La Bayamesa
  | |
| Forma musical | himne nacional |
|---|---|
| Àudio | |
| Tonalitat | mi bemoll major |
| Partitura | Partitura |
| Compositor | Pedro Felipe Figueredo y Cisneros |
| Lletrista | Pedro Felipe Figueredo y Cisneros |
| Llengua | castellà |
| Epònim | Bayamo |
 | |
La Bayamesa o Himne de Bayamo és l'himne nacional de Cuba.[1]
La seva melodia i la seva lletra foren compostes per Pedro Figueredo[2] (Perucho) i instrumentat pel mestre Manuel Muñoz Cedeño.
Lletra
[modifica]| « |
¡Al combate corred Bayameses, |
» |
Història de l'himne
[modifica]El 14 d'agost de 1867 reunits és casa de Figueredo, els patriotes Francisco Maceo Osorio i Francisco Vicente Aguilera, li va demanar Maceo Osorio a Figueredo que compongués un himne per a la revolució emancipadora.
Aquella nit Pedro (Perucho) Figueredo va compondre la música. El 8 de maig de 1868, Perucho Figueredo li va lliurar la marxa feta a piano, al mestre d'orquestra Manuel Muñoz, ja que Figueredo no sabia instrumentar. En la festa de Corpus Christi, amb l'aprovació del sacerdot Diego José, i en presència de famílies patriotes i enfront del Governador espanyol Udaeta i el seu seguici entre d'altres, es va escoltar en l'Església Major i per primera vegada en públic La Bayamesa.
La revolució Independentista estava a tota marxa, i el 20 d'Octubre la ciutat de Bayamo[2] va caure en mans dels Mambises, i aquell matí, el poble va poder escoltar en la Plaça la música i lletra de La Bayamesa. Encara que des d'aquesta data La Bayamesa fou l'himne de la guerra emancipadora, cap constitució en armes ho va reconèixer oficialment com a tal. Ni la Constitució adoptada el 1901 sense la dominació espanyola i sota la intervenció nord-americana, perquè Cuba obtingués la seva independència, va avalar l'Himne.
No fou fins a la Constitució de 1940, quan els constituents van aprovar com l'Himne Nacional de Cuba, les primeres dues estrofes de La Bayamesa.[3] Com es pot deduir, la controvèrsia s'originava pel fort contingut que tenen les altres rimes de la lletra. Un gran percentatge de Mambises, eren descendents directes d'espanyols.
Referències
[modifica]- ↑ Cairo, Jesús Gómez. «Breve historia del himno nacional de Cuba» (en castellà), 25-10-2021. [Consulta: 3 maig 2025].
- 1 2 3 Rossi Brito, Sandra. Guerreros y desterrados. Poesía patriótica cubana del siglo XIX (en castellà). Editorial Pueblo y Educación, 2025-01-13. ISBN 978-959-10-2592-0.
- ↑ Constitución cubana de 1940 (en castellà). MintRight Inc, 2011-11-01. ISBN 978-1-4687-0044-2.
