DANSES RITUALS DE MALLORCA

Les danses rituals que actualment segueixen representant-se a Mallorca provenen, sovint, de l'època de la conquesta catalano-aragonesa. La majoria tenen un origen pagà, d'adoració a divinitats agràries; altres són representacions guerreres. L'Església les va anar incorporant dins el seu ritual religiós, generalment en la festa del Corpus. Amb el temps, algunes passaren a formar part dels actes tradicionals de les festes patronals.

COSSIERS

Els estudiosos situen el seu origen en cerimònies d'adoració i culte als déus protectors de l'agricultura.

Estan documentats cossiers a: Palma, Inca, Valldemossa, Sóller, Alaró, Pollença, Sineu, Algaida, Campos, Montuïri, Manacor, Porreres, Felanitx, Llucmajor i Santa Maria, però només han perdurat a Montuïri i Algaida. Recentment s'han recuperat a Manacor, Pollença i Alaró.

Els estudiosos situen el seu origen en cerimònies d'adoració i culte als déus protectors de l'agricultura.

Estan documentats cossiers a: Palma, Inca, Valldemossa, Sóller, Alaró, Pollença, Sineu, Algaida, Campos, Montuïri, Manacor, Porreres, Felanitx, Llucmajor i Santa Maria, però només han perdurat a Montuïri i Algaida. Recentment s'han recuperat a Manacor, Pollença i Alaró.

Els cossiers són, normalment, sis i van acompanyats de la dama. Volen representar la lluita del bé -simbolitzat en la dama- contra el mal -encarnat pel dimoni, que també els acompanya-. Els cossiers ajuden i protegeixen la dama en el seu enfrontament al dimoni. Les danses solen acabar amb la derrota del dimoni, expressada amb la caiguda a terra d'aquest i la dama saltant per damunt d'ell.

El vestit dels cossiers és molt vistós: capell adornat amb flors, faixa i faldons de colors diversos, cintes... A les mans porten un mocador i un ram d'alfabaguera.

Els balls van acompanyats per la música del flabiol i el tamborino, i en alguns casos també amb les xeremies.

A Montuïri ballen el dia de la Mare de Déu d'Agost (15 d'agost ) i per la festa patronal, Sant Bartomeu (24 d'agost). Els cossiers d'Algaida ballen per Sant Honorat (16 de gener) i el dia del patró, San Jaume (25 de Juliol). Els cossiers d'Alaró surten el dia de Sant Roc (16 d'agost).

ÀGUILES I SANT JOAN PELÓS

Les Àguiles que avui queden només a Pollença, sembla que són una evolució de l'àguila que l'any 1614, desfilà per Palma el dia del Corpus.

A Pollença, son dues jovenetes que porten una àguila de cartró passada pel cos, amb una corona pel cap. Van vestides de blanc, i profusament enjoiades amb or cedit per les famílies del poble. Fan un ball molt simple i simètric -ses “esses”- a la processó del Corpus. També ballen dins l'església abans de la processó. Acabada aquesta fan “les taules”, és a dir, van de casa en casa, on troben taula parada amb dolços i altres viandes.

Van acompanyades per Sant Joan Pelós, un jove que encarna Sant Joan Baptista, amb vestit de colors cridaners, una màscara i una creu en la mà, i portant un petit anyell.
 

La música és interpretada per una colla de guitarres, guitarrons, violins...

Sant Joan Pelós, sense les àguiles, també balla (o ballava) pel Corpus o per Sant Joan (24 de juny) a Felanitx, Son Servera, Son Carrió, Artà, Sant Llorenç des Cardassar...

CAVALLETS

Les danses de cavallets que es ballen a alguns pobles de Mallorca tenen el seu origen en les processons del Corpus de Barcelona del segle XV. Representaven cavallers que lluitaven contra els soldats turcs en defensa de la fe cristiana.

Els balladors, en número variable segons el poble, duen una figura en forma de cavall passada pel cos, semblant a les àguiles de Pollença, com si cavalcassin, i executen diferents danses.

Aquesta dansa ha perdurat a Pollença, Felanitx i Artà. S'ha recuperat recentment a Llucmajor (Cavallets Cotoners) i a Ciutat.

A Pollença són una parella de joves i ballen el dia 20 de gener, festa de Sant Sebastià, en processó des de l'església i cap als voltants de ella.

A Felanitx ballen per Santa Margalida (20 de juny) i Sant Agustí (28 d'agost). Són sis cavallets i la dama.

A Artà surten per Sant Antoni de Pàdua, dia 13 de juny. Fan el ball 5 nins de 6 i 7 anys.

INDIS

Aquesta dansa, que es balla a Manacor, va ser introduïda en la darrera dècada del segle XIX pels Germans de la Caritat. Ara pertanyen a la parroquia de Crist Rey i ballen per la seva festa, a final de novembre. Sòn vuit dansaires i una dama (tambè un nin).

MORETONS

Relacionats amb el convent de Sant Domingo de Manacor, el seu origen es perd dins la història. Sembla una dansa morisca. El seu nom prové de “morets” o nins vestits de moro que la ballen. La vestimenta recorda els pirates barbarescos que en el segle XVI atacaven les costes mallorquines.

Fonts:

-wikipedia

-http://musicanostra.com/

-http://www.masmallorca.cat/productes-tipics/cavallets.html

-http://potti.skamot.com/blog/2009/01/22/cavallets-de-pollenca-un-sant-sebastia-intim-2009/

Alumnes de Religió de 5èA (Aula Minerva)

VIATGE D'ESTUDIS DELS ALUMNES DE 6È

Els nins i nines de 6è han aprofitat part de la setmana cultural per
realitzar el seu viatge d'estudis acompanyats pels seus tutors,
Alejandro Estévez i Jaume Binimelis, i la directora del centre, Elena Rodríguez.Els nins i nines de 6è han aprofitat part de la setmana cultural per realitzar el seu viatge d'estudis acompanyats pels seus tutors, Alejandro Estévez i Jaume Binimelis, i la directora del centre, Elena Rodríguez.
En el moment de tancar aquesta edició encara eren de viatge, per això només vos en podrem contar el programa que tenen previst.

18 D'ABRIL, PALMA - BARCELONA Recollida a l'aeroport a les 10:55 hores i visita a Cosmocaixa (museu i planetari). A l'horabaixa, volta panoràmica per la ciutat amb visita a l'Anell Olímpic. Sopar i allotjament.
19 D'ABRIL, BARCELONA. Pel matí, visita guiada pels principals monuments de la Ciutat Comtal. A l'horabaixa, visita al museu Miró.
20 D'ABRIL, PORT AVENTURA. Dia dedicat a visitar el parc d'atraccions de Port Aventura.
21 D'ABRIL, BARCELONA – PALMA Al matí, visita al Camp Nou. Després, en el Maremagnum, visites de l'Aquàrium i Cinema IMAX. A l'horabaixa, trasllat a l'aeroport per tornar a Palma.
Arribada el vespre a Cala d'Or.

Premi als de 1R

Els/les alumnes de 1r (grups A i B) del CEIP Santa Maria del Mar de Cala d'Or han guanyat el Concurs Llegir per Créixer (iniciativa de Santillana Illes Balears i Diari de l’Escola).

La fotografia recull el moment en que els/les alumnes i les seves mestres coneixien la noticia.El premi consisteix en un lot de 20 llibres de lectura per a la biblioteca d’aula i 3 llibres per a les mestres.Les mestres se senten molt orgulloses d'aquest guardó i, des d'aquí animen a tots els nins i nines a continuar llegint

Enhorabona als joves grans lectors!!!

L'educació vial.

Hola, som una alumna del curs de 6è A i vos parlaré sobre les activitats que hem realitzat a l'escola sobre l'educació vial.

L'educació vial és el conjunt de coneixements, regles i normes de comportament que tota persona ha de posseir. Té per objectiu la seva formació, perquè sàpiga comportar-se de manera responsable en la via pública: com a vianant, quan fa ús de bicicletes o ciclomotors, o quan condueix automòbils.

Els dies 24 de febrer i 3 de març va venir la policia local a fer-nos una xerrada sobre els senyals de tràfic, com circular amb les bicicletes i com hem d'anar quan circulam com a vianants o passatgers. També ens varen donar unes fitxes sobre aquest tema que ens expliquen cada any. Aquest curs la formació la vàrem rebre els grups de final de cicle ( 2n 4rt i 6è). El dia 14 de abril del 2011 vendran una altra vegada els policies i ens duran unes bicicletes per aprendre a conduir-les per un circuit.

El Pirata Barba Negra

Això era un pirata amb una barba ben negra i un ull tapat. Per tots era conegut com en Barba Negra.

Aquest capità pirata tenia un vaixell molt gran tot de fusta bona, amb unes veles vermelles. Per això aquest vaixell es deia "El sanguinari". Amb ell navegava per tots els mars del món.

El més important era que tenia d'un mapa d'un tresor que havia comprat a l' illa Tortuga a un pirata gat que va conèixer a una de les nombroses expedicions al Mar Carib. Va decidir anar a cercar-lo a l'illa. Varen fer els preparatius i es va fer a la mar. El pirata estava molt nerviós perquè va veure un taurons que estaven balancejant el vaixell, quasi quasi el tomben. Tots estaven terroritzats de que els taurons els devorassin. El pirata i la seva tripulació van abandonar el vaixell dins els bots salvavides. Després d'un dia de remar, amb poca aigua i molta fam, varen arribar a l'illa del mapa.

Els pirates va començar a caminar seguint les instruccions del mapa. Van contar les passes i van trobar una creu, la creu que s'indicava al mapa. Van començar a cavar i a cavar. Varen tardar dues hores però finalment va aparèixer un vell cofre ple de joies. El se varen repartir amb la tripulació després d'arribar a un acord. Cada un del pirates se' n duria un 10% i pel capità tot el que sobràs.

Així és com van viure molt feliços i ja no es van dedicar més a la pirateria, si no que van navegar per la mar per anar estudiant els peixos i fer uns documentals per a la televisió.

Andrés, 4t A