Suspensori
El suspensori és un tipus de calçotet dissenyat a per protegir els genitals masculins durant activitats vigoroses o esportives. El suspensori típic consisteix en una banda elastizada a la cintura amb una bossa de suport on posar els genitals i dues tires, que, partint de la base de la bossa, van l'una cap al costat esquerre i l'altra al dret. En algunes variants del suspensori, la bossa pot tenir un lloc on posar una conquilla per a protegir els testicles o el penis.[1]
El seu nom en anglès és jockstrap (en referència al seu origen esportiu i a les tires laterals que el caracteritzen). L'origen d'aquesta peça es troba en la indumentària esportiva; la seva funció principal és de mantenir els genitals per a afavorir la comoditat en el moviment en alguns esports.[2]
Història
[modifica]
El suspensori va ser inventat el 1874 per C. F. Bennett d'una empresa d'articles esportius de Chicago, Sharp & Smith, per proporcionar comoditat i suport als ciclistes que treballaven pels carrers empedrats de Boston.[6] La versió original del suspensori s'assemblava a una tanga, ja que tenia una corretja que anava entre les natges.[3]El 1897, la recentment formada Bike Web Company de Bennett va patentar i va començar a produir en massa el Bike Jockey Strap.[4] La Bike Web Company més tard va passar a ser coneguda com a Bike Company. Bike, fins al 2003, era una empresa independent. Aquell any, l'empresa i les seves marques comercials van ser comprades per Russell Athletic. Russell Athletic va continuar produint suspensoris utilitzant la marca i els logotips Bike fins al 2017, quan van retirar la marca.[5]
Tipus de suspensori
[modifica]De banda ampla amb conquilla
[modifica]Especialment usats per jugadors de beisbol i rugbi, a més en la major part dels esports que impliquen un cop als testicles.
De banda ampla sense conquilla
[modifica]És l'usat més comunament en gimnàs i diàriament. Principalment per lluitadors, jugadors de futbol americà, ciclistes i en les arts marcials. També és d'utilitat per a dissimular l'erecció indiscreta de l'home.[6]
Ús del suspensori
[modifica]
El seu ús és recomanat per a qualsevol activitat física vigorosa en què corri risc l'aparell genital masculí, com una torçada o un cop. En beneficien els esportistes (beisbol, futbol americà, arts marcials, ciclisme i rugbi) i els qui fan activitats que demanen esforç, com ara obrers de la construcció, policies i llenyataires. També té un ús medicinal, en aquells homes amb hidrocele, varicocele, hematocele, o espermatocele. A causa de la seva comoditat i lleugeresa, alguns homes també l'usen per confort.
Com que l'escrot està separat de la cuixa, fer servir suspensori evita el frec de l'escrot i redueix l'impacte testicular. Els suspensoris conserven menys humitat que la roba de cotó i, per tant, són més frescos i menys propensos a conrear fongs en les regions humides i calentes de l'òrgan reproductor masculí. En l'actualitat, el suspensori és una peça amb menor demanda que altres com el tanga, però que comença a guanyar mercat entre les peces de llenceria masculina d'ús comú, sovint dins l'entorn gay[7] i les persones LGBT en la dècada de 2020 i la temòtica de l'orgull.[8][9]
Referències
[modifica]- ↑ suspensori a Optimot
- ↑ Adler, Polly. A House Is Not a Home, 1953, p. 89. ISBN 978-1558495593.
- ↑ Maoui, Zak. «How the jockstrap took over men's fashion» (en anglès britànic). British GQ, 25-08-2023. [Consulta: 5 juny 2024].
- ↑ «The surprisingly unisex history of the thong» (en anglès). Mic. [Consulta: 26 novembre 2022].
- ↑ Kimmel, Michael; Milrod, Christine; Kennedy, Amanda. Cultural Encyclopedia of the Penis. Rowman & Littlefield, 2014, p. 97. ISBN 978-0-7591-2314-4.
- ↑ «Leather Jockstraps». Internationaljock.com. [Consulta: 11 gener 2016].
- ↑ «How The Jockstrap Became Part Of The Gay Male Uniform» (en inglés), 28-02-2019. [Consulta: 1r agost 2024].
- ↑ «With Jockstraps Hitting the Runways, Fashion is Saying Gay Loud and Clear» (en inglés), 03-06-2022. [Consulta: 1r agost 2024].
- ↑ «The manifold reasons to invest in a jockstrap» (en inglés), 26-11-2022. [Consulta: 1r agost 2024].
Bibliografia
[modifica]- Hedley, Cara. Twenty Miles. Coach House Books, 2007, p. 69. ISBN 978-1-5524-5186-1.
Enllaços externs
[modifica]
