Educació terciària
| Sistema educatiu espanyol |
|---|
Règim general |
Educació infantil
|
Educació primària
|
Educació secundària
|
Batxillerat
|
| Educació terciària |
| Educació terciària (Bolonya) |
Règim especial |
| Ensenyaments d'esports |
| Ensenyaments d'idiomes |
| Ensenyaments artístics |
Les expressions educació terciària o ensenyament superior (educació superior anglicisme ) es refereixen al procés, els centres i les institucions d'ensenyament després de l'educació secundària o mitjana. Al món hi ha gairebé 17.000 institucions que proposen alguna mena d'ensenyament superior.[1][2] Proposen estudis equivalents als nivells 6, 7 i 8 de la classificació estandarditzada dels nivells educatius establerta per la UNESCO.
En general, el requisit per entrar-hi és haver acabat l'educació secundària i també poden exigir un cert nivell de rendiment escolar a la secundària o obligar a superar uns exàmens de selecció. Segons el país, aquests exàmens poden ser d'àmbit estatal, local o universitari. En altres sistemes, però, no existeix cap mena de selecció.
Les institucions d'educació terciària encoratgen més i més persones adultes a inscriure-s'hi sense ésser necessàriament diplomats en l'educació secundària, especialment a les universitats obertes.
La preparació que ofereix l'educació terciària és de tipus professional o acadèmica.[3] Es distingeix entre estudis de grau (els antics títols de Diplomatura i Llicenciatura) i postgrau (Màster i Doctorat) segons el sistema de titulació professional i graus acadèmics.[4]
Els establiments d'educació terciària han estat tradicionalment les universitats, però a més es consideren altres centres educatius com instituts, escoles professionals o escoles tècniques, centres de formació del professorat, escoles d'art dramàtic, conservatoris, etc.
Altres funcions
[modifica]Una funció important, a part de l'ensenyament, de l'educació terciària són les activitats d'investigació (especialment a les universitats) en els diferents nivells del coneixement. Així mateix, una altra funció són les activitats d'extensió, en les quals es procura la participació de la població i se'n comuniquen els resultats.
Principat de Catalunya
[modifica]El Parlament de la Comunitat autònoma de Catalunya va aprovar el 2003 una primera llei d'universitats,[5] que adaptava les normes aprovades els darrers anys en matèria d'universitats, algunes de les quals van ser incorporades, amb les modificacions corresponents, com són la Llei 15/1998, del 28 de desembre, del Consell Interuniversitari de Catalunya, i la Llei 16/1998, del 28 de desembre, dels consells socials de les universitats públiques de Catalunya.
Espanya
[modifica]L'ensenyament universitari a Espanya està regulat actualment per la Llei Orgànica 2/2023, de 22 de març, del sistema universitari (LOSU).[6] La llei deroga les antigues lleis:
- La Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'Universitats[7]
- La Llei Orgànica 4/2007 de 12 d'abril, per la qual es modifica la Llei Orgànica 6/2001[8]
D'altra banda, el Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre, estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials concretant l'estructura d'acord amb les línies generals emanades de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES). Segons aquesta estructura es divideix l'ensenyament universitari a graus i programes de postgrau (que, al seu torn, consten de màster i de doctorat).
Els graus i els màsters prenen com a mesura de la càrrega lectiva el crèdit.
França
[modifica]Després d'acabar la llar d'infants (fr. école maternelle), l'escola primària (fr. école primaire), l'institut (fr. collège) i el batxillerat (fr. lycée), l'alumne pot accedir a la universitat.
Regne Unit
[modifica]En el quadre de la devolució al Regne Unit, l'educació es gestiona de manera separada a Anglaterra, Gal·les, Irlanda del Nord i Escòcia.[9] A Anglaterra, el terme «educació terciària» correspon al terme global «educació superior» (és a dir, l'ensenyament posteriors als 18 anys).[10][11] El 2018, el govern de Gal·les va adoptar el terme «educació terciària» per designar l'educació i la formació posteriors als 16 anys a Gal·les.[12] No obstant això, des de la dècada dels 1970, els col·legis especialitzats d'educació posterior (further education) a Anglaterra i Gal·les s'anomenen «col·legis terciaris», encara que formen part del procés d'educació secundària. Aquestes institucions atenen tant a graduats d'escoles com a adults, combinant així les funcions principals dels col·legis FE i dels col·legis de sisè de batxillerat.
Alemanya
[modifica]L'educació a Alemanya està principalment sota la responsabilitat dels diferents estats federals alemanys (Länder),[13][14] mentre que el govern federal juga només un paper menor. Alemanya és ben coneguda a nivell internacional pel seu model de formació professional[15][16] Ausbildung (aprenentatge), en el qual aproximadament el 50 per cent de tots els graduats de secundària accedeixen a centres de formació professional. No totes les qualificacions internacionals són automàticament reconegudes a Alemanya.[17] Algunes universitats també requereixen Preliminary Review Documentation (VPD) a través de Uni-Assist. De vegades, els estudiants estrangers han de fer un curs Studienkolleg, que inclou l'examen Feststellungsprüfung (FSP)[18] — un examen que avalua les qualificacions dels estudiants estrangers — si el govern alemany no reconeix la seva titulació.
Canadà
[modifica]L'educació superior al Canadà inclou els sistemes provincials, territorials,[19] autòctons i militars d'educació superior. L'objectiu ideal de l'educació superior canadenca és oferir a cada canadenc l'oportunitat d'adquirir les habilitats i coneixements necessaris per assolir el seu màxim potencial. Busca desenvolupar una força laboral de classe mundial, augmentar la taxa d'ocupació dels canadencs i garantir la prosperitat sostenible del Canadà. Els programes d'educació superior estan curosament dissenyats des de la perspectiva de l'estudiant, amb l'objectiu d'alleujar riscos i garantir resultats determinats.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ jordi.miquel. «Materials de presentació institucionals — Recursos i serveis per a la comunicació — UPC. Universitat Politècnica de Catalunya». [Consulta: 17 octubre 2018].
- ↑ «Higher education | Definition, Degrees, History, & Goals | Britannica» (en anglès), 05-07-2024. [Consulta: 19 agost 2024].
- ↑ «Educación terciaria | INEE» (en castellà). [Consulta: 14 gener 2025].
- ↑ «Istruzione - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 21 agost 2024].
- ↑ «LLEI 1/2003, de 19 de febrer, d'universitats de Catalunya», 5 juny 2022. [Consulta: 12 juny 2026].
- ↑ «Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema Universitario» (en castellà), 16 gener 2002. [Consulta: 12 juny 2026].
- ↑ «LLEI ORGÀNICA 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats», 2 agost 2024. [Consulta: 26 febrer 2024].
- ↑ «LLEI ORGÀNICA 4/2007, de 12 d'abril, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats», 16 abril 2007. [Consulta: 26 febrer 2024].
- ↑ «What is devolution and how does it work in the UK?». www.bbc.com. [Consulta: 24 juny 2025].
- ↑ «It's Clarification On What Tertiary Education Means, Uk, My». www.justanswer.co.uk. [Consulta: 24 juny 2025].
- ↑ «How does the European higher education system work?». vince.eucen.eu. [Consulta: 24 juny 2025].
- ↑ «Ma isa-isa ang kahalagahan ng tertiary education sa pag angat ng antas ng buhay ng isang pamilya». brainly.in. [Consulta: 24 juny 2025].
- ↑ «Education System in Germany - The German School System». www.studying-in-germany.org. [Consulta: 24 juny 2025].
- ↑ «Education in Germany - Current Developments». www.kas.de. [Consulta: 24 juny 2025].
- ↑ «The German Vocational Training System: An Overview - Federal Foreign Office». germany.info. [Consulta: 24 juny 2025].
- ↑ «German apprenticeships: A model for Europe?». www.bbc.co.uk. [Consulta: 24 juny 2025].
- ↑ «How to Study in Germany: Your Step-by-Step Guide». www.iu.org. [Consulta: 24 juny 2025].
- ↑ «Feststellungsprüfung (university qualification exam)». www.uni-assist.de. [Consulta: 24 juny 2025].
- ↑ «Council of Ministers of Education, Canada». www.cmec.ca. [Consulta: 24 juny 2025].
Enllaços externs
[modifica]
