Iemen
الجمهوريّة اليمنية (ar)  | |||||
| |||||
| Tipus | estat sobirà i país | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Himne | Himne nacional del Iemen | ||||
| Lema | «ٱللَّهُ، ٱلْوَطَنُ، ٱلثَوْرَةُ، ٱلْوَحْدَةُ» «God, Country, Revolution, Unity» «Бог, държава, революция, единство» «Duw, Gwlad, Chwyldro, Undod» | ||||
| Símbol oficial | Àguila de Saladí | ||||
| Lloc | |||||
| |||||
| Capital | Aden Sanà (1990–) | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 28.250.420 (2017) (62,02 hab./km²) | ||||
| Gentilici | iemenita, iemenites | ||||
| Idioma oficial | àrab | ||||
| Religió | islam | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 455.503 km² | ||||
| Longitud de la costa | 2.500 km | ||||
| Banyat per | mar Roja i mar d'Aràbia | ||||
| Punt més alt | Hadur Nabi Shuayb (3.666 m) | ||||
| Punt més baix | mar d'Aràbia (0 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | 22 maig 1990 | ||||
| Dia festiu | |||||
| Organització política | |||||
| Forma de govern | república presidencialisme | ||||
| Òrgan executiu | Govern del Iemen | ||||
| Òrgan legislatiu | Parlament del Iemen , | ||||
| • President | Rashad al-Alimi (2022–) | ||||
| • Primer ministre | Salem Saleh bin Braik (en)  (2025–) | ||||
| Màxima autoritat judicial | Tribunal Suprem del Iemen | ||||
| Membre de | |||||
| Moneda | rial iemenita | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Fus horari | |||||
| Domini de primer nivell | .ye | ||||
| Prefix telefònic | +967 | ||||
| Telèfon d'emergències | 199 | ||||
| Codi país | YE | ||||
| Lloc web | yemen.gov.ye | ||||
.svg)
.jpg?lang=ca)
.svg?lang=ca)
El Iemen (àrab: اليمن, al-Yaman) o República del Iemen (àrab: الجمهورية اليمنية, al-Jumhūriyya al-Yamaniyya) és una república de la península d'Aràbia, al sud-oest d'Àsia, que forma part de l'Orient Pròxim. Limita al nord amb l'Aràbia Saudita, a l'est amb Oman, al sud amb el golf d'Aden (a l'oceà Índic) i a l'oest amb el mar Roig. L'estret de Bab al-Màndeb, a l'extrem sud-occidental, el separa de les costes africanes de Djibouti i Eritrea. Pertany al Iemen l'arxipèlag de Socotra o Suqutra, a l'Índic, a uns 350 km de la costa iemenita.
Història
[modifica]En l'antiguitat, el Iemen era dividit en quatre regnes: Sabà (al centre), Ma'in (al nord), Qataban (al sud-oest) i Hadramaut (al sud), que constituïen l'anomenada Aràbia Feliç, per raó de les seves riqueses. A partir del segle i aC, els sabeus absorbiren els altres regnes, primer Qatabā i després Hadramawt (s. II dC). Posteriorment, el Regne de Saba estigué dominat per la nova dinastia himyarita.[1]
Fou ocupat pel Regne cristià axumita d'Abissínia (521-575), després ho fou pels perses sassànides, i vers el 628 esdevingué una província de l'Imperi musulmà. A partir del segle ix, el país es dividí en petites dinasties locals cada vegada menys lligades als califes de Bagdad.
El Iemen del Nord esdevingué un regne independent de l'Imperi Otomà el 1918; el 1962, un cop d'estat va canviar de forma de govern i esdevenia la República Àrab del Iemen. La lluita de l'imam mutawakelita del Iemen amb suport de part de les tribus del país per restablir la monarquia va durar fins al 1969, i en aquests 7 anys hi va haver, de fet, dos governs. Finalment, els republicans s'hi van imposar.
Els britànics, per la seva banda, havien adquirit del soldà de Lahej el port meridional d'Aden, que esdevingué colònia britànica, i progressivament van establir el protectorat als emirats i xeicats de la zona i de la part oriental, l'Hadramaut i Mahra; es van formar així dues entitats:
- La colònia d'Aden (formada per la ciutat d'Aden i rodalia), formada el 1839, però colònia separada només el 1937.
- Les dependències de la colònia: l'illa Kamaran a la costa del Iemen (nord), l'illa de Perim, a l'estret de Bab al-Màndeb, i les illes de Kuria Muria, a la costa sud-oest d'Oman (al Dhofar).
- El Protectorat d'Aden, organitzat entre 1888 i 1912 i dividit el 1917 en:
- Protectorat Occidental d'Aden, format per una vintena de xeicats, emirats, estats i soldanats.
- Protectorat Oriental d'Aden, format per l'estat Quaiti d'Hadramaut o de Shir i Mukalla; l'estat Kathiri de Seiyun; i l'estat Banu Afrar de Mahra o Qishn i Socotra.
El 1963, es va formar la Federació d'Aràbia del Sud, a la qual es van anar afegint els estats de la zona occidental (menys l'Alt Yafa), però va entrar en crisi i alguns se'n van retirar. Quan els anglesos, com havien anunciat, se'n retiraren el 1967, els guerrillers nacionalistes (de tendència comunista) van prendre el poder a la federació i també als estats del protectorat oriental; els governs monàrquics foren abolits i es va proclamar la República Popular del Iemen del Sud. Quatre anys més endavant (1971), la nova constitució va consagrar el caràcter marxista de l'estat i li va donar el nom de República Democràtica Popular del Iemen. Durant dues dècades, hi va haver una certa hostilitat entre els dos estats iemenites al nord i al sud.
Amb la caiguda de la Unió Soviètica, els dos països es van unificar formalment amb el nom de República del Iemen, el 1990. La unificació no resolgué els conflictes, per tal com dins el nou estat es desenvolupà una lluita pel poder entre les faccions agrupades a l'entorn del president, d'una banda, i del vicepresident Ali Salim al-Bid (antic president del Iemen del Sud), de l'altra. El 21 de maig de 1994 el sud es va declarar independent i va restablir la República Popular i Democràtica del Iemen sota la presidència d'al-Baidh, iniciant una guerra civil per restaurar la independència i el laïcisme al sud es va acabar el 7 de juliol de 1994 amb la victòria del nord, quan va ocupar Aden[2] després d'un mes de lluita, amb el suport dels règims conservadors àrabs.
L'any 2000, l'Aràbia Saudita i el Iemen convingueren una delimitació de llur frontera.
Períodes històrics
[modifica]- Regne de Ma'an, vers el 2000 aC
- Regne de Sabà, de vers el segle xi aC fins després del 200 dC
- Regne Himiarita, del 115 aC al 532 dC
- Domini del Regne d'Axum o Axum, 532-602
- Domini persa, 602-628
- Conquesta àrab i domini del califa, del 608 fins vers el 800
- Dinastia dels Alides del Iemen, de vers el 800 fins vers el 1000
- Dinastia Zaidita a Zabid, 818-1022
- Càrmates del Iemen 905-920
- Hiwàlides o Yafurites (Yafúrides) 920-999
- Imams xerifians de Sa'dah 999-1063
- Banu Shihab de Zabid 1064-1163
- Banu Man o Banu Maan (Mànides) 1019-1083
- Dinastia Zuraïda (Zuràyida o dels Zuraïdes o Zuràyides) 1083-1173/1175
- Hamzites 1031-1045
- Imam daylamita de Sa'dah 1047
- Dinastia Sulàyhida vers 1048/1060 a 1086
- Dinastia Najàhida d'imams a Zabid, 1066-1158
- Dinastia hamdànida 1140-1195
- Banu Barakat del Iemen, 1091-1169
- Dinastia Màhdida (o dels Màhdides) a Zabid, des de després del 1137 fins al 1173
- Imams de Nadjran 1137-1170
- Dinastia Aiubita del Iemen (branca dels aiubites d'Egipte, 1173-1229
- Dinastia Rasúlida (o dels Rasúlides), 1229-1454
- Dinastia Tahírida del Iemen (o dels Tahírides del Iemen), 1454-1538
- Conquesta otomana i domini del soldà otomà, 1538-1630
- Banu Barakat de la Meca 1630-1642
- Zaidites del Iemen dels tobba o qasimites (dinastia d'imams mutawakkilites), 1642-1962 (des del 1926, reis de la dinastia mutawakkilita del Iemen)
- Domini wahhabita 1801-1809/1818
- Domini egipci 1813-1840 (nominalment, en nom del soldà otomà fins al 1832)
- Domini d'Abu Arish 1840-1849 (nominal vassall otomà)
- Segon domini otomà 1849-1918
- República, del 1962 al nord i del 1967 al sud, fins a l'actualitat (unificació dels dos territoris: 1990)
- Guerra civil 1962-1970
- Guerra civil (independència del sud) 1994
Geografia
[modifica]_-_YEM_-_UNOCHA.svg)
El nucli del territori és constituït pels afloraments del sòcol cristal·lí aràbic, els quals assoleixen la màxima altitud a l'hadur Šu'ayb, 3.760 m, vora la capital. L'altiplà, que és situat a l'àrea dels monsons, té pluges abundants i destaca per la prosperitat de les poblacions agrícoles. Vers l'oest i el sud, les muntanyes cauen bruscament sobre la mar Roja i deixen només una estreta plana costanera, arenosa, d'uns 40 a 70 km d'amplada. Aquesta plana litoral és una regió àrida i gairebé desèrtica, amb temperatures suaus a l'hivern i humides a l'estiu (90% d'humitat). Cap al sector oriental, els altiplans màxims arriben als 2.000 metres, i davallen lentament vers el desert de Rab' al-Hālī', que s'estén pel nord del país. No hi ha cursos d'aigua permanents.
El clima és majoritàriament desèrtic; càlid i humit vora la costa oest; temperat a les muntanyes occidentals, afectades pel monsó estacional; extraordinàriament calorós, sec i extrem a les regions orientals.
Les ciutats més important en són Sanà, Mokha (Muza), Aden i Ibb.
Divisió administrativa
[modifica]El febrer del 2004, el Iemen estava dividit en 20 governacions (muhafazat) i una municipalitat (Amanat Al-Asemah) que inclou la capital Sanaa:[3]
| Divisió | Capital | Població Cens del 2004[4] | Població estimació 2006[5] | Clau |
|---|---|---|---|---|
| Aden | Aden | 589.419 | 634.710 | 1 |
| Amran | Amran | 877.786 | 909.992 | 2 |
| Abyan | Zinjibar | 433.819 | 454.535 | 3 |
| Dhala o Ad-Dali | Dhala | 470.564 | 504.533 | 4 |
| Al-Baydha | Al-Baydha | 577.369 | 605.303 | 5 |
| al-Hudayda | al-Hudayda | 2.157.552 | 2.300.179 | 6 |
| Al-Jawf | Al-Jawf | 443.797 | 465.737 | 7 |
| Mahra | Al-Ghaydah | 88.594 | 96.768 | 8 |
| Al-Mahwit | Al-Mahwit | 494.557 | 523.236 | 9 |
| Amanat Al-Asemah | Sanà | 1.747.834 | 1.947.139 | 10 |
| Dhamar | Dhamar | 1.330.108 | 1.412.142 | 11 |
| Hadramaut | Al-Mukalla | 1.028.556 | 1.092.967 | 12 |
| Hajjah | Hajjah | 1.479.568 | 1.570.872 | 13 |
| Ibb |