Herba

Herba

Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
Taxonomia

Una herba o planta herbàcia és qualsevol planta que té fulles, tiges i flors que desapareixen al final de la temporada de creixement fins a nivell del sòl. Les herbes no tenen tiges llenyoses persistents sobre la terra.

Citacions

• «El temps és una herba que cura tota les malalties.»
  (en anglès) Time is an herb that cures all diseases.
  Poor Richard's Almanack — Benjamin Franklin

Dites populars

• A camí fressat, herba no hi naix.

• Aigua de març, herba als sembrats.

• Cada herba té la seva virtut.

• De les herbes molles se'n torquen el cul.

• Herba crua, dona nueta i dormir en terra dura, porten l'home a la sepultura.(Val.)

• Herba seca per al burro sols me'n queda un manollet, però demà anirè a Muro i li'n pendrè un costalet.

• L'herba seca, curta o llarga, pel juny deu estar segada.(Valls, Alt Camp)

• L'herba, si no es mulla, és or; si es mulla una vegada, és argent, i si se'n mulla dues, és fem.

• La mala herba sempre creix.

• Mala herba mai mor.

(var.) Mala herba mai mor, i el bestiar no la menja.

(var.) La mala herba sempre creix.(Ross.)

• Mala herba prest s'arrela.

• Marieta, Mariola, no et casis a Corbins, que et faran anar al defora a fer herba pels conills.

• Pasqua marçal, poca herba i poc gra.

• Per ferida i per beguda usa herba coneguda.

• Quan creix herba als sembrats, creix la llengua dels llogats.(Alt Empordà)

• Tòtil cantat, xai eixivernat, si té prou herba i no és granat.

Frases fetes i locucions

• Créixer com la mala herba.

Créixer o propagar-se molt.

• És més coneguda que la mala herba.

Es diu d'una cosa molt coneguda.

• Ésser una mala herba.

Ésser una mala persona.

• Fer feix de tota herba.

Aprofitar-ho tot.

• Haver de menester les herbes de Sant Joan.

Necessitar molt de temps per aconseguir alguna cosa.

• I altres herbes.

I altres coses.

• ¿Quines herbes te fan coure els ulls?

Es diu d'algú que es fica en allò que no és del seu interès.

• Segar a algú l'herba davall els peus.

Fer mal algú, perjudicar-lo.

Bibliografia

• Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. III. Corpus. Primavera.. Estella: Salvat, 1989. ISBN 8434536730. 
• Amades, Joan. Geografia popular (Ed. facsímil) (en català). Barcelona: Edicions El Mèdol, 2001 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 6). ISBN 8495559293. 
• Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «herba». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
• Franklin, Benjamin. Poor Richard's Almanack. Waterloo, Iowa: The U.S.C. Publishing Co,, 1914. 
• Gomis i Mestre, Cels. Botànica popular catalana : dites i tradicions populars referents a les plantes (en català). La Bisbal d'Empordà: Sidillà, 2015 (Talaia clàssics, núm. 2). ISBN 9788494256462. 
• Sanchis Guarner, Manuel. Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València: Eliseu Climent, 1983. ISBN 8475020674.