, Annie és apartada, inexplicablement, del cas i la nomenen 'enllaç' amb la família. Un thriller construït sobre secrets, on la moralitat dels personatges es mou en zona de grisos i l'atmosfera claustrofòbica. Narrativitat impecable, realista, sense cops d'efecte. Revela noves capes del cas a cada episodi i manté la tensió per encaixar el trencaclosques d'indicis i fets.  

Filmin. 6 episodis de 50 min. 9/10

'KURIOS', DEL CIRQUE DU SOLEIL

Kurios. Gabinet de curiositats.  Cirque du Soleil. 

Guió de Michel Laprise. Equip creatiu: Guy Laliberté, 

Jean-F. Bouchard, Chantal Tremblay (directora de creació).

Districte Cultural de l'Hospitalet de Llobregat, Bellvitge

Cirque du Soleil, la companyia de circ més gran del món, fundada el 1984, al Quebec, té 35 produccions en gira. El 1998 amb l'espectacle Alegria van parar per primer cop el Grand Chapiteau a l'esplanada de la Mar Bella. Els últims vuit anys s'ha instal·lat a Bellvitge. Enguany arriba Kurios. Gabinet de curiositats, un espectacle que fa dotze anys que roda pel món i serà l'últim espectacle que presenten en aquesta ubicació.

La característica que distingeix el Cirque du Soleil és el desenvolupament de números clàssics de circ —malabars, bicicleta aèria, contorsionisme, equilibrisme, corretges aèries, cadires volants, salts de la troupe, número còmic— embolcallats amb una presentació fantasiosa espectacular. Tot gira al voltant d'una il·lusió: la creació escènica, la música, la coreografia, el vestuari, l'attrezzo, la il·luminació... A Kurios. Gabinet de curiositats el protagonista és el Científic, un personatge que ha descobert que només tancant els ulls es poden arribar a veure meravelles. Tot i així està envoltat d'artilugis futuristes i també objectes d'antiquari plantats com si estigués en un museu o formant part de personatges: Nico l'home acordió, el de Klara el telègraf de l'invisible, o el panxut Sr. Microcosmos. Cinquanta artistes internacionals. Sincronització impecable. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

  Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

DISSETÈ ANIVERSARI

Llibre d'artista commemoratiu de Pont d'Enseula 2026 

Vegeu-lo amb detall al vídeo 

Avui fa disset anys que vaig publicar el primer apunt en aquest blog dietari. Un espai de memòria, d'aprenentatge i de comunicació que des d'aleshores he anat desenvolupant en 4.954 entrades. L'hemeroteca (Vegeu 'Etiquetes' a la columna de la dreta), indexada per temes, és oberta a tothom.

Des del 2009 fins avui «Pont d'Enseula» ha tingut 1.629.520 visites (he hagut de mirar la xifra dues vegades!) que, actualment, arriben des dels enllaços de Facebook, de X, d'Instagram, de Threads i de les històries de FB i de IG. Els poemes i les proses poètiques compten amb audios pòdcasts que es poden escoltar als enllaços del canal Spotify i del canal Ivoox.  I les imatges es troben a la galeria virtual de Flickr.

Agraeixo la confiança dels lectors que m'estimulen a compartir interessos, inquietuds i impressions en aquest espai virtual. Continuem...

 

 

Jo parteixo de la idea que literatura ho és tot. 

Literatura és el que canta la veïna, 

és un guió de televisió, és un anunci… 

En aquest sentit, la literatura impregna la vida.
JOAQUIM MOLAS