Vés al contingut

Front Nacional d'Alliberament d'Algèria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: FLN)
Infotaula d'organitzacióFront Nacional d'Alliberament d'Algèria
جبهة التحرير الوطني
Jabhet Al-Tahrir Al-Watani
Front de Libération Nationale
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaNacionalisme algerià,
Socialisme democràtic,
Alineació políticacentreesquerra
Història
Creació1 de novembre de 1954 (1954-11-01)
Localització dels arxius
Governança corporativa
Seu 
Secretari generalAbou El Fadhel Baadji
Persona rellevantAbdelaziz Bouteflika
Afiliació internacionalInternacional Socialista (consultiu)
Diputats
98 / 407
Senat
62 / 144
Regidors
7.603 / 24.876
Altres
ColorVerd, Vermell i Blanc
              

Lloc webpfln.dz Modifica el valor a Wikidata

El Front d'Alliberament Nacional (àrab: جبهة التحرير الوطني, Jabhat al-Taḩrīr al-Waţanī; francès: Front de Libération Nationale, FLN) va ser el partit polític d'Algèria que, juntament amb la seva organització militar l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN), va liderar la independència del país respecte a França.

Història

[modifica]

Fundat l'1 de novembre de 1954 com una continuació del moviment revolucionari anterior que lluitava per la independència algeriana. Va ser creat pel Comitè Revolucionari d'Unitat i Acció. Aquest comitè va afavorir la unitat de totes les faccions del moviment nacionalista per lluitar contra França. El 1956 gairebé totes les organitzacions nacionalistes d'Algèria havien passat a formar part del FLN, que va quedar com el grup hegemònic en el moviment, pressionant les altres organitzacions dissidents. Els majors grups polítics arrelats entre la població àrab fora del FLN eren el Moviment Nacional Algerià dirigit per Messali Hadj i el Partit Comunista Algerià. En aquell temps l'executiva del FLN estava composta per cinc membres i un cos legislatiu.

FLN com a partit únic

[modifica]

Després de la independència d'Algèria el FLN es va transformar en el partit únic de l'esmentat país.

Quan Algèria va assolir la independència el 1962 l'intel·lectual moderat, Farhat Abbas es va fer càrrec del govern provisional des del 25 de setembre d'aquell any fins al 15 de setembre de 1963. Va dimitir en protesta per la decisió del FLN d'establir un sistema de partit únic sota el lideratge d'Ahmed Ben Bella. Va ser posat llavors sota arrest domiciliari des de 1964 fins a 1965.

Va ser llavors quan el partit va experimentar una aguda lluita interna pel poder. Apareixeren diverses faccions en el seu si que es polaritzaren en dos blocs: el grup d'Ahmed Ben Bella, més esquerrà i socialista i la direcció en l'exili del FLN, encapçalada per l'expresident Abbas.

El 19 de juny de 1965 va tenir lloc un cop d'estat en el qual els partidaris de la segona facció es van imposar per la força de les armes, deposant i empresonant Ahmed Ben Bella. Segons els historiadors aquest fet es veia venir des de la clausura del Tercer Congrés del FLN l'abril de 1964.

El FLN avui

[modifica]

Amb l'arribada de la democràcia en els anys noranta del segle xx va esdevenir un més dels partits polítics del país.

El partit va aconseguir la majoria absoluta en les eleccions legislatives de 2002, aconseguint 199 escons en el parlament.[1]

El 2004, Ali Benflis es va presentar a les eleccions presidencials com a candidat del FLN. Tanmateix la victòria d'Abdelaziz Bouteflika va suposar una crisi al si del partit. El 2005 el Consell Nacional del FLN va nomenar al Cap d'Estat Abdelaziz Bouteflika president del partit i a Abdelaziz Belkhadem secretari general del FLN.

El 2007 en torna a participar en les eleccions sota la direcció de l'actual cap del Govern, Abdelaziz Belkhadem, obtenint 136 dels 389 escons de l'Assemblea Popular Nacional (APN), 63 menys que els aconseguits en els anteriors comicis de 2002.[2] L'escassa participació, de només 35,51 per cent, és considerada pels observadors com un clar rebuig per part de la majoria dels algerians a aquests comicis, els tercers en la història d'Algèria després de les eleccions celebrades el 1997 i 2002.

Resultats electorals

[modifica]

Eleccions presidencials

[modifica]
Any Candidat Vots % Resultat
1963 Ahmed Ben Bella5,805,103
99,6 / 100
1 Electe
1976 Houari Boumediene 7,976,568
99,5 / 100
1 Electe
1979 Chadli Bendjedid 7,736,697
99,4 / 100
1 Electe
1984 9,664,168
99,42 / 100
1 Electe
1988 10,603,067
93,26 / 100
1 Electe
1995 Boicotejades
1999 Abdelaziz Bouteflika 7,445,045
73,8 / 100
1 Electe
2004 Ali Benflis 653,951
6,42 / 100
Derrota
2009 Abdelaziz Bouteflika 12,911,705
90,24 / 100
1 Electe
2014 8,332,598
81,53 / 100
1 Electe
2019 No hi van participar
2024 Suport a Abdelmadjid Tebboune

Eleccions legislatives

[modifica]
Any Candidat Vots % Escons +/– Pos. Govern
1962 Ahmed Ben Bella 5,267,324 99.7%
196 / 196
Augment 196 Augment 1r Partit únic
1964 4,493,416 87.0%
196 / 196
= = 1r Partit únic
1977 Houari Boumediene 6,037,537 75.84%
261 / 261
Augment 65 = 1r Partit únic
1982 Chadli Bendjedid 6,054,740 100%
282 / 282
Augment 21 = 1r Partit únic
1987 9,910,631 100%
295 / 295
Augment 13 = 1r Partit únic
1997 Boualem Benhamouda 1,497,285 14.3%
62 / 380
Disminució 233 Disminució 3r Coalició
2002 Abdelaziz Bouteflika 2.618.003 34.3%
199 / 389
Augment 137 Augment 1r Coalició
2007 1,315,686 22.98%
136 / 386
Disminució 63 = 1r Coalició
2012 Abdelmalek Sellal 1,324,363 17.35%
208 / 462
Augment 72 = 1r Coalició
2017 Djamel Ould Abbes 1,681,321 25.99%
164 / 462
Disminució 44 = 1r Coalició
2021 Abou El Fadhel Baadji 287,828 22.61%
98 / 407
Disminució 66 = 1r Coalició
2026 Abdelkrim Benmbarek 736,395 17.57%
91 / 407
Disminució 7 = 1r Coalició

Referències

[modifica]
  1. ↑ «El FLN obtiene la mayoría absoluta en las elecciones legislativas de Argelia» (en castellà). El País, 31-05-2002. [Consulta: 6 novembre 2011].
  2. ↑ «L'FLN guanya les eleccions legislatives a Algèria». 324, 19-05-2007. [Consulta: 6 novembre 2011].