conficio

Llatí

cōnficiō ‎(1a present^?), cōnficis ‎(2a present), cōnficere ‎(infinitiu), cōnfēcī ‎(perfet), cōnfectum ‎(supí)

confeccionar, confegir
Anulum, pallium, soccos se sua manu confecisse.^[1](«[Va dir] que havia confeccionat amb les seves mans l'anell, el mantell i les sabates que portava.»)
preparar, amanir, enllestir
realitzar, aconseguir
confecta Victoria^[2](«una victòria aconseguida.»)
aclaparar, confinar
Meus me maeror cotidianus lacerat et conficit^[3](«Els meus mals quotidians em fan sentir dolor i m'aclaparen.»)