Julian Assange
.jpg?lang=ca)
Julian Paul Assange (/əˈsɑːnʒ/; 3 de juliol de 1971) és un programador australià, fundador i editor de WikiLeaks.[1] Assange va començar WikiLeaks el 2006, però no va despertar l'atenció internacional fins al 2010, quan WikiLeaks va publicar documents a través de Chelsea Manning. Aquestes filtracions incloïen el vídeo Collateral Murder (abril de 2010),[2][3] els diaris de guerra de l'Afganistan (juliol de 2010) i els de la guerra de l'Iraq (octubre de 2010), i la filtració de documents diplomàtics dels Estats Units coneguda com CableGate (novembre de 2010). Després de les filtracions de 2010, el Govern federal dels Estats Units va iniciar una investigació criminal sobre WikiLeaks i va demanar suport a les nacions aliades.[4]
El novembre de 2010, Suècia va activar una ordre d'arrest internacional d'Assange.[5] Havia estat interrogat tres mesos abans per acusacions d'agressions sexuals i violació.[6] Assange ho va negar, i va expressar preocupació per la possibilitat de ser extradit de Suècia als Estats Units a causa del seu paper en la publicació de documents confidencials americans.[7] Assange es va lliurar a la policia britànica el 7 de desembre de 2010, i fou retingut durant deu dies abans de ser alliberat sota fiança. Després de perdre el cas sobre la seva extradició, va trencar la seva fiança i va partir. L'Equador li va concedir asil l'agost de 2012, i de llavors ençà residí a l'ambaixada equatoriana a Londres fins a la seva detenció el 2019. El 12 de desembre de 2017 li fou concedida la nacionalitat equatoriana.[8]
Durant les primàries presidencials de 2016 del Partit Demòcrata dels Estats Units, WikiLeaks va publicar correus enviats i rebuts per la candidata Hillary Clinton des del seu servidor privat de correus quan era Secretària d'Estat.[9] Segons dos politòlegs, WikiLeaks va publicar els correus estratègicament quan Clinton millorava els seus resultats segons les enquestes.[10] Després que el Partit Demòcrata, juntament amb experts en ciberseguretat, afirmessin que agents d'intel·ligència russos havien accedit a correus relacionats amb la campanya de Clinton i els havien filtrat a WikiLeaks, Assange digué que Clinton estava causant "histèria sobre Rússia."[11][12] Va negar repetidament qualsevol connexió o cooperació amb Rússia en relació amb les filtracions.[13][14][15]
El 19 de maig de 2017, la fiscalia sueca va aturar la seva investigació sobre l'acusació de violació d'Assange i va demanar revocar l'euroordre de detenció.[16] Tot i que era lliure per sortir de l'ambaixada, podia ser detingut per haver trencat les condicions de fiança.[17] La Metropolitan Police Service de Londres va indicar que seguia havent-hi una ordre de detenció d'Assange per això.[18] El 27 de juliol de 2018 el president de l'Equador Lenín Moreno va anunciar que havia començat a conversar amb les autoritats britàniques sobre la retirada de l'asil a Assange.[19]
El desembre, Assange va rebutjar una oferta que el permetia sortir de l'ambaixada amb la garantia que el Regne Unit no l'extradiria a qualsevol país amb pena de mort.[20] L'11 d'abril de 2019, Assange fou detingut per la policia metropolitana dins de l'ambaixada equatoriana.[21] El fundador de WikiLeaks va ser portat a la presó de màxima seguretat de Belmarsh, al sud de Londres, acusat del trencament de la llibertat provisional. El 4 de gener de 2021 es va rebutjar la seua extradició al·legant que "risc real de suïcidi". L'abril del 2022 la justícia britànica va presentar formalment l'ordre d'extradició de Julian Assange.
El 24 de juny de 2024 Julian Assange fou alliberat en considerar que la declaració de culpabilitat per violar la llei d'Espionatge amb 62 mesos de presó ja havia estat complerta en presons del Regne Unit des de l'any 2019 i se li permetia el retorn a Austràlia.
Nils Melzer, relator especial de l'ONU sobre la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants, considerà que no tindria un judici just, considerant que es tractava d'un greu cas de persecució política.[22] Per a Amnistia Internacional, que s'oposà també a la possibilitat que fos extradit als EUA, Assange estaria seriosament exposat a patir condicions inhumanes d'empresonament, en un aïllament total equiparable al maltractament i la tortura.[23]
Biografia
[modifica]Primers anys
[modifica]Nascut a Townsville, Queensland,[24] Assange és fill de Christine Ann Hawkins,[25] una artista visual,[26] i John Shipton, un activista anti-guerra i constructor.[27] La parella s'havia separat abans del naixement d'Assange.[27]
Quan tenia un any, la seva mare es va casar amb Richard Brett Assange,[28][29][30] un actor amb qui tenia una petita companyia teatral.[31] Es van divorciar al voltant de 1979. Christine Assange va començar una relació amb Leif Meynell, també conegut com a Leif Hamilton, membre d'un culte australià, amb qui va tenir un fill abans que se separessin el 1982.[24][32][33] Assange va tenir una infantesa nòmada, i havia viscut en més de trenta[34][35] ciutats australianes durant la seva adolescència, fins que es va establir amb la seva mare i el seu germanastre a Melbourne, Victòria.[28][36]
Va estudiar en diverses escoles, entre les quals la Goolmangar Primary School a Nova Gal·les del Sud (1979–1983)[31] i la Townsville State High School,[37] i també va ser educat a casa.[29] Va estudiar programació, matemàtiques i física a la Universitat Central de Queensland (1994)[38][39] i a la Universitat de Melbourne (2003–2006),[28][40] però no va completar cap grau.[41]
Durant la seva adolescència, Assange es va casar amb Teresa, amb qui va tenir un fill el 1989, Daniel Assange, actualment dissenyador de programari.[28][41][42] La parella es va separar i inicialment es van disputar la custòdia del seu fill.[29] Assange va ser el cuidador principal durant la major part de la infantesa de Daniel.[43] Assange té altres fills; en una carta oberta al president francès François Hollande, va afirmar que el seu fill més petit viu a França amb la seva mare. També va dir que la seva família havia rebut amenaces de mort a causa de la seva feina, fet que els havia portat a canviar d'identitat i reduir el contacte amb ell.[44]
Furoner
[modifica]Assange va començar com a furoner el 1987 sota el nom Mendax.[29][45] Juntament amb "Trax" i "Prime Suspect", Assange va formar un grup de furoners que van anomenar International Subversives.[29] Durant aquest període, va accedir al Pentàgon i altres parts del Departament de Defensa dels Estats Units, MILNET, la Marina dels Estats Units, la NASA, l'Overseas Telecommunications Commission d'Austràlia; Citibank, Lockheed Martin, Motorola, Panasonic, i Xerox; a més de la Universitat Nacional Australiana, la Universitat La Trobe i SRI International de la Universitat Stanford.[46] El referèndum era un compromís dins el manifest electoral del partit laborista de Tony Blair i va tenir lloc després que aquest partit guanyés les eleccions al Parlament del Regne Unit de 1997.[47] Es creu que Assange va estar involucrat amb el cuc WANK (Worms Against Nuclear Killers) que va afectar la NASA el 1989, malgrat que no ho reconeix.[48][49]
El setembre de 1991, Assange fou descobert mentre accedia a l'estació mestra de Melbourne de Nortel, una multinacional canadenca de telecomunicacions.[29] La Policia Federal Australiana va punxar la línia telefònica d'Assange, va entrar al seu domicili a finals d'octubre,[50] i el 1994 el va acusar de 31 càrrecs de pirateria i altres crims relacionats.[29] El desembre de 1996, es va declarar culpable de 25 càrrecs (els altres sis es van descartar), i va haver de pagar 2.100 dòlars australians en reparacions. Fou alliberat per bona conducta,[48][51] evitant una pena més dura a causa de la percebuda absència d'intencionalitat mercenària o malintencionada, i dels problemes que havia tingut durant la infantesa.[51][52][53][54][55]
Programació
[modifica]
El 1993, Assange va donar suport tècnic a la Unitat d'Explotació Infantil de la Policia de Victòria, i va col·laborar amb els fiscals.[56] El mateix any, va implicar-se en la creació dels primers proveïdors de servei d'Internet públics d'Austràlia.[28][57] Va començar a programar el 1994, escrivint o coescrivint l'escàner de ports lliure strobe.c (1995);[58][59] va col·laborar amb la base de dades de codi obert PostgreSQL (1996);[60][61] amb el servei NNTPCache (1996);[62] el xifratge de negació Rubberhose (1997),[63][64] que reflecteix el seu creixent interès en la criptografia;[65] i Surfraw, una interfície per cercadors (2000).[66] Durant aquest període, també va moderar el fòrum AUCRYPTO;[65] va muntar Best of Security, una web que oferia consells sobre seguretat informàtica que arribava als 5.000 subscriptors el 1996;[67] i va contribuir fent recerca al llibre Underground de Suelette Dreyfus sobre els furoners australians, incloent-hi els International Subversives.[45][68] El 1998, va cofundar la companyia Earthmen Technology.[54]
Assange va afirmar que havia registrat el domini leaks.org el 1999, però que "no havia fet res amb ell."[54] Tanmateix, sí que va publicitar una patent atorgada a la National Security Agency l'agost de 1999, amb tecnologia capaç de capturar informació de veu: "Aquesta patent hauria de fer amoïnar la població. Les trucades internacionals de tothom s'estan punxant, o es podrien punxar properament, transcrivint i arxivant a les entranyes d'una agència d'espionatge estrangera irresponsablement."[65] L'abús sistemàtic de la tecnologia per part de governs contra les llibertats fonamentals va seguir sent una preocupació per Assange — més d'una dècada després, a la introducció del llibre Cypherpunks (2012), Assange va resumir: "Internet, la nostra eina més cabdal per emancipar-nos, s'ha transformat en el facilitador més perillós del totalitarisme que mai hem vist."[69]
WikiLeaks
[modifica]
Després del seu període com a estudiant a la Universitat de Melbourne, Assange i altres van establir WikiLeaks el 2006. Assange és membre del consell assessor de l'organització[70] i es descriu a si mateix com a editor en cap.[71] Entre el 2007 i el 2010, Assange va viatjar repetidament per WikiLeaks, visitant Àfrica, Àsia, Europa i Amèrica del Nord.[29][35][72][73][74]
WikiLeaks va filtrar informació i notícies secretes,[75] a més de contingut classificat de fonts anònimes.[76] El 2015, WikiLeaks havia publicat més de 10 milions de documents i anàlisis associades; Assange l'havia descrit com una "gran llibreria dels documents més perseguits del món".[77] El material publicat entre el 2006 i el 2009 va atreure graus diversos de publicitat,[78] però no va ser fins que va començar a publicar documents subministrats per Chelsea Manning que WikiLeaks va donar-se a conèixer àmpliament.[79] Entre el contingut de Manning hi havia el vídeo Collateral Murder (abril de 2010),[2] on es veu com soldats nord-americans disparen fatalment 18 persones des d'un helicòpter a l'Iraq,[3] els diaris de guerra de l'Afganistan (juliol de 2010), els diaris de guerra de l'Iraq (octubre de 2010), 250.000 missatges diplomàtics (novembre de 2010), i els fitxers de Guantánamo (abril de 2011). El Pentàgon va disposar d'un equip de 120 persones per frenar els efectes de les seves filtracions,[80] argumentant que posaven en perill la vida de moltes persones.[81][82][83][84][85]
L'opinió pública d'Assange en aquell moment era dividida. La primera ministra australiana Julia Gillard va descriure les seves activitats com a "il·legals",[86] però la policia va dir que no havia trencat cap llei d'Austràlia.[87] El vicepresident dels Estats Units Joe Biden i altres el van considerar un "terrorista",[88][89][90][91][92] i alguns van demanar-ne la seva execució o assassinat.[93][94][95][96] Assange va rebre suport de personalitats, entre les quals el president brasiler Luiz Inácio Lula da Silva,[97][98] el president de l'Equador Rafael Correa,[99] el president rus Dmitri Medvédev,[100][101] el líder del Partit Laborista Britànic Jeremy Corbyn (llavors membre del parlament sense càrrec de responsabilitat),