Vés al contingut

La Bayamesa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula obra musicalLa Bayamesa

Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalhimne nacional Modifica el valor a Wikidata
Àudio Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatmi bemoll major Modifica el valor a Wikidata
PartituraPartitura Modifica el valor a Wikidata
CompositorPedro Felipe Figueredo y Cisneros Modifica el valor a Wikidata
LletristaPedro Felipe Figueredo y Cisneros Modifica el valor a Wikidata
Llenguacastellà Modifica el valor a Wikidata
EpònimBayamo Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz (obra): 09472f2a-e037-4a15-acfd-cff3cadcaf6f Modifica el valor a Wikidata

La Bayamesa o Himne de Bayamo és l'himne nacional de Cuba.[1]

La seva melodia i la seva lletra foren compostes per Pedro Figueredo[2] (Perucho) i instrumentat pel mestre Manuel Muñoz Cedeño.

Lletra

[modifica]
«

¡Al combate corred Bayameses,
que la patria os contempla orgullosa;
no temáis una muerte gloriosa,
que morir por la patria es vivir!

En cadenas vivir es vivir
en afrenta y oprobio sumido.
Del clarín escuchad el sonido;
¡a las armas, valientes, corred!

No temáis; los feroces Iberos
son cobardes cual todo tirano
no resisten al brazo Cubano;
para siempre su imperio cayó.

¡Cuba libre! Ya España murió,
su poder y su orgullo ¿do es ido?
¡Del clarín escuchad el sonido
¡¡a las armas!!, valientes, corred!

Contemplad nuestras huestes triunfantes
contempladlos a ellos caídos,
por cobardes huyen vencidos:
por valientes, supimos triunfar!

¡Cuba libre! podemos gritar
del cañón al terrible estampido.
¡Del clarín escuchad el sonido,
¡¡a las armas!!, valientes, corred!

»

[2]

Història de l'himne

[modifica]

El 14 d'agost de 1867 reunits és casa de Figueredo, els patriotes Francisco Maceo Osorio i Francisco Vicente Aguilera, li va demanar Maceo Osorio a Figueredo que compongués un himne per a la revolució emancipadora.

Aquella nit Pedro (Perucho) Figueredo va compondre la música. El 8 de maig de 1868, Perucho Figueredo li va lliurar la marxa feta a piano, al mestre d'orquestra Manuel Muñoz, ja que Figueredo no sabia instrumentar. En la festa de Corpus Christi, amb l'aprovació del sacerdot Diego José, i en presència de famílies patriotes i enfront del Governador espanyol Udaeta i el seu seguici entre d'altres, es va escoltar en l'Església Major i per primera vegada en públic La Bayamesa.

La revolució Independentista estava a tota marxa, i el 20 d'Octubre la ciutat de Bayamo[2] va caure en mans dels Mambises, i aquell matí, el poble va poder escoltar en la Plaça la música i lletra de La Bayamesa. Encara que des d'aquesta data La Bayamesa fou l'himne de la guerra emancipadora, cap constitució en armes ho va reconèixer oficialment com a tal. Ni la Constitució adoptada el 1901 sense la dominació espanyola i sota la intervenció nord-americana, perquè Cuba obtingués la seva independència, va avalar l'Himne.

No fou fins a la Constitució de 1940, quan els constituents van aprovar com l'Himne Nacional de Cuba, les primeres dues estrofes de La Bayamesa.[3] Com es pot deduir, la controvèrsia s'originava pel fort contingut que tenen les altres rimes de la lletra. Un gran percentatge de Mambises, eren descendents directes d'espanyols.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Cairo, Jesús Gómez. «Breve historia del himno nacional de Cuba» (en castellà), 25-10-2021. [Consulta: 3 maig 2025].
  2. 1 2 3 Rossi Brito, Sandra. Guerreros y desterrados. Poesía patriótica cubana del siglo XIX (en castellà). Editorial Pueblo y Educación, 2025-01-13. ISBN 978-959-10-2592-0.
  3. ↑ Constitución cubana de 1940 (en castellà). MintRight Inc, 2011-11-01. ISBN 978-1-4687-0044-2.