panus

Llatí

• Pronúncia ^(AFI): /ˈpaː.nʊs/
• Etimologia: Del grec antic πᾶνος ‎(pânos, ‘fil de la trama’).

Nom

pānus m. ‎(genitiu pānī)

1. fil de la trama
2. fus
3. espiga

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	pānus	pānī
Vocatiu	pāne	pānī
Acusatiu	pānum	pānōs
Genitiu	pānī	pānōrum
Datiu	pānō	pānīs
Ablatiu	pānō	pānīs