Aller au contenu

Vladimir Lenin

Si Wikipedia, tasanayt tilellit.
Vladimir Lenin
Taɣect
président du Soviet de travail et de défense de l'URSS (fr) Suqel

17 Yulyu 1923 - 21 Yennayer 1924
aucune valeur - Lev Kamenev (fr) Suqel
président du Conseil des commissaires du peuple (fr) Suqel

6 Yulyu 1923 - 21 Yennayer 1924
aucune valeur - Alexeï Rykov (fr) Suqel
Membre du Politburo du Parti communiste de l'Union soviétique (fr) Suqel

25 Meɣres 1919 - 21 Yennayer 1924
Membre du Politburo du Parti communiste de l'Union soviétique (fr) Suqel

29 Wamber 1917 (Julien) - 25 Meɣres 1919
président du conseil des commissaires du peuple de la république socialiste fédérative soviétique de Russie (fr) Suqel

27 Tuber 1917 (Julien) - 21 Yennayer 1924
aucune valeur - Alexeï Rykov (fr) Suqel
Membre du Politburo du Parti communiste de l'Union soviétique (fr) Suqel

10 Tuber 1917 (Julien) - 23 Tuber 1917 (Julien)
Tameddurt
Isem-is ummid Владимир Ильич Ульянов
Talalit Oulianovsk (fr) Suqel, 22 Yebrir 1870
Taɣlent Tamnekda tarusit
Russie soviétique (fr) Suqel
tiddukla n Suvyit
Axxam-is Podolsk (fr) Suqel
Saint-Petersburg
Mosku
Shushenskoe (en) Suqel
Schwabing (fr) Suqel
London
Tutlayt tayemmat Tarusit
Lmut manoir de Gorki Leninskie (fr) Suqel, 21 Yennayer 1924
Ideg n uẓekka mausolée de Lénine (fr) Suqel
Tamentilt n tmekkest isragen igamanen (hémorragie intra-cérébrale (fr) Suqel)
Tawacult
Baba-s Ilia Nikolaïevitch Oulianov
Yemma-s Maria Alexandrovna Oulianova
Tissulya akked Nadejda Kroupskaïa (fr) Suqel  (1898 -  21 Yennayer 1924)
Atmaten-is d yissetma-s Maria Ilinitchna Oulianova (fr) Suqel, Olga Oulianova (fr) Suqel, Alexandre Oulianov (fr) Suqel, Dmitri Ilitch Oulianov (fr) Suqel d Anna Ielizarova-Oulianova (fr) Suqel
Tawsit Blank family (en) Suqel
Q4475235 Suqel
Tiɣri
Alma mater université impériale de Saint-Pétersbourg (fr) Suqel
gymnase classique de Simbirsk (fr) Suqel
université impériale de Kazan (fr) Suqel 1888) : théorie du droit (fr) Suqel
faculté de droit de l'université d'État de Saint-Pétersbourg (fr) Suqel
(1890 - diplôme en droit (fr) Suqel : théorie du droit (fr) Suqel
Tutlayin Tarusit
Tafransist
Taglizit
Talmanit
Amahil
Amahil asertay, révolutionnaire (fr) Suqel, amaru, économiste (fr) Suqel, avocat ou avocate (fr) Suqel, aneɣmas, afelsuf, théoricien ou théoricienne politique (fr) Suqel d communiste (fr) Suqel
Addud 165 cm
Ideg n umahil Saint-Petersburg d Mosku
Imɛellmen université d'État de Saint-Pétersbourg (fr) Suqel
Conseil des Commissaires du Peuple (fr) Suqel
Important works L'Impérialisme, stade suprême du capitalisme (fr) Suqel
Prizes
Influenced by Karl Marks, Friedrich Engels (fr) Suqel, Gueorgui Plekhanov (fr) Suqel, Alexandre Herzen (fr) Suqel, Georg Wilhelm Friedrich Hegel (fr) Suqel, Karl Kautsky (fr) Suqel, Joseph Dietzgen (fr) Suqel d John Atkinson Hobson (fr) Suqel
Membership Société des vieux bolcheviks (fr) Suqel
Amussu anti-impérialisme (fr) Suqel
anticapitalisme (fr) Suqel
marxisme (fr) Suqel
lutte des classes (fr) Suqel
Surnames Ленин, Ильин, Н. Ленин, Старик, К. Тулин d Lenin
Military service
Yennuɣ deg révolution russe (fr) Suqel
révolution d'Octobre (fr) Suqel
guerre civile russe (fr) Suqel
Ṭṭraḍ amaḍlan amezwaru
intervention alliée pendant la guerre civile russe (fr) Suqel
guerre soviéto-polonaise (fr) Suqel
Taflest
Asɣan ticcufert
christianisme orthodoxe (fr) Suqel
Ikabaren isertiyen Parti ouvrier social-démocrate de Russie (fr) Suqel
Parti ouvrier social-démocrate de Russie (bolchevik) (fr) Suqel
Parti communiste de l'Union soviétique (fr) Suqel
IMDb nm0501924
Lenin deg 1920.

Vladimir Ilitch Oulianov, win i wumi qqaren s yisem azayez Lenin, d yiwen seg yirgazen n tsertit, agrawliw, ameẓray asertan ameqran i ibeddlen udem n umaḍal deg lqern wis 20. D netta i d aqerru agejdan n tgrawla n Tuber 1917 deg Rusya, yerna d amezwaru i yessersen lsas n uwanek amaynut: Tadukkli n Tegdudiwin Tisuvyitiyin. Tasnaktit-is, i wumi qqaren Talinit, tefka udem amaynut i temsalt n umennuɣ n yimɣiden mgal anagraw amsihran d temnekda.

Temeddurt-is tamezwarut d usegmi

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Ilul deg wass n 22 Yebrir 1870 deg temdint n Simbirsk deg Rusya. Babas yella d amasay deg taɣult n usegmi, yerna d amdan yettwassnen s tezmert-is d uqader-is i tmussniwin. Ma d gma-s ameqran Alexander, yella d ameɣnas yettikki deg yimussuyen isertiyen i yessawalen ad ssufɣen Agellid Alexandre III seg udabu. Alexander yettwanɣa, d ayen i yessersen lxiq d lhemm deg wul n Vladimir, yerna yefka-as afud akken ad yekcem s tmerna deg ubrid n umennuɣ asertian.

Yekcem ɣer tesdawit akken ad yezrew tussna n usaḍuf, maca imi yella yettikki deg yimussuyen n yimɣiden, ssufɣen-t seg tesdawit. Ɣas akken, yessaweḍ ad yawi agerdas-is n usaḍuf, yerna yuɣal d amastan. Maca tussna n umussu amarksi d tameskant n tmetti i yessawḍen udem-is s amur ameqran.

Asaki asertan, anfay, d tussna n Talinit

[ẓreg | ẓreg aɣbalu]

Seg useggas n 1893, Lenin yettwanfa srid ɣer Saint-Petersburg, yebda yeṭṭafar yernu yeqqar idlisen n Karl Marks d Friedrich Engels. Yeqbel s tidet d akken asmil n yimɣiden d ixeddamen d netta i d lsas n lebni n tegrawla.

Abbaẓ d Unfay: Deg useggas n 1895, yettwaṭṭef sɣur tmsulta n utsar(agellid n rrus), dɣa yettwanfa ɣer temnaḍt n Sibirya i kraḍ n yiseggasen. Dinna i yuɣ tameṭṭut-is Nadejda Krupskaya.

Akabar Abulčivik: Mi d-yeffeɣ seg Sibirya deg useggas n 1900, Lenin yunfa ɣer Tuṛuft Tutrimt (Lalman, Legliz, Taswisrit). Yebda asuffeɣ n uɣmis i d-yessawalen i tegrawla umi semman Iskra (« Tifawt »).

Deg useggas n 1903, deg useqqamu wis sin n Ukabar Amagday n Yixeddamen n Rrus (POSDR), Lenin yebḍa akabar-nni ɣef sin:

  • Ibulčiviken (Bolsheviks): Wid yebɣan akabar yeqseḥen n yigrawliwen yettheggin ad awḍen ɣer udabu.
  • Imenčiviken (Mensheviks): Wid yebɣan abrid afessas d uheggi ameẓẓayan.