Cúmul del pessebre
.svg){kind=small} Cúmul del pessebre | |
|---|---|
 | |
| Tipus | cúmul obert  |
| Descobert per | Arat |
| Data de descobriment | 260 aC |
| Constel·lació | Cranc |
| Època | J2000.0 |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Distància de la Terra | 607 a. ll. 187 pc |
| Radi | 7,5 a. ll. |
| Magnitud aparent (V) | 3,1 (banda V) |
| Diàmetre angular | 95 ′ |
| Paral·laxi | 5,371 mas |
| Moviment propi | 35,64 km/s |
| Moviment propi (declinació) | −12,917 mas/a |
| Moviment propi (ascensió recta) | −36,047 mas/a |
| Velocitat radial | 35,64 km/s |
| Ascensió recta (α) | 8h 40m 24s |
| Declinació (δ) | 19° 40' 0.12'' |
| Metal·licitat | 0,16 |
| Edat estimada | 0,7 mil milions d'anys |
| Part de | Braç d'Orió |
| Catàlegs astronòmics | |
| NGC | 2632 |
M 44 (Catàleg Messier) NGC 2632 (New General Catalogue) OCl 507.0 (Catalogue of Star Clusters and Associations) Collinder 189 (Catàleg Collinder) Melotte 88 (Catàleg Melotte) C 0837+201 (Catàleg Caldwell) [KPS2012] MWSC 1527 (Global survey of star clusters in the Milky Way. III. 139 new open clusters at high Galactic latitudes)
| |
  Cúmul del pessebre (Cel) | |
El Cúmul del Pessebre o Praesepe (en llatí), segons la nomenclatura Messier 44, M44 o NGC 2632, és un cúmul obert de la via Làctia en la constel·lació de Cranc.[1] El cúmul fou identificat per Àratos de Soli en el 260 aC. Galileu el 1610 hi va poder distingir per primera vegada una quarantena d'estrelles individuals.[2] Durant mil·lennis ha estat nomenat, observat i interpretat: un signe del temps i l'estació, un marcador en els calendaris agrícoles, un recipient d'al·legoria sagrada.[3]
Aquest cúmul obert d'unes mil estrelles, connectades dèbilment per la gravetat, és un dels més propers a la Terra, a uns 600 anys llum de distància. anys llum.[4] Té una edat estimada en uns 600-700 milions d'anys.[4] Un dels components més brillants és l'estrella Epsilon Cancri, coneguda també com a 41 Cancri. Inicialment el nom de ε Cancri es va utilitzar per a tot el cúmul. El cúmul té una magnitud global de 3,7 i apareix a l'observació com una zona de lluminositat difusa cobrint 95 minuts d'arc. Conté moltes estrelles variables pulsants de la categoria Delta Scuti, cap de les quals és fàcil d'observar pels aficionats. Entre les més de dos-cents estrelles que conté, hi ha gegants vermelles i nanes blanques.[5] Pels voltants i fins i tot dintre del mateix cúmul, encara que molt més lluny que qualsevol de les seves estrelles, es pot contemplar un petit cúmul de galàxies disperses no gaire brillants ni grosses: formen part del conjunt Coma-Lleó. Amb una lluentor feble, poden ser observades fàcilment per qualsevol telescopi mitjà equipat amb una càmera CCD o fins i tot amb fotografies de llarga exposició.[1]
Observació
[modifica]M44 es pot observar a ull nu gràcies a la seva magnitud total de 3,7, encara que les estrelles individuals són massa febles per distingir.[6] Amb binoculars es poden resoldre un gran nombre d'estrelles. El cúmul es mostra magnífic amb un telescopi de 150 mm. Tant la Lluna com els planetes es mouen sovint sobre la zona del M44 i també algun feble asteroide hi transiti.
Referències
[modifica]- 1 2 Tresserras, Castany Albert. «El Cranc i el Pessebre». Quadern d'astronomia, 8 juny 2022. [Consulta: 9 agost 2026].
- ↑ «Galileo’s drawings of stars in Nebulae Orion (a) and Praesepe (b)» (en anglès). [Consulta: 9 agost 2026].
- ↑ Fleming, William P. «The Celestial Manger. Praesepe in Antiquity and Observation» (en anglès). Medium, 19-12-2025. [Consulta: 9 agost 2026].
- 1 2 «Messier 44» (en anglès). NASA Science, 08-03-2024. [Consulta: 9 agost 2026].
- ↑ Plotner, Tammy. «Messier 44 - The Beehive Cluster (Praesepe)» (en anglès). Universe Today, 29-05-2017. [Consulta: 9 agost 2026].
- ↑ Adam, Len. Imaging the Messier Objects Remotely from Your Laptop (en anglès). Springer, 2018-04-04, p. 213-216. ISBN 978-3-319-65385-3.
Enllaços externs
[modifica]
- SEDS (anglès)
- Dades astronòmiques SIMBAD (anglès)
