Esbarzer

Esbarzer
Rubus ulmifolius
	; Fruit
Estat de conservació
NatureServe	segur
Taxonomia
Regne	Plantae
Ordre	Rosales
Família	Rosaceae
Tribu	Rubeae
Gènere	Rubus
Espècie	Rubus ulmifolius ; Schott, Error de Lua a mw.lua a la línia 656: invalid value (nil) at index 1 in table for 'concat'. Rubus ulmifolius
Nomenclatura
Estatus	Error de Lua a mw.lua a la línia 656: invalid value (nil) at index 1 in table for 'concat'.
Ortografia original	Error de Lua a mw.lua a la línia 656: invalid value (nil) at index 1 in table for 'concat'.
Gènere	Error de Lua a mw.lua a la línia 656: invalid value (nil) at index 1 in table for 'concat'.
Espècies
	Nombroses, però principalment, R. ulmifolius i R. caesius

L'esbarzer,^[1]^[2] albarzer^[3] o romeguera^[4]^[5] (Rubus ulmifolius) és una espècie de planta del subgènere Rubus^[6] (també anomenat Eubatus) dins del gènere Rubus i la família de les rosàcies. El seu fruit és la móra.

Descripció

Es tracta d'una planta arbustiva sarmentosa, de tiges llargues, robustes, arcades, anguloses i amb forts aculis (punxes) amb forma de falç. És perenne semicaducifoli, resten moltes fulles a la planta durant l'hivern, les fulles són molt variables normalment amb de 3 a 5 folíols dentats de color verd fosc i glabres, a la part de dalt, i amb pèls blancs a la part de sota. Les flors, rosades o blanques, estan agrupades en ramells paniculats i racemosos i apareixen de la fi de la primavera fins a començ d'estiu i són aprofitades per les abelles per a fer una mel molt apreciada i és un dels tipus que pot arribar a ser considerada, si la proporció del seu pol·len és suficient, mel monofloral.

Els fruits, formen una pluridrupa dita móra, verda al la primeria, després vermella i negra quan arriben a madurar, que és comestible i astringent. El gust també és variable pel que fa a acidesa i dolçor. El color negre del fruit distingeix els esbarzers de les altres dues espècies autòctones del mateix gènere, que tenen el fruit vermell quan és madur: el Rubus idaeus (la gerdera) i el Rubus saxatilis.^[6]

Usos

La decocció de les fulles s'utilitza tradicionalment per les seves propietats antidiarreiques.

Els fruits, les mores, són molt populars, i s'utilitzen per a preparar pastissos, confitures, xarops i licors. Les flors són mel·líferes.

Fitoquímica

Les móres contenen nombrosos compostos fitoquímics tals com Polifenols, flavonoides, antocianina, àcid salicílic, àcid el·làgic i fibra.^[7]^[8] L'antocianina produeix el color fosc del fruit.

Ecologia

És la planta dominant de la majoria de bardisses.^[9] Les espècies que trobem a les contrades mediterrànies del nostre país són Rubus caessius i, sobretot, Rubus ulmifolius, però als Països Catalans se'n troben catorze espècies autòctones,^[6] si bé, com que hi ha molts híbrids naturals la classificació exacta n'és problemàtica fins i tot per als botànics especialistes.

Ultra la reproducció sexual per via de les llavors de les móres, també s'estén vegetativament, ja que la mateixa planta enterra l'extrem de les tiges i forma una altra planta.

És planta indicadora de terrenys profunds i lleugerament humits. Es considera com vegetació invasora que ocupa grans extensions i no es destrueix ni tallant-la ni cremant-la. Tampoc no és fàcil d'eliminar-la amb herbicides, però puix que és una planta molt heliòfila no tolera l'ombra dels arbres, per això sempre es fa als marges dels boscos i camins.