cantara

Potser volíeu: cantarà, cantará, càntara, cántara

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kənˈta.ɾə/, occidental /kanˈta.ɾa/
• Rimes: -aɾa

Verb

cantara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb cantar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb cantar.

Nom

cantara f. ‎(plural cantares)

1. (arcaisme) Forma alternativa de càntera.

Miscel·lània

• Síl·labes: can·ta·ra (3)
• Anagrames: acarant, tacaran, tancara, tancarà

Català antic

Verb

cantara

1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet de subjuntiu de cantar
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet de subjuntiu de cantar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /kanˈta.ɾa/, meridional \kaŋˈta.ɾa\

Americà: alt /k(a)nˈta.ɾa/, baix \kaŋˈta.ɾa\, austral /kanˈta.ɾa/

• Rimes: -aɾa

Nom

cantara f. ‎(plural cantaras)

1. (peixos, arcaisme) càntera

Verb

cantara

1. primera persona del singular (yo) de l’imperfet de subjuntiu del verb cantar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l’imperfet de subjuntiu del verb cantar

Miscel·lània

• Síl·labes: can·ta·ra (3)
• Anagrames: antarca, atancar, atracan, atranca, atrancá, cataran, catarán, tancara, Tancara, tancará

Vegeu també

• cantara. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.