Tet
 |
Per a altres significats, vegeu «Tet (desambiguació)». |
(ca) Tet  | |||||
| |||||
| Tipus | riu | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Inici | |||||
| Cota inicial | 2.061,8 m | ||||
| Entitat territorial administrativa | Pirineus Orientals (França) | ||||
| Lloc | Carlit | ||||
| Final | |||||
| Entitat territorial administrativa | Districte de Perpinyà (Catalunya del Nord) | ||||
| Lloc | Canet de Rosselló | ||||
| Desembocadura | mar Mediterrània | ||||
| |||||
| Afluents | |||||
| Conca hidrogràfica | conca del riu Tet | ||||
| Característiques | |||||
| Dimensió | 115,8 ( ) km | ||||
| Travessa | Comarques d'Alta Cerdanya, Capcir, Conflent i Rosselló | ||||
| Superfície de conca hidrogràfica | 1.369 km² | ||||
| Mesures | |||||
| Cabal | 11 m³/s | ||||
.png?lang=ca)
La Tet (IPA: [ˈtɛt]) és un riu de la Catalunya del Nord que neix a la coma de la Grava (2.405 m), entre l'estany de la Grava i la portella de la Grava, molt a prop del Carlit (Alta Cerdanya). Desfila cap al sud-est en un tram on és anomenat també rec de la Grava i mena cap a l'estany de la Bollosa.[1] Seguint una direcció oest-est, amb moltes giragonses i inflexions, travessa l'Alta Cerdanya, el Conflent i la plana del Rosselló per acabar desembocant a la Mediterrània a Canet de Rosselló, a l'est de Perpinyà, després de recórrer aproximadament 120 km.[2]
Les aportacions i el seu cabal són canviants al llarg del recorregut. A l'Alta Cerdanya és un riu de tipus pirinenc de règim nivopluvial on hi aflueixen nombrosos torrents. Travessant el Conflent i entrant al Rosselló, el cabal mitjà disminueix. A Rodès, el modul del riu arriba als 11,0 m3/s.
El 1940, un fort aiguat va fer que la Tet provoqués importants destruccions. Els aiguats del novembre del 1892 i el del 18 al 20 d’octubre de 1940. L'aiguat de 1940, tot i no ploure a l'extensa capçalera del riu, assolí una punta de 3.600 m3/s. a Perpinyà.
Etimologia
[modifica]Aviè, Estrabó i Claudi Ptolemeu l'anomenen Ruscino, que és el nom que rebia la vila de Perpinyà a l'antiguitat clàssica. Per la seva banda, Pomponi Mela l'anomena Tetis, sens dubte el precedent del topònim actual.[nota 1][3] El riu no torna a aparèixer documentat fins al segle ix, en diversos documents i amb les formes Tedo, Tede i Tete[3].[4]
Recorregut
[modifica]_-_panoramio.jpg)
El riu es forma per la unió de dos torrents de muntanya, el Rec de la Grava, que prové del nord-oest, i el Rec de la Llosa, que ho fa del nord-est. El seu naixement és en terme d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, al nord-oest del Carlit.
El seu curs està modificat per l'existència d'embassaments artificials com ara l'estany de la Bollosa, construït per a generar energia hidroelèctrica, i el pantà de Vinçà.
Travessa una bona quantitat de comunes: Angostrina i Vilanova de les Escaldes, on té la capçalera, els Angles, Bolquera, la Llaguna, la Cabanassa, Montlluís, Sautó, Sant Pere dels Forcats, Planès, Fontpedrosa, Toès i Entrevalls, Canavelles, Nyer, Soanyes, Oleta i Èvol, Serdinyà, Fullà, Vilafranca de Conflent, Cornellà de Conflent, Rià i Cirac, Codalet, Prada, Catllà, Eus, Marqueixanes, Arboçols, Vinçà, Rodès, Bulaternera, Illa, Nefiac, Millars, Cornellà de la Ribera, Sant Feliu d'Amunt, Sant Feliu d'Avall, Pesillà de la Ribera, el Soler, Vilanova de la Ribera, Baó, Sant Esteve del Monestir, Perpinyà, Bonpàs, Vilallonga de la Salanca, Canet de Rosselló i Santa Maria la Mar.
Principals afluents
[modifica]- La Riberola
- el Torrent de Carançà
- la Ribera de Mentet
- la Rotjà (Pi de Conflent, Saorra, Fullà i Serdinyà)
- el Cadí (Vernet, Cornellà de Conflent i Vilafranca de Conflent)
- el Callan (Noedes, Conat i Rià i Cirac)
- la Castellana (coll de Jau)
- la Llentillà (Vallmanya, Vallestàvia, Finestret, Espirà de Conflent i Vinçà)
- el Bulès (la Bastida, Sant Marçal, Prunet i Bellpuig, Bula d'Amunt, Casafabre, Bulaternera, Millars i Nefiac)
- la Bassa (Perpinyà) [5]
Localitats principals situades al llarg del seu curs
[modifica]Notes
[modifica]- ↑ La major part de manuscrits de l'obra de Mela donen la forma Telis, però generalment hom accepta que es tracta d'un error de lectura dels copistes i que la forma que escrigué Mela fou Tetis. És possible que Plini el Vell també hi faci referència, atès que cita un sol riu a la zona i una part dels manuscrits diuen Tetum i l'altra, Tecum (el Tec)
Referències
[modifica]- ↑ «La Têt, bassin versant; Un territoire contrasté» (en francès). Syndicat Mixte de la Têt - Bassin Versant, 2025. [Consulta: 13 setembre 2026].
- ↑ «la Tet». Enciclopèdia Catalana, 2026. [Consulta: 13 setembre 2026].
- 1 2 Negre i Pastell, 1946.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Tet». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ «Riu Tet». riusdecatalunya, 2020. [Consulta: 13 setembre 2026].
Bibliografia
[modifica]
- Société d'Ingénierie pour l'Eau et l'Environnement, S.I.E.E. Etude globale de la Têt et de ses principaux affluents. Perpinyà: Conseil Général des Pyrénées-Orientales - Communauté d'Agglomération Perpignan Méditerranée, 2004 [Consulta: 22 novembre 2013]. Arxivat 2013-12-03 a Wayback Machine.
- Vidal, H. «Documentation sur l'ancien lit de la Tet, et sur le port ancien du Bordigol». A: Étvdes rovssillonnaises. Revue d'histoire et d'archéologie méditerranéennes. Tome XIV. Canet-en-Roussillon: Amis du Vieux Canet, 1995/1996.
- Negre i Pastell, Pelai «Los nombres primitivos de los ríos Muga, Fluviá y Ter : contribución al estudio de la geografia antigua de Cataluña». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins [Girona], 1, 1946, p. 177-208 [Consulta: 29 novembre 2019].
