Llúdries
 |
Per a altres significats, vegeu «Llúdria comuna». |
Lutrinae  | |
|---|---|
 | |
| Període | |
Oligocè superior - present[1] | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Carnivora |
| Família | Mustelidae |
| Subfamília | Lutrinae Bonaparte, 1838 Lutrinae |
| Gèneres | |
.svg){kind=icon}
Les llúdries o llúdrigues (Lutrinae) són una subfamília de la família dels mustèlids.[2] N'hi ha set gèneres vivents, que en total inclouen tretze espècies. Se senten més a gust a l'aigua que a terra ferma. Són mamífers carnívors que viuen al medi aquàtic.
Descripció
[modifica]El mascle sol ser més gros que la femella. Sol viure entre 8 i 15 anys. Posseïxen una dentadura de 36 dents, amb 6 incisives a la mandíbula superior i inferior. A les seves potes hi tenen cinc dits amb ungles, a les davanteres d'uns 6 a 7 cm de llarg i 5 o 6 d'ample i a les del darrere d'uns 6 a 9 cm, amb membranes interdigitals que l'ajuden en el desplaçament aquàtic.
Tenen una pell impermeable i que els permet conservar la calor del cos. Són grans nedadores i poden clausurar les seves fosses nasals sota l'aigua i romandre submergides fins a sis minuts sense sortir a la superfície per respirar. Executen un moviment de potes i cua, de dalt a baix, quan es desplacen per l'aigua a gran velocitat. Solament utilitzen els membres davanters quan neden lentament. A l'aigua poden arribar a velocitats de fins a 12 km/h.
Les llúdrigues de riu s'alimenten de petits peixos, granotes i altres animals aquàtics que cacen amb la boca. En canvi, les llúdrigues tropicals d'Àsia i Àfrica, furguen el fang del fons dels rius amb les sensibles potes davanteres a la recerca d'aliment: gambetes, crancs i altres similars.
La llúdriga entra en zel en qualsevol època de l'any, no obstant això la seva reproducció és lenta i irregular, encara que s'observen major quantitat de parts durant la primavera. De cadascun poden resultar dues o tres criatures, que neixen cegues i sense dents. El seu període de lactància és d'uns dos mesos, abandonen el territori matern després d'aproximadament un any, llavors comencen a vagar fins a establir el seu propi territori, cosa que fan efectiu aproximadament al cap de dos anys d'haver nascut.
Distribució
[modifica]La llúdria comuna (Lutra lutra) és indígena a Europa, Àfrica i Àsia. Als Països Catalans és una espècie amenaçada.[2] Fins a principis dels anys 1970 a Espanya la Junta de extinción de Alimañas pagava per cada llúdriga morta. El 1973 se'n va constatar el perill d'extinció, l'espècie va ser protegida i la seva caça prohibida.[3] La població de llúdries es mantenia als afluents de l'Ebre, on s'havia conservat, per exemple al Matarranya, i actualment està retornant a l'Ebre.[4] Extinta al nord-est de Catalunya, un programa de reintroducció als aiguamolls amb una població importada d'Extremadura va tenir èxit, tot i fora de la reserva natural.[5] El 2017 per primera vegada va tornar a l'Onyar.[6]
Enfront de les costes occidentals de Nord-amèrica viuen les llúdrigues marines que atrapen les preses amb les potes davanteres: peixos de moviments lents i animals amb petxina, com l'eriçó de mar i mol·luscs. Són força intel·ligents, per exemple, prenen una pedra del fons del mar i, nedant de cap per amunt, se la posen al pit i hi copegen les petxines fins a partir-les, són a més dels primats, els únics mamífers que utilitzen algun tipus d'eina.
| Nom científic Gènere espècie | nom vulgar | distribució | longitud (m) | status | |
|---|---|---|---|---|---|
| Aonyx | capensis | llúdria del Cap | Àfrica | 1,2-1,6 | LC |
| A. | congicus | Àfrica occidental i central | 1,2-1,6 | DD | |
| A. | cinerea | llúdria d'ungles curtes oriental | Àsia | 0,6-0,9 | NT |
| Enhydra | lutris | llúdria marina | NE Àsia, NO Amèrica | 0,7-1,6 | EN |
| Pteronura | brasiliensis | llúdria gegant | Sud-amèrica | 1,4-2,0 | EN |
| Lontra | canadensis | llúdria del Canadà | Nord-amèrica | 1,0-1,5 | LC |
| L. | felina | Llúdria costanera sud-americana | Sud-amèrica | 0,9-1,2 | EN |
| L. | longicaudis | llúdria cuallarga | Amèrica | 0,9-1,4 | DD |
| L. | provocax | llúdria de Xile | Sud-amèrica | 1,0-1,2 | EN |
| Lutra | maculicollis | llúdria de coll tacat | Àfrica | 0,9-1,2 | LC |
| L. | sumatrana | llúdria de Sumatra | SE Àsia | 1,0-1,3 | DD |
| L. | lutra | llúdria comuna, llúdriga, llúdrica eurasiàtica | Europa, Àsia i N Àfrica | 0,9-1,4 | NT |
| L. | perspicillata | llúdria de l'Índia | SE Àsia | 1,1-1,3 | VU |
| Categories de la Llista Vermella de la UICN: EX (extinta), CR (en perill crític), EN (en perill), VU (vulnerable), NT (gairebé amenaçada), LC (preocupació menor) i DD (dades insuficients). | |||||
|
Referències
[modifica]
- ↑ Entrada «Lutrinae (otter)» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 23 agost 2025].
- 1 2 «Llúdries». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- 1 2 Saavedra, Deli. El retorn de la llúdriga Història de la reintroducció de la llúdriga als Aiguamolls de l'Empordà i conques dels rius Muga i Fluvià. Barcelona: Fundació Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya, 2006, p. 12 (Manuals tècnics i pràctics de la Fundació Territori i Paisatge. Col·lecció Gestionar per Conservar.). Arxivat 2016-08-03 a Wayback Machine.
- ↑ Berbís, Sílvia «La reserva natural de Sebes grava a Flix com les llúdrigues mengen silurs». Aguaita.cat, 03-09-2014. «Certifica que el mamífer reaparegut en este tram del riu Ebre és un depredador del silur de mida petita»
- ↑ «Un projecte d'estudi dels mustèlids amenaçats rep el premi Gavarres 2015». El Punt Avui, 29-11-2015, p. 16.
- ↑ E.C, L.A. / «Sorpresa a Girona per una llúdriga a l'Onyar». El Punt Avui, 23-02-2017, p. 8.
- ↑ Koepfli, KP; Deere, KA; Slater, GJ; et al «Multigene phylogeny of the Mustelidae: resolving relationships, tempo and biogeographic history of a mammalian adaptive radiation». BMC Biol., 6, 1, 2008, p. 4–5. DOI: 10.1186/1741-7007-6-10. PMC: 2276185. PMID: 18275614.
- ↑ Bininda-Emonds, OR; Gittleman, JL; Purvis, A «Building large trees by combining phylogenetic information: a complete phylogeny of the extant Carnivora (Mammalia)» (en anglès). Biological Review of the Cambridge Philosophical Society, 74, 2, 1999, p. 143–75. DOI: 10.1017/S0006323199005307. PMID: 10396181.
