Dionísies
| Tipus | festivitat religiosa festival de teatre  | ||
|---|---|---|---|
| Commemora | Dionís | ||
| Cultura | antiga Grècia | ||
| Estat | Antiga Atenes | ||
| Format per | |||
Les Dionísies (en grec antic: Διονύσια) eren les festes dedicades al déu Dionís a l'antiga Grècia. Eren particularment conegudes les Dionísies que se celebraven a Ateneson se celebraven processons i sacrificis en honor a Dionís i principalment perquè foren l'origen del teatre i el seu principal espai de desenvolupament, amb representacions tràgiques i, a partir del 487 aC, còmiques. Aquesta celebració era la segona més important de la ciutat d'Atenes, seguint les Panatenees. Les Dionísies eren dos festivals relacionats que tenien lloc en dos moments de l'any: les Dionísies rurals i les Grans Dionísies, o Dionísies urbanes.
A l'Àtica hi havia quatre festes dedicades a Dionís, a banda del ritual de les Oscofòries:[1][2]
- Les Lenees, celebrades el mes de Gamelió (gener-febrer), en la qual hi havia representacions teatrals
- Les Antestèries, celebrades el mes d'Antesterió (febrer-març), una festa en la qual el vi i el desorde social eren protagonistes
- Les Grans Dionísies (τὰ Μέγαλα Διονύσια o τὰ Διονύσια ἐν ἄστει 'Dionísies urbanes'), celebrades el mes d'Elafebolió (març-abril), les més importants, amb grans representacions teatrals
- Les Dionísies Menors (τὰ Μικρὰ Διονύσια) o Dionísies rurals (τὰ Διονύσια κατ'ἄγρους), celebrades el mes de Posideó (desembre-gener) al dem d'Elèuteres, en la qual destacava la processó dels fal·lòfors
Les Dionísies rurals
[modifica]Les Dionísises (grec antic: Διονύσια τὰ κατ' ἀγρούς, Dionysia ta kat' agrous)) van ser, originalment, un festival rural a Elèuteres, una ciutat a la part nord de l'Àtica, en què se celebrava el cultiu de la vinya. Hi ha evidències que suggereixen que els teatres de les Dionísies rurals foren construïts a començament del segle vi aC,[3] però segurament aquest festival ja se celebrava d'abans. Les Dionísises rurals es duien a terme durant l'hivern, al més de Poseideó (mes en què hi havia el solstici d'hivern, entre el desembre i el gener del calendari gregorià), tot i que, potser, també es duien a terme a la primavera.[4] L'esdeveniment central d'aquesta festivitat era una processó (πομπή, pompé), en què uns fal·lus (φαλλοί) eren duts per fal·lòfors (φαλλόφοροι). També hi participaven les canèfores (κανηφόραι, kanephorai), noies que duien cistelles; els obeliàfors (ὀβελιαφόροι, obeliaforoi), que carregaven grans fogasses de pa; els escafèfors (σκαφηφόροι, skaphephoroi), que duien altres ofrenes; etc.
Després de la processó, hi havia certàmens de dansa i cant, i els cors (liderats per un corifeu) interpretaven ditirambes. En alguns festivals també s'hi incloïen representacions dramàtiques, possiblement tragèdies i comèdies que havien estat produïdes a les Grans Dionísises de l'any anterior. Això era més comú a grans ciutats, com el Pireu, Eleusis o Icària.[1]
El festival se celebrava en llogarets a la vora de grans ciutats, com ara al Pireu. Això indicava que havia estat una celebració de comunitats rurals i una celebració de la cultura agrària.[5] Atès que diferents llocs de l'Àtica celebraven els seus festivals en dies diferents, és possible que els espectadors visitessin més d'un festival cada temporada. També era una oportunitat per als ciutadans atenesos de viatjar fora de la ciutat, si no n'havien tingut l'oportunitat. Aquest decalatge de dies també permetia a les companyies d'actors itinerants de fer representacions a més d'una vila cada temporada.[6]
Referències
[modifica]El còmic Aristòfanes va parodiar les Dionísies rurals a Els acarnesos, fent befa de la processó i del significat dels fal·lus. La seva descripció és considerada la documentació més antiga d'aquest festival a Atenes, i ha estat usada tradicionalment com a referència de com es duia a terme. Plutarc, al seu opuscle De cupiditate divitiarum, comentà la natura simple d'aquesta celebració de les Dionísises rurals a l'antigor. Èsquines fa referència a les representacions còmiques durant aquesta festivitat a Còl·lit al seu discurs Contra Timarc. El festival també és esmentat per Teofrast a Adoleschia i a la República de Plató.[5]
En les diverses celebracions, els participants es vestien de sàtirs i les dones amb la crocota, i coberts amb una màscara podien fer excessos sexuals. Les Dionísies corresponen a les bacanals dels romans.
Referències
[modifica]- 1 2 Smit, William (ed.). «Dionysia». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 22 gener 2024].
- ↑ Mikalson, John D. The Sacred and Civil Calendar of the Athenian Year. Princeton, N. J.: Princeton Univer. Press, 1975, p. 137 i seg..
- ↑ Goette, Hans Rupprecht «The Archaeology of the ‘Rural’ Dionysia in Attica». Greek Theatre in the Fourth Century BC. de Gruyter [Berlín.], 2014, p. 77-106.
- ↑ Belknap, George N. «The Date of Dicaeopolis' Rural Dionysia». The Journal of Hellenic Studies, 1934, p. 77-78. DOI: 10.2307/626492. ISSN: 0075-4269. JSTOR: 626492.
- 1 2 Jones. Nicholas F. (en anglès). Rural Athens under the Democracy. Filadèlfia: University of Pennsylvania, 2004, p. 344.
- ↑ Brockett, Oscar G. History of the Theatre. Boston: Allyn & Bacon, 1968, p. 18-26.
