resta

Potser volíeu: restà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈres.tə/^ⓘ, occidental /ˈres.ta/
• Rimes: -esta
• Etimologia: De restar, segle XIV.

Nom

resta f. ‎(plural restes)

1. Operació matemàtica consistent en calcular allò que queda del total després de perdre o treure'n una part.
2. Manera de referir-se a la part que roman d'altres parts ja citades.

   Els nens van riure, alguns van xisclar, però la resta van marxar molt decebuts.

Sinònims

subtracció, romanent

Antònims

suma

Traduccions

Operació matemàtica

• Anglès: subtraction ^(en)
• Castellà: resta ^(es)
• Francès: soustraction ^(fr)
• Italià: sottrazione ^(it)

Part que roman d'altres parts ja citades

• Anglès: remainder ^(en)
• Asturià: restu ^(ast)
• Castellà: resto ^(es)
• Francès: reste ^(es)
• Italià: resto ^(it)

Verb

resta

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de restar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb restar.

Miscel·lània

• Síl·labes: res·ta (2)
• Anagrames: arets, aster, àster, astre, estar, rates, resat, setra, tares, tarés, tesar, tresa, tresà

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈres.ta/, meridional /ˈreh.ta/

Americà: alt /ˈres.t(a)/, baix /ˈreh.ta/

• Rimes: -esta

Nom

resta f. ‎(plural restas)

1. (aritmètica) resta

Miscel·lània

• Síl·labes: res·ta (2)