Tolmomyias
 Tirà becplaner sulfurós  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Tyrannidae |
| Gènere | Tolmomyias Hellm., 1927 Tolmomyias |
.svg){kind=icon}
Tolmomyias és un gènere d'ocells de la família dels tirànids (Tyrannidae). Agrupa a espècies natives de l'Amèrica tropical (Neotròpic), on es distribueixen des del sud de Mèxic a través d'Amèrica Central i del Sud fins al nord-est de l'Argentina.[1]
Descripció
[modifica]Aquest gènere és un grup difícil de tirànids amb un bec ample i pla (però no tant com en els tirans becplaners del gènere Rhynchocyclus). Totes les espècies són millor reconegudes per la vocalització. La taxonomia del grup està en evolució, amb diverses espècies recentment reconegudes i la perspectiva d'altres més. Es distribueixen principalment en selves humides i tendeixen a buscar aliment ben amunt del terra, ajuntant-se regularment a grups mixtos. En general, les ales i la cua són fosques, les ales amb dues llistes i vora groguenca. Els nius són generalment construïts prop de nius de vespes, en format de bossa amb una entrada tubular prop de la part inferior i punxeguts per baix.[2]
Taxonomia i etimologia
[modifica]El gènere va ser erigit per l'ornitòleg austríac Carl Eduard Hellmayr el 1927 amb el tirà becplaner sulfuri (Tolmomyias sulphurescens) com a espècie tipus.[3]
Els amplis estudis geneticomoleculars realitzats per Tello et al. (2009) van descobrir una quantitat de relacions noves dins de la família Tyrannidae que encara no estan reflectides en la majoria de les classificacions.[4] Seguint aquests estudis, Ohlson et al. (2013) van proposar dividir Tyrannidae en cinc famílies, entre les quals Rhynchocyclidae (Berlepsch, 1907) agrupant diversos gèneres entre els quals Tolmomyias, aquest en una subfamília Rhynchocyclinae (Berlepsch, 1907), al costat de Rhynchocyclus .[5] El Comitè Brasiler de Registres Ornitològics (CBRO) adopta aquesta família,[6] mentre el SACC espera propostes per analitzar els canvis.[7]
El nom genèric Tolmomyias es compon de les paraules del grec antic «tolma, tolmēs» que significa “coratge”, “audàcia”, i «muia, muias» que significa “mosca”.[8]
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 14.2, 2024) aquest gènere està format per 7 espècies:[9]
- Tolmomyias sulphurescens - tirà becplaner sulfuri.[nota 1][10]
- Tolmomyias traylori - tirà becplaner d'ulls taronja.
- Tolmomyias flavotectus - tirà becplaner alagroc.[nota 2][1][9][11][12][13]
- Tolmomyias assimilis - tirà becplaner amazònic.[nota 3][14][15]
- Tolmomyias poliocephalus - tirà becplaner de capell gris.
- Tolmomyias flaviventris - tirà becplaner pitgroc.
- Tolmomyias viridiceps - tirà becplaner verdós.[nota 4][1][9][16]
Notes taxonòmiques
[modifica]- ↑ L'àmpliament disseminada Tolmomyias sulphurescens gairebé amb seguretat consisteix en múltiples espècies.
- ↑ La subespècie Tolmomyias assimilis flavotectus, àmpliament distribuïda des del sud de Nicaragua fins al nord-oest d'Equador, és considerada com a espècie separada de T. assimilis amb base en significatives diferències de vocalització i diferències menors de plomatge. Les dades genètiques de Harvey et al. (2020) confirmen aquesta separació, que va ser reconeguda pel SACC a la Proposta No 960.
- ↑ Tolmomyias sucunduri és una nova espècie recentment descrita (Whitney et al., 2013). Tot i això, el Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC) ha rebutjat la Proposta N° 646 de reconeixement. L'IOC, Clements checklist i altres, la consideren la subespècie T. assimilis sucunduri.
- ↑ El grup de subespècies Tolmomyias flaviventris viridiceps, distribuït àmpliament a l'oest de la conca de l'Amazones, és considerat com a espècie separada de T. flaviventris amb base en significatives diferències de vocalització i de plomatge.
Referències
[modifica]- 1 2 3 «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 25 març 2025].
- ↑ Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. 440–442, làmines 50(1–5). ISBN 978-0-292-71748-0.
- ↑ Hellmayr, Carl Eduard. Catalogue of birds of the Americas and the adjacent islands. vol.13:pt.5. Chicago: Field Museum of Natural History, Zoological Series, 1927, p. 1–517 [273]..
- ↑ Tello, Jose G.; Moyle, Robert G.; Marchese, Daniel J.; Cracraft, Joel «Phylogeny and phylogenetic classification of the tyrant flycatchers, cotingas, manakins, and their allies (Aves: Tyrannides)» (en anglès). Cladistics, 25, 5, 10-2009, p. 429–467. DOI: 10.1111/j.1096-0031.2009.00254.x. ISSN: 0748-3007.
- ↑ Ohlson, Jan I.; Irestedt, Martin; Ericson, Per G. P.; Fjeldså, Jon «Phylogeny and classification of the New World suboscines (Aves, Passeriformes)». Zootaxa, 3613, 1, 07-02-2013. DOI: 10.11646/zootaxa.3613.1.1.
- ↑ Piacentini, Vítor de Q.; Aleixo, Alexandre; Agne, Carlos Eduardo; Maurício, Giovanni Nachtigall; Pacheco, José Fernando «Annotated checklist of the birds of Brazil by the Brazilian Ornithological Records Committee / Lista comentada das aves do Brasil pelo Comitê Brasileiro de Registros Ornitológicos». Revista Brasileira de Ornitologia - Brazilian Journal of Ornithology, 23, 2, 31-12-2015, p. 90–298. ISSN: 2178-7875.
- ↑ «A classification of the bird species of South America. Part 8» (Nota 1 a Tyrannidae). South American Classification Committee - American Ornithologists' Union. [Consulta: 19 març 2025].
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 387. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 25 març 2025].
- 1 2 3 Gill, Frank; Donsker, David. «Tyrant flycatchers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v14.2, 17 agost 2024. [Consulta: 25 març 2025].
- ↑ «A classification of the bird species of South America. Part 8» (Nota 74a a Tyrannidae). South American Classification Committee - American Ornithologists' Union. [Consulta: 25 març 2025].
- ↑ Harvey, Michael G.; Bravo, Gustavo A.; Claramunt, Santiago; Cuervo, Andrés M.; Derryberry, Graham E. «The evolution of a tropical biodiversity hotspot» (en anglès). Science, 370, 6522, 11-12-2020, p. 1343–1348. DOI: 10.1126/science.aaz6970. ISSN: 0036-8075.
- ↑ del Hoyo, Josep; Caballero, Isabel; Kirwan, Guy M.; Collar, Nigel; Boesman, Peter F. D. «Yellow-winged Flatbill (Tolmomyias flavotectus), version 1.0» (en anglès). Birds of the World, 2022. DOI: 10.2173/bow.yemfly2.01. ISSN: 2771-3105.
- ↑ «Proposal 960: Treat Tolmomyias flavotectus as a separate species from T. assimilis». South American Classification Committee. [Consulta: 25 març 2025].
- ↑ Whitney, B.M; Schunck, F., Rêgo, M.A. & Silveira, L.F. «Handbook of the Birds of the World. Special Volume: New Species and Global Index». A: A new species of flycatcher in the Tolmomyias assimilis radiation from the lower Sucunduri-Tapajós interfluvium in central Amazonian Brazil heralds a new chapter in Amazonian biogeography. Barcelona: Lynx edicions, 2013, p. 297-300. ISBN 978-84-96553-88-0.
- ↑ «Proposal 646: Recognize newly described Tolmomyias sucunduri». South American Classification Committee. [Consulta: 25 març 2025].
- ↑ del Hoyo, Josep; Caballero, Isabel; Kirwan, Guy M.; Collar, Nigel; Boesman, Peter F. D. «Olive-faced Flatbill (Tolmomyias viridiceps), version 1.0» (en anglès). Birds of the World, 2022. DOI: 10.2173/bow.yebfly4.01. ISSN: 2771-3105.
