Vés al contingut

Melanodera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuMelanodera Modifica el valor a Wikidata

Frigil cellablanc Modifica el valor a Wikidata  ♂
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaThraupidae
GènereMelanodera Modifica el valor a Wikidata
Bonaparte, 1850 Melanodera Modifica el valor a Wikidata

Melanodera és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels tràupids (Thraupidae).[1][2] Inclou espècies natives d'Amèrica del Sud.[3] Anteriorment era situada a la família Emberizidae.[4] Les espècies d'aquest gènere són conegudes pel nom comú de frigil.[5]

Descripció

[modifica]

Les espècies d'aquest gènere són tràupids de mida mitjana, mesuren entre 15 i 16,5 cm de longitud, els mascles de patró facial atractiu, de gola negra i color predominant groc i gris, i les femelles marró groguenc i estriades.[6]

Distribució i hàbitat

[modifica]

Es distribueixen a les illes Malvines i des del sud-oest de l'Argentina i el centre de Xile fins al cap d'Hornos.[3] Són escassos i rars i en general es troben en àrees obertes del sud, en costes marines, turons, o zones andines, pedregoses, amb pastures o dunes.[6]

Taxonomia

[modifica]

El gènere Melanodera va ser introduït el 1850 pel naturalista francès Charles Lucien Bonaparte amb el frigil cellblanc (Melanodera melanodera) com a espècie tipus.[7][8]

Tradicionalment col·locat en la família Emberizidae, aquest gènere va ser transferit per a Thraupidae sobre la base de diversos estudis genètics, citant Burns et al. 2002, 2003;[9][10] Klicka et al. 2007[11] i Campagna et al. 2011.[12][13][14] La Proposta Núm. 512 al Comitè de Classificació de Sud-americà (SACC) de novembre de 2011, va aprovar la transferència de diversos gèneres (entre els quals Melanodera) d'Emberizidae a Thraupidae.[4]

Les dades presentades pels amplis estudis filogenètics recents de Burns et al. (2014) i Barker et al. (2015) van demostrar que el present gènere és parent proper de Rowettia, el parell format per tots dos és proper de Nesospiza, i que aquest clade és proper de Phrygilus, en una gran subfamília Diglossinae.[15][16]

El nom genèric Melanodera es compon de les paraules del grec antic «meles» que significa “negre”, i «dera», “coll”.[17]

Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per dues espècies:[18]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Melanodera (Melanodera sp.) - Avibase». [Consulta: 19 febrer 2025].
  2. ↑ «Melanodera Bonaparte, 1850» (en anglès). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 19 febrer 2025].
  3. 1 2 «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 10 febrer 2026].
  4. 1 2 «Proposal #512: Transfer genera from Emberizidae to Thraupidae». South American Classification Committee. [Consulta: 9 febrer 2026].
  5. ↑ «Melanodera». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 10 febrer 2026].(català)
  6. 1 2 Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. 653, làmines 112(10–11). ISBN 978-0-292-71748-0.
  7. ↑ Bonaparte, Charles-Lucien. Conspectus generum avium (en llatí). t.1. Lugduni Batavorum: Apud E.J. Brill, 1850, p. 470.
  8. ↑ Peters, James Lee. Check-list of birds of the world. v.13. Cambridge: Harvard University Press, 1970, p. 108 [Consulta: 10 febrer 2026].
  9. ↑ Burns, Kevin J.; Hackett, Shannon J.; Klein, Nedra K. «PHYLOGENETIC RELATIONSHIPS AND MORPHOLOGICAL DIVERSITY IN DARWIN'S FINCHES AND THEIR RELATIVES» (en anglès). Evolution, 56, 6, 6-2002, p. 1240–1252. DOI: 10.1111/j.0014-3820.2002.tb01435.x. ISSN: 0014-3820.
  10. ↑ J. Burns, Kevin; J. Hackett, Shannon; K. Klein, Nedra «Phylogenetic relationships of Neotropical honeycreepers and the evolution of feeding morphology» (en anglès). Journal of Avian Biology, 34, 4, 12-2003, p. 360–370. DOI: 10.1111/j.0908-8857.2003.03171.x. ISSN: 0908-8857.
  11. ↑ Klicka, John; Burns, Kevin; Spellman, Garth M. «Defining a monophyletic Cardinalini: A molecular perspective» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 45, 3, 12-2007, p. 1014–1032. DOI: 10.1016/j.ympev.2007.07.006.
  12. ↑ Campagna, Leonardo; Geale, Kathryn; Handford, Paul; Lijtmaer, Darío A.; Tubaro, Pablo L. «A molecular phylogeny of the Sierra-Finches (Phrygilus, Passeriformes): Extreme polyphyly in a group of Andean specialists» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 61, 2, 11-2011, p. 521–533. DOI: 10.1016/j.ympev.2011.07.011.
  13. ↑ Klicka, John; Keith Barker, F.; Burns, Kevin J.; Lanyon, Scott M.; Lovette, Irby J. «A comprehensive multilocus assessment of sparrow (Aves: Passerellidae) relationships» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 77, 8-2014, p. 177–182. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.04.025.
  14. ↑ «Part 11. Oscine Passeriformes, C (Icteridae to end)». A Classification of the Bird Species of South America - South American Classification Committee - American Ornithologists' Union. [Consulta: 9 febrer 2026].
  15. ↑ Burns, Kevin J.; Shultz, Allison J.; Title, Pascal O.; Mason, Nicholas A.; Barker, F. Keith «Phylogenetics and diversification of tanagers (Passeriformes: Thraupidae), the largest radiation of Neotropical songbirds» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 75, 6-2014, p. 41–77. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.02.006.
  16. ↑ Barker, F. Keith; Burns, Kevin J.; Klicka, John; Lanyon, Scott M.; Lovette, Irby J. «New insights into New World biogeography: An integrated view from the phylogeny of blackbirds, cardinals, sparrows, tanagers, warblers, and allies» (en anglès). The Auk, 132, 2, 4-2015, p. 333–348. DOI: 10.1642/AUK-14-110.1. ISSN: 0004-8038.
  17. ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 247. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 10 febrer 2026].
  18. ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Tanagers and allies – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 10 febrer 2026].