amè

Potser volíeu: ame, Ame, amé, Amé, âme

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈmɛ/, occidental /aˈme/
• Rimes: -ɛ
• Etimologia: Cultisme del llatí amoenus, segle XVII.

Adjectiu

amè m. ‎(femení amena, plural masculí amens, plural femení amenes)

1. Dit d’un lloc frondós, plaent a la vista.
2. Agradable, que entreté plàcidament.

Variants

• amé

Derivats

• amenitzar

Relacionats

• amenitat

Traduccions

Traduccions

• Anglès: pleasant ^(en)
• Castellà: ameno ^(es)
• Francès: agréable ^(fr)
• Italià: ameno ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mè (2)
• Anagrama: ema ^(revers)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB