Dimple Kapadia
|
|
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis substancials per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 juny 1957 Bombai (Índia) |
| Religió | Hinduisme |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu de cinema |
| Activitat | 1973 |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Rajesh Khanna (1973–2012) |
| Fills | Twinkle Khanna, Rinke Khanna |
| Germans | Simple Kapadia |
| Premis | |
| |
Dimple Kapadia (Bombai, 8 de juny de 1957) és una actriu índia que apareix principalment en pel·lícules hindi. Nascuda i criada a Bombai per pares rics, aspirava a fer-se actriu des de ben jove i va rebre la seva primera oportunitat gràcies als esforços del seu pare per llançar-la a la indústria cinematogràfica. Va ser descoberta als 14 anys pel cineasta Raj Kapoor, qui la va escollir per al paper principal de la seva pel·lícula romàntica adolescent Bobby (1973), que va tenir un gran èxit comercial i li va valer un ampli reconeixement públic. Poc abans de l'estrena de la pel·lícula el 1973, es va casar amb l'actor Rajesh Khanna i va deixar d'actuar. Les seves filles, Twinkle i Rinke Khanna, van treballar breument com a actrius durant la seva joventut. Kapadia va tornar al cinema el 1984, dos anys després de la seva separació de Khanna. El seu retorn al cinema, Saagar, que es va estrenar un any després, va reviscolar la seva carrera. Tant Bobby com Saagar van guanyar els premis Filmfare a la millor actriu. A través del seu treball durant la següent dècada, es va establir com una de les principals actrius del cinema hindi.[1]
Tot i que els seus papers inicials sovint es basaven en la seva bellesa i atractiu sexual percebuts, Kapadia estava disposada a desafiar-se a si mateixa i ampliar el seu abast. Va ser una de les primeres actrius que va protagonitzar pel·lícules d'acció hindi centrades en dones, però va obtenir més favor de la crítica quan va assumir papers més dramàtics tant en el cinema paral·lel convencional com en el neorealista. Va aparèixer en pel·lícules que anaven des de drames matrimonials fins a adaptacions literàries, interpretant dones problemàtiques que de vegades es consideraven un reflex de la seva experiència personal, i va rebre elogis per les seves actuacions a Kaash (1987), Drishti (1990), Lekin... (1991) i Rudaali (1993).[2] Pel seu paper com a persona de dol professional a Rudaali, va guanyar el Premi Nacional de Cinema a la Millor Actriu i un Premi de la Crítica de Filmfare. També va tenir papers secundaris als drames criminals Prahaar (1991), Angaar (1992), Gardish (1993) i Krantiveer (1994), aquest últim li va valer un altre premi Filmfare.
A partir de mitjans de la dècada del 1990, Kapadia es va tornar més selectiva amb el seu treball, i les seves aparicions a la pantalla en les dècades següents van ser menys freqüents. Va ser coneguda per la seva interpretació de dones complicades de mitjana edat festejades per homes més joves a Dil Chahta Hai (2001) i la producció americana Leela (2002). Els seus crèdits posteriors inclouen papers principals a Hum Kaun Hai? (2004), Pyaar Mein Twist (2005), Phir Kabhi (2008), Tum Milo Toh Sahi (2010) i What the Fish (2013), però va obtenir més èxit amb papers a Being Cyrus (2006), Luck by Chance (2009), Dabangg (2010), Cocktail (2012) i Finding Fanny (2014). Alguns d'aquests papers van ser citats pels mitjans de comunicació com una desviació de les representacions habituals de dones de la seva edat a les pel·lícules hindi. Els papers al thriller hollywoodià Tenet (2020), a la pel·lícula d'acció Pathaan (2023), així com a la sèrie de streaming Saas, Bahu Aur Flamingo (2023), li van donar més reconeixement.
Biografia
[modifica]
Dimple Kapadia va néixer el 8 de juny de 1957 a Bombai, fill de l'empresari gujarati Chunibhai Kapadia i la seva dona Bitti, coneguda com a Betty.[3][4][5] Chunibhai provenia d'una família rica d'Ismaili Khoja, els membres de la qual havien abraçat l'hinduisme tot i que encara consideraven Aga Khan com el seu mentor religiós.[6]
Una informació similar va ser reiterada per Kaveree Bamzai a la revista Open el 4 d'octubre de 2019, en un article sobre la filla de Kapadia, Twinkle Khanna, en què afirmava que la família de Chunibhai era d'origen «khoja ismaïlita» —tot i que, segons s'hi indicava, ja no practicaven la fe—.[7] Al llibre del 2014 «When I Was 25: The Leaders Look Back», l'autora Shaili Chopra, que va entrevistar Kapadia per a un capítol d'aquest llibre, va citar l'article esmentat anteriorment d'«India Today» en relació amb la història dels seus pares i va assenyalar que Kapadia «no en parlava gaire».[8] El cantant pakistanès Faisal Kapadia era cosí de Chunibhai.[9] Bitti era un ismaelí practicant.[10][11] De petita, Aga Khan III va donar a Dimple el nom d'Ameena (literalment, honesta o de confiança en àrab), però mai no se la va anomenar així.[12] És la més gran de quatre fills; els seus germans, tots els quals han mort, eren les germanes Simple (també actriu) i Reem, i un germà, Suhail.[12][13][14]
La família residia al suburbi de Bombai, Santacruz, on Kapadia va estudiar a l'escola secundària St Joseph's Convent.[12] Es va descriure a si mateixa com algú que havia madurat ràpidament i que sovint feia amistat amb nens més grans que ella.[12] El seu pare va ser repudiat per la seva família conservadora després que ella fos escollida per a la seva primera pel·lícula, Bobby, el 1971.[15] Als 15 anys, es va casar amb l'actor Rajesh Khanna, que aleshores tenia 30 anys, després d'un breu festeig.[16] Com que havia estat fan de Khanna, més tard va dir que casar-s'hi va ser la major eufòria de la seva vida durant aquest període.[17] El casament es va celebrar segons els ritus d'Arya Samaj al bungalow del seu pare a Juhu el 27 de març de 1973 i va anar seguit d'una gran recepció a la qual van assistir milers de persones més tard al vespre, sis mesos abans de l'alliberament de Bobby.[18][19] A instàncies del seu marit, Kapadia va deixar d'actuar després del matrimoni.[20] Va donar a llum dues filles, Twinkle (nascuda el 1974) i Rinke (nascuda el 1977).[21]
Kapadia es va separar de Khann l’abril de 1982 i va tornar amb les seves dues filles a casa dels seus pares.[16] Va tornar a actuar dos anys més tard.[16] En una entrevista amb India Today del 1985, va comentar: «La vida i la felicitat a casa nostra van acabar el dia que en Rajesh i jo ens vam casar», dient que la seva infeliç experiència matrimonial havia inclòs desigualtat i la infidelitat del seu marit, i va qualificar el seu matrimoni de farsa. L'hostilitat entre Khanna i Kapadia, que mai es van divorciar oficialment, va disminuir amb els anys; tot i no haver-se reunit mai, se'ls va veure junts a festes; Kapadia va actuar al costat de Khanna a la seva pel·lícula inèdita Jai Shiv Shankar el 1990 i va fer campanya per a la seva elecció al Congrés Nacional Indi un any després.[22][23] Les seves filles també es van convertir en actrius i, després de casar-se, es van retirar de la interpretació.[14] La filla gran, Twinkle, està casada amb l'actor Akshay Kumar.[24] Quan li van preguntar a Filmfare l'any 2000 si voldria tornar-se a casar, Kapadia va dir: «Estic molt feliç i contenta. ... una vegada ja n'hi havia prou». Khanna va emmalaltir a principis del 2012, i Kapadia va romandre al seu costat i el va cuidar fins a la seva mort el 18 de juliol d'aquell any.[25][26] Ella era amb ell quan va morir i va dir que la seva pèrdua, juntament amb la mort de la seva germana Simple i el seu germà, la van fer sentir veritablement abandonada.[14][27]
Kapadia és una amant de l'art i ha experimentat amb la pintura i l'escultura. El 1998, va fundar una empresa anomenada The Faraway Tree, que ven espelmes que ella mateixa dissenya.[28][29] Com que era una entusiasta de les espelmes i trobava que la fabricació d'espelmes era terapèutica, va anar a Gal·les i va fer un taller amb l'artista d'espelmes David Constable, amb seu a Blackwood.[30] Segons la premsa índia, l'empresa de Kapadia ha inspirat altres entusiastes de les espelmes a iniciar negocis similars.[31][32] Les seves espelmes es van presentar i posar a la venda en diverses exposicions.[29][33]
Carrera
[modifica]Debut i estrellat (1973)
[modifica]Kapadia, que era una àvida espectadora de cinema, aspirava a ser actriu des de petita.[34] La seva carrera d'actriu va ser iniciada pel seu pare, que es relacionava amb professionals de la indústria cinematogràfica i freqüentava festes organitzades per la guionista Anjana Rawail.[12] [35] Gràcies als seus contactes, Dimple gairebé va ser escollida per interpretar la versió més jove del personatge de Vyjayanthimala a Sunghursh (1968) de HS Rawail, però finalment va ser rebutjada perquè semblava més gran del que demanava el paper.[12] Després que rebutgés una oferta per interpretar la protagonista a Guddi, de Hrishikesh Mukherjee, el 1970, va sorgir una altra oportunitat el 1971 quan Raj Kapoor buscava una nova protagonista femenina jove per al seu romanç adolescent. Munni Dhawan, un amic íntim de Kapoor, li va suggerir que considerés Kapadia, ja que coneixia el seu pare.[36] El juny d'aquell any, amb 14 anys, Kapadia va fer una prova de pantalla per a la pel·lícula als sets de rodatge d'una de les produccions de Kapoor.[37] Impressionat per la seva espontaneïtat i improvisació, Kapoor la va escollir per al paper.[38] La pel·lícula, que es va anomenar Bobby, es va estrenar el setembre de 1973. Va ser protagonitzada pel fill de Kapoor, Rishi Kapoor, com a Raj Nath, fill d'un ric empresari hindú, i Kapadia va rebre el paper principal de Bobby Braganza, la filla adolescent d'un pescador cristià de Goa. La història segueix l'afer amorós entre en Raj i en Bobby davant la desaprovació dels pares d'aquest cap a la seva relació a causa de prejudicis de classe.[39]
Bobby va ser un gran èxit comercial —la pel·lícula més taquillera de l'Índia de l'any i, finalment, la segona pel·lícula més taquillera de la dècada— i Kapadia va ser lloada per la seva actuació, que li va valer el premi Filmfare a la millor actriu (empatada amb Jaya Bachchan per Abhimaan (1973)).[40][41] Qurratulain Hyder, de The Illustrated Weekly of India, va assenyalar que actuava amb facilitat i frescor naturals.[42] Diverses de les línies de Kapadia a la pel·lícula es van fer populars, en particular, Mujhse dosti karoge? ('Vols ser la meva amiga?'),[43] i les minifaldilles, les samarretes de lluentons que deixaven al descobert la cintura i el llegendari bikini vermell que portava la van convertir en una icona de la moda juvenil a l'Índia. En conseqüència, els vestits amb punts sovint s'anomenaven estampat Bobby.[44][45] Bhawana Somaaya, de The Hindu, atribueix a Kapadia l'inici de la comercialització de records cinematogràfics a l'Índia, i Mukesh Khosla, de The Tribune, va dir que Bobby la va establir com una figura de culte perquè liderava les tendències de la moda.[46][47] En anys posteriors, Kapadia va reconèixer el mèrit de Raj Kapoor pel seu desenvolupament com a actriu: «La meva totalitat avui com a actriu, sigui el que sigui, sóc Raj Kapoor».[34] El 2008, Raja Sen del portal web Rediff.com va classificar la seva actuació a Bobby com el quart millor debut femení de tots els temps al cinema hindi: «Una nena elfa amb uns ulls grans i encantadors, ningú va retratar la innocència de manera tan memorable com Dimple en la seva primera actuació. Era sincera, impactant i amb una autèntica naturalitat... aquí hi havia una noia que redefiniria el glamour i la gràcia, i ho faria semblar molt, molt fàcil».[48]
Retorn i primeres fluctuacions (1984–1986)
[modifica]Kapadia va tornar a la interpretació el 1984, dos anys després de la seva separació de Khanna, tot explicant que sentia la necessitat personal de demostrar-se a si mateixa les seves pròpies capacitats.[34][16] Durant la dècada següent, es va convertir en una de les actrius més destacades del cinema hindi. La seva primera pel·lícula després del parèntesi va ser Saagar; un amic comú va informar el director Ramesh Sippy que Kapadia estava disposada a tornar a actuar, i la van convidar a fer una prova per al paper. Va considerar que la seva prova de càmera no havia anat bé perquè estava «literalment tremolant» mentre la feia; no obstant això, Sippy la va triar per al paper protagonista, al costat de Rishi Kapoor —amb qui ja havia coincidit a Bobby—. El guió es va escriure pensant en ella,[34] i la pel·lícula havia de servir per al seu retorn a la pantalla; però, a causa d'un retard d'un any en l'estrena, diversos projectes posteriors van veure la llum abans, el primer dels quals va ser Zakhmi Sher (1984).[49]
Altres pel·lícules estrenadas abans de Saagar inclouen Manzil Manzil (1984), Aitbaar (1985) i Arjun (1985). Kapadia va aparèixer al costat de Sunny Deol a Manzil Manzil, un drama dirigit per Nasir Hussain. Mentre parlava de la seva experiència positiva durant la realització de la pel·lícula, se sentia incòmoda interpretant la naturalesa rutinària de cançons i balls del paper.[34] La seva feina va ser considerada ineficaç per Trade Guide, i The Illustrated Weekly of India va informar que les seves perspectives professionals depenien completament de la sort dels seus següents projectes. Kapadia va rebre crítiques positives pel seu paper al thriller hitchcockià Aitbaar de Mukul Anand.[34][50][51] Va interpretar Neha, una jove rica el marit cobdiciós de la qual (Raj Babbar) planeja assassinar-la. Parlant de la seva actuació, va dir que estava plena de nervis durant el rodatge, cosa que va beneficiar la seva actuació perquè el seu propi estat coincidia amb la turbulència interna del seu personatge.[34] Va ser escollida al costat de Sunny Deol per segona vegada a la pel·lícula d'acció Arjun de Rahul Rawail; va ser el seu primer èxit comercial des del seu retorn al cinema.[51][52]
Saagar es va estrenar a l'agost de 1985 i va ser controvertida per diverses escenes en què apareixia Kapadia, inclosa una en què es va veure en topless durant menys d'un segon. [ 58 ] La pel·lícula va ser escollida com a candidata oficial de l'Índia als 58è Premis de l'Acadèmia a la Millor Pel·lícula de Parla Estrangera.[53][54] L'actuació de Kapadia com a Mona D'Silva, una jove catòlica que es debat entre el seu amic (Kamal Haasan) i l'home que estima (Kapoor), [55] va restablir la seva posició a la indústria cinematogràfica i li va valer un segon premi a la millor actriu als Premis Filmfare.[56][57] Un crític d'Asiaweek va apreciar la pel·lícula per la seva narració refinada i la seva tècnica magistral i va qualificar Kapadia com a una delícia. Segons Rediff.com, Kapadia «va actuar de manera sòlida i memorable, afermant els dos protagonistes masculins i fent que la pel·lícula funcionés».[58] Un número de 1993 d'India Today va escriure: «Saagar era en molts sentits un himne a la seva increïble bellesa. Tenia un aspecte encantador: cabells castany castany, cara clàssica, ulls profunds, una aura de sensualitat. Era evident que havia tornat».[59]
Janbaaz (1986) de Feroz Khan, que tracta sobre un home que lluita contra l'addicció a les drogues,[60] es va fer coneguda per una escena d'amor en què Kapadia i el protagonista masculí Anil Kapoor es fan un petó, una raresa al cinema hindi de l'època.[61][62] El mateix any, va actuar al costat de Kamal Haasan a la seva primera pel·lícula regional, Vikram, un llargmetratge de ciència-ficció en tàmil, en el paper secundari d'Inimaasi, una jove princesa que s'enamora de Vikram (Haasan).[63] En aquella època, va treballar en nombroses pel·lícules hindi realitzades per productors del sud de l'Índia, incloent-hi Pataal Bhairavi, que detestava. Més tard va confessar haver acceptat aquests papers per obtenir guanys econòmics en lloc de mèrits artístics: «Encara ara tremolo quan penso en aquelles pel·lícules. Com a artista em vaig corrompre totalment».[34]
Kaash i l'èxit general (1987–1989)
[modifica]La carrera de Kapadia va prendre més forma el 1987 i, segons el periodista de cinema Firoze Rangoonwala, va ser l'actriu més sol·licitada de la indústria cinematogràfica aquell any. Va aparèixer a Insaniyat Ke Dushman de Rajkumar Kohli i Insaaf de Mukul Anand; ambdues pel·lícules d'acció que van ser populars entre el públic.[64] Insaniyat Ke Dushman va presentar Kapadia com a part d'un conjunt, i Rangoonwala va atribuir el seu èxit comercial al seu repartiment estel·lar i al melodrama voluminós.[65] A Insaaf, va interpretar el doble paper de dues dobles sense relació: la Sonia, una ballarina de club, i la Dra. Sarita, una metgessa.[66]
Més tard aquell mateix any, va interpretar Pooja al drama matrimonial Kaash de Mahesh Bhatt. Kapadia i Jackie Shroff van interpretar una parella separada que, durant una batalla legal implacable per la custòdia del seu únic fill, descobreixen que el noi té un tumor cerebral i es reuneixen per passar els últims mesos de la seva vida com a família.[67] Abans de començar el rodatge, ho va qualificar com el repte artístic més seriós de la seva carrera. Bhatt va escollir Kapadia perquè era conscient de la seva pròpia experiència matrimonial i més tard va revelar que durant el rodatge s'havia involucrat cada cop més en la història, tant que després d'un moment no va poder diferenciar-la de Pooja, ja que ella es va convertir en el personatge.[68] L'actuació de Kapadia va ser elogiada per la crítica.[50][69][70] Pritish Nandy, l'editor de The Illustrated Weekly of India, va afirmar: «Dimple aconsegueix l'impossible. Sense el seu maquillatge brillant, el seu glamour i els seus gestos cinematogràfics, cobra vida com mai abans: bella, sensible, intensa. Gairebé sents que has descobert una nova actriu a la pantalla».[71] Anys més tard, The Times of India la va classificar com una de les millors actuacions de Kapadia, destacant la seva immensa força com a intèrpret, i Sukanya Verma va escriure sobre la determinació estoica i la vulnerabilitat commovedora amb què es va interpretar Pooja, qualificant el resultat d'extremadament creïble i simpàtic alhora.[72][73] Bhawana Somaaya va informar que Kaash havia establert Kapadia com a artista escènica.[74]
A Zakhmi Aurat (1988), Kapadia va interpretar Kiran Dutt, una agent de policia que és sotmesa a una violació en grup i, quan el sistema judicial no aconsegueix condemnar els criminals, s'uneix a altres supervivents de violació per castrar els violadors en venjança.[75][76] Entre les primeres d'una nova tendència de pel·lícules de venjança centrades en les dones, la pel·lícula va ser un èxit financer però va polaritzar la crítica i va atreure una àmplia cobertura per la seva llarga i brutal escena de violació en què participava Kapadia.[77][78] Khalid Mohamed, de The Times of India, va destacar l'actuació potent de Kapadia, però va criticar la seqüència de violació com a lascivia absoluta i vulgaritat que esquitxa la pantalla. La revista feminista Manushi va criticar la baixa qualitat cinematogràfica de la pel·lícula, incloent-hi l'absurditat de les escenes d'acció i una una mena d'excitació desagradable a l'escena de violació, però va dir que Kapadia va aportar «una convicció al seu paper que és rara entre les heroïnes de Bombai» amb una actuació que és «discreta, commovedora i encantadora sense ser gens enganxosa ni seductora». El mateix any, Kapadia va treballar amb Rajkumar Kohli al drama d'acció Saazish i a la pel·lícula de terror Bees Saal Baad, un remake de la pel·lícula de 1962 del mateix nom.[79][80][81] Va ser l'estrella d'acció de Mera Shikar, una saga de venjança dirigida per Keshu Ramsay, interpretant Bijli, una jove que abans era alegre i que s'entrena en arts marcials per castigar un gàngster conegut pels crims infligits a la seva germana. La pel·lícula va ser descrita com una artista extraordinàriament hàbil per Subhash K. Jha, que la va preferir al sensacionalisme sòrdid de Zakhmi Aurat i va assenyalar la moderació inusual amb què es va aconseguir la transformació de Bijli.
El 1989, Kapadia va aparèixer com l'interès amorós de Jackie Shroff a Ram Lakhan, un drama criminal dirigit per Subhash Ghai. La pel·lícula va ser un èxit tant de crítica com de públic,[82][83] convertint-se en la segona pel·lícula hindi més taquillera de l'any i obtenint vuit nominacions als 35a edició dels Premis Filmfare.[84][85] Va interpretar una cortesana convertida en amant venjativa a Pati Parmeshwar. La pel·lícula es va estrenar després d'una batalla judicial de dos anys amb la Junta Central de Certificació Cinematogràfica (CBFC),[86][87] que inicialment va prohibir-ne la projecció per la seva suposada glorificació de la submissió de les dones a través del personatge de l'esposa indulgent que mostra una servilitat ignoble amb el seu marit.[78][88] Altres pel·lícules protagonitzades per Kapadia aquell any inclouen Pyar Ke Naam Qurbaan de Babbar Subhash i la pel·lícula d'acció Batwara de JP Dutta.[89][90]
Expansió professional i elogis de la crítica (1990–1994)
[modifica]A la dècada del 1990, Kapadia va començar a aparèixer en cinema paral·lel, un moviment de pel·lícules d'art neorealistes indis,[59] [91] i més tard va al·legar un anhel intern d'exhibir el meu millor potencial.[92] Aquestes pel·lícules inclouen Drishti (1990), Lekin... (1991), Rudaali (1993) i Antareen (1993). Drishti, un drama matrimonial dirigit per Govind Nihalani i inspirat en Escenes d'un matrimoni (1973) d’Ingmar Bergman, va estar protagonitzat per Kapadia i Shekhar Kapur com una parella casada de l'entorn intel·lectual de Mumbai, i va seguir les seves proves i tribulacions, aventures extramatrimonials, divorci i eventual reconciliació.[93][94] Kapadia va rebre elogis de la crítica per interpretar la protagonista, la Sandhya, una dona de carrera, i més tard va relatar la seva plena implicació emocional en el paper.[50][95] L'autor Subramani va reconèixer Kapadia com una actriu amb recursos ocults i va apreciar la seva interpretació intel·ligent, a través de la qual Sandhya va emergir com a vulnerable, intensa i plena d'astúcies femenines.[96] Una crítica a The Indian Express va assenyalar la sensible actuació de Kapadia, assumint que el seu propi viatge a través de la separació podria haver millorat la seva comprensió del paper.[97] [98] La pel·lícula va ser reconeguda com la Millor Pel·lícula Hindi d'aquell any als 38è Premis Nacionals de Cinema, i la revista Frontline va suggerir que Kapadia hauria d'haver guanyat el premi a la Millor Actriu en el mateix acte.[99]
Va ser nomenada Millor Actriu (hindi) de l'any per l’Associació de Periodistes de Cinema de Bengala i va guanyar un premi del jurat per la seva destacada actuació als 37è Premis Filmfare.[100][101]
El misteri romàntic de Gulzar Lekin..., que es basa en el conte de Rabindranath Tagore The Hungry Stones (1895),[102] presenta Kapadia com a Reva, un esperit inquiet que ronda per un antic palau de Rajasthan a la recerca de l'alliberament. La pel·lícula retrata les aparicions intermitents de Reva davant de Sameer (Vinod Khanna), un conservador de museu que arriba al palau i, en veure la seva recreació visual dels esdeveniments de la seva tràgica història, decideix alliberar-la.[103] Kapadia estava decidida a aconseguir el paper tan bon punt va saber del projecte i va seguir trucant persistentment a Gulzar i a la productora de la pel·lícula, Lata Mangeshkar, fins que finalment la van escollir.[104] Per fer que el seu personatge fos més verídic, Gulzar va prohibir a Kapadia parpellejar durant el rodatge, intentant capturar una mirada fixa i interminable que li donaria una sensació de ser surrealista.[105] Kapadia sovint ha citat aquest paper com un dels seus preferits i el punt àlgid de la seva carrera, i hauria desitjat que se li hagués donat més temps de pantalla a la pel·lícula.[106][107] Lekin... va ser popular entre la crítica[94] i l'actuació de Kapadia li va valer una tercera nominació al Filmfare. Subhash K. Jha va descriure Reva com l'essència de l'evanescència i va destacar la intensa tragèdia amb què Kapadia va interpretar el paper
Kapadia va interpretar una jove vídua al drama militar Prahaar (1991), protagonitzat i dirigit per Nana Patekar,[108] amb qui col·laboraria en diversos projectes futurs.[109] Kapadia i la seva coprotagonista Madhuri Dixit van acceptar actuar sense maquillatge per insistència de Patekar.[110] La pel·lícula va impressionar la crítica, que va reconèixer el mèrit de les dues actrius pel seu treball, tot i que la majoria dels elogis van ser per a Patekar.[111] Kapadia va rebre més atenció de la crítica quan va interpretar una recepcionista d'oficina amb principis al costat de Sunny Deol a la pel·lícula d'acció Narsimha. [112] A Haque (1991), un drama polític dirigit per Harish Bhosle i amb guió de Mahesh Bhatt, va interpretar Varsha B. Singh, una dona hindú ortodoxa que, després d'anys de submissió, actua desafiant el seu marit opressor.[113] L'autor Ram Awatar Agnihotri va destacar Kapadia per una representació valenta i convincent.[114] Kapadia va protagonitzar al costat d’Amitabh Bachchan la pel·lícula fantàstica Ajooba, una coproducció indorussa de gran pressupost codirigida per Shashi Kapoor i Gennady Vasilyev.[115][116] Basada en la mitologia àrab i ambientada al regne fictici afganès de Baharistan, la pel·lícula la va veure en el paper de Rukhsana, una jove que arriba de l'Índia per rescatar el seu pare de la presó.[117] La resposta de la crítica a Ajooba va ser mediocre, i no va aconseguir atreure espectadors als cinemes indis, tot i l'èxit que va tenir a la Unió Soviètica.[116][118]
El llançament de Maarg, el seu segon projecte sota la direcció de Mahesh Bhatt, es va retardar diversos anys abans del seu llançament directe en vídeo a finals de 1992. La pel·lícula tracta sobre la política de poder dins d'un ashram i presenta Kapadia com a Uma, que treballa com a prostituta per elecció.[119] El crític Iqbal Masood la va considerar «una sàtira poderosa» amb «excel·lents interpretacions».[120] Segons Bhatt, el paper de Kapadia va ser tan intens que la va deixar a punt d'una crisi nerviosa després d'acabar el rodatge.[68] A continuació, va interpretar Barkha, una dona soltera que abandona la seva filla acabada de néixer, fora del matrimoni, a la pel·lícula debut com a directora d’Hema Malini, Dil Aashna Hai (1992).[121] Al drama criminal Angaar (1992) de Shashilal K. Nair, Kapadia va interpretar Mili, una òrfena sense llar que és recollida per un home aturat (Jackie Shroff). Angaar, i l'actuació de Kapadia, va rebre crítiques positives dels crítics, però no va tenir èxit financer. Meena Iyer, de The Times of India, que la va qualificar com «una de les pel·lícules de màfia més atractives que han sortit de Bollywood», va atribuir el públic limitat de la pel·lícula al seu tema.[122][123]
| « | La pel·lícula comercial índia estàndard gairebé no dóna a un actor l'oportunitat d'actuar perquè busca crear un retall de cartró vist des de la distància com en un escenari rural a l'aire lliure; el gest ha de ser ampli per ser vist, el discurs ha de ser fort per ser escoltat. La psicologia del personatge no es pot, no s'ha de crear; semblar massa real és arriscar-se a confondre, fins i tot alienar, el públic. Kapadia té prou experiència en aquesta convenció per poder utilitzar alguns dels seus elements i prou comprensió de les tècniques d'actuació per crear una persona real. Així, és capaç de fer que el seu Shanichari sigui més gran que la vida i creïble."—Chidananda Dasgupta de Cinemaya sobre l'actuació de Kapadia a Rudaali (1993)[124] | » |
El 1993, Kapadia va guanyar el Premi Nacional de Cinema a la Millor Actriu per la seva actuació a Rudaali, un drama dirigit per Kalpana Lajmi i adaptat del conte homònim de Mahasweta Devi.[125][126] Va interpretar el personatge central Shanichari, una dona solitària i endurida d'un poble de Rajasthan que, durant una vida plena de desgràcies, mai ha plorat i té el repte d'una nova feina com a professional de dol. La menció del premi descrivia la seva actuació com una interpretació convincent de les tribulacions d'una dona solitària devastada per una societat cruel.[127] L'indòleg Philip Lutgendorf va argumentar que la «dignitat i la convicció de Kapadia, així com el seu llenguatge corporal i els seus gestos eficaços, eleven el seu caràcter molt més enllà del bathos».[128] Entre altres reconeixements, va guanyar el Premi de la Crítica Filmfare a la Millor Interpretació i va ser reconeguda amb els honors a la Millor Actriu al Festival de Cinema Àsia-Pacífic i al Festival Internacional de Cinema de Damasc.[129] [130] Els crítics i els cinèfils van acceptar Rudaali amb entusiasme, i va ser la candidatura de l'Índia als 66è Premis de l'Acadèmia a la Millor Pel·lícula en Llengua Estrangera.[126][131] El 2010, la revista Filmfare va incloure el treball de Kapadia a la pel·lícula a la seva llista de 80 actuacions icòniques.[132]
Aquell any, Kapadia va rebre una altra nominació al Filmfare pel seu paper secundari com a Shanti, una prostituta del carrer que va ser cremada viva pel marit i el fill de la qual, al drama criminal Gardish, dirigit per Priyadarshan.[133] Una adaptació de la pel·lícula malaiàlam de 1989 Kireedam, la pel·lícula va estar protagonitzada per Jackie Shroff i Amrish Puri i va rebre l'aprovació de la crítica i el públic.[133] L'Indian Express va elogiar el «guió, els personatges vius i els diàlegs poderosos» de la pel·lícula i va destacar la capacitat de Kapadia per captar l'atenció del públic.[134] El drama bengalí Antareen de Mrinal Sen de 1993, que va ser adaptat del conte de Saadat Hasan Manto Badshahat Ka Khatama (1950),[135] va ser el primer projecte no hindi de Kapadia des de Vikram (1986).[63]Va interpretar una dona infeliçment casada que desenvolupa una relació telefònica amb un desconegut (Anjan Dutt). Kapadia va insistir a interpretar el paper espontàniament i, per tant, es va negar a matricular-se en un curs intensiu de bengalí, creient que aconseguiria parlar-lo de manera convincent.[59] La seva veu va ser doblada més tard per Anushua Chatterjee, una decisió amb la qual Kapadia no va estar contenta.[136] Antareen va ser ben rebuda i va ser nomenada/batejada la Millor Pel·lícula Bengalí als 41ns Premis Nacionals de Cinema[137][138] però Kapadia no estava satisfeta amb el resultat i la va qualificar de mala pel·lícula.[139]
El 1994, a Krantiveer, de Mehul Kumar, Kapadia va interpretar la periodista Meghna Dixit, una víctima de violació que persuadeix un home alcohòlic i aturat del poble (Nana Patekar) perquè sigui un defensor de la justícia per als que l'envolten. [ 163 ] La pel·lícula va ser un èxit de taquilla i es va convertir en la tercera pel·lícula més taquillera de l'Índia de l'any.[140] L'Indian Express va felicitar Kapadia per haver-se convertit en un actor protagonista amb aquesta pel·lícula.[141] Per la seva actuació, Kapadia va rebre el seu quart premi Filmfare, aquesta vegada en la categoria de millor actriu secundària. El desembre de 1993 va sorgir una controvèrsia quan Kapadia va abandonar la pel·lícula de Raj Kanwar, Kartavya, en què interpretava la sogra de Divya Bharti.[142] Després de la mort de Bharti L’abril de 1993, gairebé a la meitat del tiroteig, va ser substituïda per Juhi Chawla.[142] Preocupada que això perjudiqués la seva carrera, Kapadia es va negar a interpretar la sogra de Chawla, que és una dècada més jove que ella.[142][143] El Film Makers' Combine va fer circular una prohibició contra Kapadia de signar cap projecte nou; [144] la prohibició va ser retirada el maig de 1994 quan l'Associació d'Artistes de Cinema va intervenir en suport de Kapadia.[145][146]
Interrupció, revés i ressorgiment (1995–2008)
[modifica]Després d'Antareen, s'esperava que Kapadia treballés en pel·lícules més independents, però va deixar d'actuar durant tres anys, i més tard va dir que estava emocionalment esgotada. Va tornar al cinema comercial el 1997, interpretant l'esposa d'Amitabh Bachchan a Mrityudaata sota la direcció de Mehul Kumar.[147] La pel·lícula va ser un fracàs de crítica i públic; India Today va criticar la seva narrativa digna d'un còmic.[147] La revista especialitzada Film Information va dir que Kapadia tenia un paper indigne del seu temps, i Kapadia compartia sentiments similars.[147][148] A continuació, va actuar al costat de Jackie Shroff al misteri d'assassinat 2001: Do Hazaar Ek (1998) i al drama romàntic Laawaris (1999), que van ser rebutjades pel públic.[149][150][151] Laawaris va ser criticat pel seu guió formulista i la seva manca d'originalitat i, segons Hindustan Times, no va permetre que Kapadia «tingués gaire a fer excepte cridar».[152][153] En el seu últim llargmetratge de la dècada, Hum Tum Pe Marte Hain (1999), Kapadia va interpretar Devyani Chopra, l'estricta matriarca d'una família rica.[154] Subhash K. Jha va qualificar la pel·lícula de vergonyosa, mentre que Suparn Verma va fer una crítica mordaç de l'actuació de Kapadia, assenyalant que «porta una mirada permanent» durant tota la pel·lícula.[155]
En la seva primera pel·lícula del nou mil·lenni, Kapadia va coprotagonitzar el debut com a directora de Farhan Akhtar, Dil Chahta Hai (2001), que retrata la vida contemporània i rutinària dels joves índies benestants i se centra en un període de transició a la vida de tres amics (Aamir Khan, Saif Ali Khan i Akshaye Khanna). Kapadia va interpretar el paper de Tara Jaiswal, una dona alcohòlica de mitjana edat, dissenyadora d'interiors de professió i divorciada a qui no se li permet conèixer la seva filla. La pel·lícula presenta la seva història a través del personatge de Siddharth (Khanna), un home molt més jove amb qui fa amistat i que s'enamora profundament d'ella. Akhtar va escriure el paper específicament per a Kapadia, que més tard el va qualificar com «un paper per morir-se».[156] Els crítics van lloar Dil Chahta Hai com una pel·lícula innovadora pel seu retrat realista de la societat moderna de l'Índia, i va guanyar el premi a la Millor Pel·lícula Hindi als 49è Premis Nacionals de Cinema. Comercialment, va tenir un bon rendiment a les grans ciutats però va fracassar a les zones rurals, cosa que els analistes comercials van atribuir a l'estil de vida urbà que s'hi representava. Saibal Chatterjee, en una crítica per a Hindustan Times, va assenyalar: «Dimple Kapadia, en un paper breu i una mica poc desenvolupat, presenta un estudi commovedor de la solitud».[157]
El 2002, Kapadia va interpretar el paper principal al drama Leela, una producció americana dirigida per Somnath Sen i coprotagonitzada per Deepti Naval, Vinod Khanna i Amol Mhatre.[158] El paper de Kapadia, escrit especialment per a ella, és el d'una professora de la Universitat de Mumbai de quaranta anys i casada que, després de la mort de la seva mare, perd la felicitat i accepta una feina com a professora visitant d’estudis del sud d'Àsia a Califòrnia.[159] La història segueix l'aclimatació de Leela al seu nou entorn i la seva relació amb un jove indi-americà anomenat Kris (Mhatre), un dels seus estudiants. Kapadia estava nerviosa durant el rodatge de la pel·lícula, però creia que la tensió l'ajudava a millorar la seva actuació.[107] La pel·lícula va rebre crítiques favorables dels crítics nord-americans,[158][160][161] entre els quals Maitland McDonagh de TV Guide va escriure: «Dimple Kapadia brilla en aquest melodrama familiar... [la seva] actuació intel·ligent i plena de matisos és el punt culminant de la pel·lícula». Les crítiques a l'Índia també aprovaven l'obra de Leela i Kapadia.[162][163]
Kapadia va interpretar el paper principal de l'esposa de l'exèrcit, Sandra Williams, la casa palatina de la qual es veu afectada per esdeveniments inquietants, a Hum Kaun Hai? (2004), un thriller sobrenatural. La pel·lícula va tenir una acollida mixta de la crítica, però els crítics van coincidir que l'actuació i la presència carismàtica de Kapadia milloren un guió que d'altra banda seria feble.[164] Un any més tard, Kapadia i Rishi Kapoor es van reunir com a parella principal per tercera vegada després de Bobby i Saagar a Pyaar Mein Twist, protagonitzant pares solters de mitjana edat que s'enamoren i posteriorment s'enfronten a la reacció dels seus fills.[165] La pel·lícula va generar crítiques majoritàriament negatives, però els crítics van coincidir que la química entre la parella principal era una raó suficient per veure-la, reconeixent el valor nostàlgic de la parella.[166][167] Poca gent va anar a veure la pel·lícula; en dues setmanes va ser declarada un fracàs.[168] El 2016, l'acadèmica Afreen Khan va citar el personatge de Kapadia com un allunyament de la representació convencional de les mares a les pel·lícules hindi, creient que el seu paper era el d'una mare moderna que les filles somien tenir.[169]
El 2006, Kapadia va coprotagonitzar amb Saif Ali Khan i Naseeruddin Shah la comèdia negra Being Cyrus, un llargmetratge independent en anglès i el debut com a director de Homi Adajania, qui sovint la contractaria per als seus futurs projectes. [ 204 ] Kapadia va interpretar Katy Sethna, la dona neuròtica i infidel de Shah que té una aventura amb Cyrus (Khan), un jove vagabund que entra a casa seva com a ajudant.[170] La pel·lícula va tenir una bona acollida en diversos festivals de cinema abans de la seva estrena als cinemes de l'Índia,[171][172] i va ser acollida amb entusiasme per la crítica i el públic, obtenint un benefici considerable amb el seu petit pressupost.[173][174] Poonam Joshi, de la BBC, va declarar: «El descens a la desesperació de la Katy de Dimple Kapadia és fascinant»,[175] però altres crítics, com ara Derek Elley de Variety i Shradha Sukumaran de Mid-Day, la van criticar per la seva exageració.[176] A la història d'amor mística Banaras (2006), Kapadia va interpretar una dona brahmana rica, la filla de la qual s'enamora d'un home de casta inferior.[177]

La pel·lícula romàntica Phir Kabhi (2008) de VK Prakash és protagonitzada per Kapadia i Mithun Chakraborty com a persones grans que es coneixen en una reunió d'escola i reactiven el seu romanç de l'institut. La pel·lícula va rebre set premis, inclòs el premi a la millor pel·lícula a la secció de llargmetratges narratius, al Festival de Cinema de Rotlle de Los Angeles. Es va estrenar directament a vídeo un any després i es va distribuir simultàniament a través de serveis de pagament per visió directe a casa (DTH), convertint-se en la primera pel·lícula hindi a estrenar-se en plataformes multimèdia en streaming.[178] A petició del seu gendre Akshay Kumar, Kapadia va posar veu al personatge Devi, la mare de l'elefant Jumbo (Kumar), al llargmetratge d'animació Jumbo (2008), un remake de l'animació per ordinador tailandesa del 2006 Khan Kluay.[24]
Reconeixement per papers de personatges (2009–2014)
[modifica]Kapadia va participar en el primer projecte com a directora de Zoya Akhtar, Luck by Chance (2009), una sàtira sobre la indústria cinematogràfica hindi.[179][180] Va interpretar Neena Walia, una antiga superestrella —anomenada a la pel·lícula un cocodril amb un sari de gasa— que lluita per llançar la seva filla petita al món del cinema.[181] Es va contactar amb Kapadia per al paper perquè requeria una actriu que hagués estat una estrella del cinema en el passat. Akhtar va destacar la representació atrevida que fa Kapadia de la naturalesa voluble del personatge, dient que Kapadia és «tota un sol càlid i suau, i després hi ha un canvi i és dura, freda, d'acer».[182] Luck By Chance va rebre una càlida resposta de la crítica, tot i que els seus ingressos financers van ser modestos.[179][183] Els crítics van agrair l'actuació de Kapadia, que li va valer una nominació a la millor actriu secundària a Filmfare.[184]
Imatge pública i art
[modifica]Quan Kapadia va tornar al cinema després de la seva separació de Khanna, va haver de ser comparada constantment amb els seus dies de Bobby i va tenir dificultats per ser presa seriosament com a actriu. Segons Jyotika Virdi, l'autora del llibre The Cinematic Imagination, tot i que la trajectòria de Kapadia és diferent de la d'altres estrelles de cinema hindi femenines, va aprofitar els seus desavantatges al seu favor.[50] Virdi va dir que la franquesa de Kapadia va contribuir de manera important a la seva carrera: «Parlant amb franquesa a la premsa, ella i els periodistes van traçar la narrativa de la seva vida des de l'adolescent innocent atrapada en un matrimoni impossible fins a l'aparició d'una 'dona madura amb experiència'».[50] Kapadia és coneguda per la seva naturalesa assertiva i malhumorada; [185] durant el rodatge de Janbaaz (1986), el director Feroz Khan va dir que mai havia conegut una dona amb els seus nivells d'agressivitat reprimida. D'altra banda, Mahesh Bhatt, el director de Kaash (1987), va dir que la generositat és el seu tret definitori.[186] La periodista Bhawana Somaaya, que va dur a terme una sèrie d'entrevistes amb Kapadia durant la dècada del 1980, va declarar: «És un estrany conjunt de contradiccions. Els seus estats d'ànim canvien en un tres i no res».[187] Segons alguns crítics, aquest plantejament de vegades ha anat a costa d'oportunitats professionals, ja que la seva naturalesa imprevisible i els seus estats d'ànim han allunyat molts benintencionats. En resposta a això, va dir: «Sóc malhumorada per naturalesa. Però mai he fet mal a ningú conscientment».[136]
Virdi va escriure que Kapadia va lluitar per aconseguir l'èxit comprometent-se amb un treball seriós i desafiant i va descriure els seus papers a Aitbaar (1985), Kaash (1987) i Drishti (1990) com a personatges amb els quals va beure del pou de la seva pròpia experiència.[50] Amb Zakhmi Aurat (1988), Kapadia es va convertir en una de les actrius més populars associades amb una nova onada de pel·lícules de venjança centrades en les dones.[69][188] Com a heroïna d'acció, va optar per realitzar les seves pròpies acrobàcies, cosa que el crític M. Rahman va considerar que feia que la seva actuació fos més convincent. Tot i que gaudia treballant en projectes similars, com ara Mera Shikar (1988) i Kali Ganga (1990), es lamentava de cobrar menys que les estrelles d'acció masculines.[188] L'autor Dinesh Raheja creia que la participació de Kapadia en pel·lícules d'art a la dècada del 1990 va succeir en un moment en què ja no estava disposada a interpretar el bonic paper de les pel·lícules orientades als herois, argumentant que les seves noves eleccions «van perfeccionar el talent de Dimple per donar fines estries a emocions complexes».[19] Mahesh Bhatt la va elogiar per no fer-se víctima del seu propi èxit en negar-se a aparèixer en pel·lícules de valor estrictament comercial. Segons Govind Nihalani, el director de Drishti (1990), Kapadia té un interès genuí en un treball seriós que desafiï el seu talent i faci realitat el seu potencial. Shashi Kapoor va compartir sentiments similars, qui va dir que Kapadia sempre havia estat desitjosa d'actuar en pel·lícules de qualitat. Kapadia va dir que la seva participació en pel·lícules independents va ser una decisió conscient per experimentar en diferents cinema i demostrar les seves habilitats.[59]
Quan li van preguntar sobre la seva pausa després de Rudaali en el punt àlgid de la seva carrera, Kapadia va dir que necessitava espai i que, en general, la seva carrera sempre ha estat secundària per a ella. El seu treball poc freqüent des de llavors, que es va manifestar en nombrosos intervals entre les seves aparicions a la pantalla, li ha guanyat una reputació de ser selectiva amb la seva feina.[189] [190] Tot i admetre el seu limitat impuls professional, ho va atribuir a la manca d'ofertes dignes i a l'enorme esforç dedicat a la interpretació cinematogràfica,[191] que consumeix temps que altrament dedicaria a la seva família i vida privada.[192] Tot i això, l'obra posterior de Kapadia va ser destacada per estudiosos del cinema, com ara Shoma Chatterji i Afreen Khan, que la van incloure entre les actrius que representen una representació canviant de les mares a les pel·lícules hindi, amb papers de dones que consideren que la seva felicitat és tan important com la dels seus fills.[193] Trisha Gupta, de Mumbai Mirror, va expressar pensaments similars, i va quedar impressionada pel repertori divers de papers materns de Kapadia, que van des de Luck by Chance (2009) i Dabangg (2010) fins a Finding Fanny (2014).[194] Guiada pel seu propi criteri, Kapadia normalment es compromet amb un projecte sense demanar consell[195] i sovint treballa de bon grat amb directors joves o novells, ja que troba que el seu entusiasme i creativitat són beneficiosos tant per a la pel·lícula com per a la seva actuació.[196][197]
La imatge de Kapadia a la pantalla s'ha caracteritzat en termes de la seva bellesa percebuda i atractiu sexual.[72] El Times of India va escriure en referència al seu paper a Saagar: «Dimple era una visió d'una bellesa exuberant; tot un fruit prohibit, que sorgia de l'oceà com Afrodita emergint de les onades i el mar».[72] Parlant de la seva personalitat a la pantalla després del seu retorn, el crític Khalid Mohamed va observar: «El seu arsenal comprenia, entre altres elements, uns ulls expressius de color conyac, una veu matisada i ressonant hàbil en la pronunciació de diàlegs hindustanis, un llenguatge corporal fàcil i aquell moviment seductor dels seus cabells castanys».[198] Mrinal Sen, que la va dirigir a Antareen (1993), va comparar Kapadia amb Sophia Loren i va descriure el seu rostre com un paisatge de desolació.[59] Anil Kapoor, el seu company de repartiment a Janbaaz, va aclamar Kapadia com l'actriu índia més bella des de Madhubala. Segons Dinesh Raheja, l'elecció de Kapadia per a Dil Chahta Hai (2001) i Leela (2002), en què interpretava dones de mitjana edat que són objecte del desig dels homes més joves, va servir com una mena d'homenatge a la seva bellesa eterna.[19] Emma Thomas, la productora de Tenet (2020), va distingir Kapadia per tenir un magnetisme, carisma i glamour increïbles, cosa que la va convertir en l'elecció correcta per a la pel·lícula.[199]
Referències
[modifica]- ↑ Bumiller, 1991, p. 185.
- ↑ Miglani, Surendra «Generation trap». The Tribune, 05-10-2003. Arxivat de l'original el 27 juny 2011 [Consulta: 19 setembre 2011].
- ↑ Reuben, 1995, p. 198; 202.
- ↑ «Dimple Kapadia's mother Betty passes away at 80». India Times, 01-12-2019. Arxivat de l'original el 15 novembre 2020 [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «The end of the sister act». Telegraph India, 22-11-2009. Arxivat de l'original el 20 juny 2020 [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ Mitra, Sumit «Dimple Kapadia: The second coming». India Today. Living Media [Bangalore], 10, 30-11-1985, p. 74. Arxivat de l'original el 26 desembre 2016 [Consulta: 25 desembre 2016].
- ↑ Bamzai, Kaveree «Twinkle Khanna: The Tina Factor». Open, 04-10-2019. Arxivat de l'original el 4 juny 2020 [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ Chopra, 2014b.
- ↑ Usman, Kiran. «Faisal Kapadia opens up about his bond with Dimple Kapadia». Minute Mirror, 20-10-2025. [Consulta: 2 novembre 2025].
- ↑ «Twinkle 'Funnybones' Khanna: The author who puts a bit of herself in her characters». India Today, 19-12-2016. Arxivat de l'original el 4 juny 2020 [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ «'Akshay has been my biggest cheerleader'». Rediff, 14-11-2016. Arxivat de l'original el 4 juny 2020 [Consulta: 4 juny 2020].
- 1 2 3 4 5 6 Mirani, Indu «Once upon a time». Daily News and Analysis, 22-08-2006. Arxivat de l'original el 7 juliol 2012 [Consulta: 1r gener 2012].
- ↑ «The brave and the beautiful». pressreader, 18-11-2016. Arxivat de l'original el 9 juny 2020 [Consulta: 9 juny 2020].
- 1 2 3 «Screen Exclusive: Dimple Kapadia gets candid about films, family». Indian Express, 14-12-2013. Arxivat de l'original el 12 octubre 2020 [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ Reuben, 1995, p. 204.
- 1 2 3 4 Virdi, 2003, p. 141.
- ↑ «The biggest high for me was to marry Rajesh Khanna: Dimple Kapadia». deccan chronicle, 26-09-2014. Arxivat de l'original el 4 octubre 2016 [Consulta: 7 setembre 2016].
- ↑ The Illustrated Weekly Of India, 08-04-1973 [Consulta: 24 juny 2020].
- 1 2 3 Raheja, Dinesh. «Dimple: A Most Unusual Woman». Rediff.com, 08-09-2004. Arxivat de l'original el 7 novembre 2011. [Consulta: 19 setembre 2011].
- ↑ Bumiller, 1991, p. 186.
- ↑ Usman, 2014, p. 192.
- ↑ Usman, 2014, p. 153.
- ↑ Sinha, Seema «Rajesh-Dimple: Complicated!». The Times of India, 13-09-2010. Arxivat de l'original el 14 setembre 2010 [Consulta: 6 desembre 2011].
- 1 2 Das Gupta, Ranjan «Lucky once again». The Hindu, 09-01-2009. Arxivat de l'original el 2 juny 2009 [Consulta: 7 desembre 2011].
- ↑ «Bollywood's Rajesh Khanna 'not ill', waves at fans». BBC News, 21-06-2012. Arxivat de l'original el 16 agost 2021. [Consulta: 26 desembre 2020].
- ↑ «Bollywood superstar Rajesh Khanna dies». nydailynews.com, 18-07-2012. Arxivat de l'original el 16 agost 2021 [Consulta: 27 desembre 2020].
- ↑ «Dimple Kapadia, Rajesh Khanna: Love unfinished!». Times of India, 20-07-2012. Arxivat de l'original el 25 febrer 2015 [Consulta: 26 desembre 2020].
- ↑ «Kapadia's candles». India Today. Living Media, 12-10-1998. Arxivat de l'original el 21 juny 2020 [Consulta: 16 maig 2020].
- 1 2 «Candle in the wind». Times of India, 11-11-2001. Arxivat de l'original el 17 agost 2020 [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «Candlemaker David Constable on his work by royal appointment». BBC, 11-07-2013. Arxivat de l'original el 12 octubre 2020. [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «The house of wax». India Times, 09-10-2006. Arxivat de l'original el 3 juliol 2020 [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «Candles in the wind?». Mid Day, 15-04-2013. Arxivat de l'original el 4 juliol 2020 [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «Dimple's candles to light animals' cause». Tribune India, 20-07-2000. Arxivat de l'original el 21 abril 2017 [Consulta: 16 maig 2020].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 Chowdhury, Alpana «Reflections in a Golden Eye». The Illustrated Weekly of India, p. 6–9.
- ↑ Reuben, 1995, p. 198–199.
- ↑ Nanda 2002 .
- ↑ Abbas, 2013, p. 1.
- ↑ Reuben, 1995, p. 201–202.
- ↑ Ganti 2004 .
- ↑ Dasgupta i Datta, 2018, p. 39–40.
- ↑ «Karma of 'Bobby' Lovers Stirs India's Filmgoers». The New York Times, 12-12-1973. Arxivat de l'original el 4 juny 2020 [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ The Illustrated Weekly Of India, 14-10-1973 [Consulta: 24 juny 2020].
- ↑ Dwyer, 2000, p. 139.
- ↑ «Of polka dots and teenage love». India Times, 24-10-2013. Arxivat de l'original el 27 octubre 2013 [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ Roy, Dhaval «photo gallery front knot outfits to over the knee boots hairbands jumpsuits it's the 70s this year». DNA India, 04-10-2019. Arxivat de l'original el 4 juny 2020 [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ Somaaya, Bhawana The Hindu, 26-10-2000. Arxivat de l'original el 28 juny 2012 [Consulta: 19 setembre 2011].
- ↑ Khosla, Mukesh The Tribune, 10-03-2002. Arxivat de l'original el 30 gener 2012 [Consulta: 25 desembre 2011].
- ↑ Sen, Raja. «Best Debutants Ever». Rediff.com, 24-11-2008. Arxivat de l'original el 15 setembre 2012. [Consulta: 19 setembre 2011].
- ↑ Rajadhyaksha i Willemen, 1999, p. 473.
- 1 2 3 4 5 6 Virdi, 2003, p. 142.
- 1 2 «Golden Year gets Silver sheen». Indian Express, 28-10-2010. Arxivat de l'original el 12 Octubre 2020 [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ Kumar, 1995, p. 114.
- ↑ «After series of box-office duds, Ramesh Sippy strikes back with romantic venture Saagar». India Today, 31-07-1985. Arxivat de l'original el 9 Febrer 2019 [Consulta: 29 maig 2020].
- ↑ Roshmila Bhattacharya «THIS WEEK, THAT YEAR: Breaking new ground with Ramesh Sippy». Mumbai Mirror, 21-01-2020. Arxivat de l'original el 21 Juny 2020 [Consulta: 20 juny 2020].
- ↑ Thoraval, 2000, p. 128.
- ↑ Husain, 2002, p. 77.
- ↑ Dwyer, 2005, p. 50.
- ↑ «The best of Dimple Kapadia». Rediff.com, 08-06-2010. Arxivat de l'original el 7 Desembre 2010. [Consulta: 3 gener 2011].
- 1 2 3 4 5 «Bollywood star Dimple Kapadia matures into a serious actress». India Today, 18, 15-07-1993, p. 54–55. Arxivat de l'original el 4 Juny 2020 [Consulta: 21 Apbil 2020].
- ↑ «anbaaz 1986 drug». The City Magazine. Arxivat de l'original el 12 Octubre 2020 [Consulta: 23 setembre 2020].
- ↑ «Know Your Actor: Dimple Kapadia». Filmfare, 28-01-2017. Arxivat de l'original el 5 Febrer 2017 [Consulta: 15 febrer 2021].
- ↑ «Valentine's Day Special: Love, sealed with a kiss in cinema». The Times of India, 13-02-2021. Arxivat de l'original el 14 Febrer 2021.
- 1 2 Pillai, Jitesh «The great crossover». The Times of India, 24-12-2002. Arxivat de l'original el 3 Octubre 2015 [Consulta: 23 desembre 2011].
- ↑ Raheja, Dinesh. «Dimple: A Most Unusual Woman». Rediff.com, 08-09-2004. Arxivat de l'original el 7 November 2011. [Consulta: 19 setembre 2011].
- ↑ Nash i Ross, 1988, p. 132.
- ↑ Rajadhyaksha i Willemen, 1999, p. 43.
- ↑ FirstPost, 24-06-2018. Arxivat de l'original el 10 Juny 2020 [Consulta: 10 juny 2020].
- 1 2 Bhatt, Mahesh (9 August 1987). «She's Like a Child on Her First Day at School». The Illustrated Weekly of India 108 (27–38): 12.
- 1 2 «The Rage of Angels». Express Magazine, 23-10-1988. Arxivat de l'original el 16 August 2021 [Consulta: 18 febrer 2021].
- ↑ Somaaya, Bhawana (5 March 2004). «Dimple Kapadia's Interview». Screen. Arxivat de l'original el 2 June 2004.
- ↑ «Editor's Choice – Film». The Illustrated Weekly of India, 06-09-1987.
- 1 2 3 The Times of India, 31-08-2005. Arxivat de l'original el 9 Juliol 2020 [Consulta: 18 setembre 2011].
- ↑ Verma, Sukanya. «The best of Dimple». Rediff.com, 08-06-2007. Arxivat de l'original el 2 November 2012. [Consulta: 19 setembre 2011].
- ↑ Somaaya, Bhawana , 24-11-2000.
- ↑ Vasudev, 1995, p. 249.
- ↑ Gopalan, Lalitha Screen, 38, 1, 01-03-1997, p. 42–59. DOI: 10.1093/screen/38.1.42. ISSN: 0036-9543.
- ↑ Mazumdar, 2017, p. 172.
- 1 2 Vasudev, Aruna Index on Censorship, 20, 3, 3-1991, p. 7–8. DOI: 10.1080/03064229108535052. ISSN: 0306-4220.
- ↑ Arunachalam, 2020, p. 1060.
- ↑ «Five must-watch horror classics». Filmfare, 02-06-2016. Arxivat de l'original el 9 juny 2020 [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Mubarki, 2016, p. 128.
- ↑ «Movies». rediff, 24-01-2003. Arxivat de l'original el 11 juny 2020 [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ Tulasi, Abhilash. «Ram Lakhan: Where good wins over evil». Rediff.com, 21-10-2003. Arxivat de l'original el 27 abril 2012. [Consulta: 23 desembre 2011].
- ↑ «Box Office 1989». Box Office India. Arxivat de l'original el 31 gener 2009. [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ indiatimes. Arxivat de l'original el 28 octubre 2007 [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ Mehta, 2012, p. 131–158.
- ↑ Mehta, Monika Studies in South Asian Film & Media, 1, 1, 01-05-2009, p. 119–144. DOI: 10.1386/safm.1.1.119_1.
- ↑ «Bombay HC ruling on screening of 'Pati Parmeshwar' sparks a debate on censorship». India Today, 15-08-1988. Arxivat de l'original el 7 juny 2020 [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ Siṃha, 2000, p. 40.
- ↑ «Three Heroines on a Hot Desert Locale». Democratic World, 17-09-1989. Arxivat de l'original el 20 abril 2021 [Consulta: 14 octubre 2020].
- ↑ Ghose, 1994, p. 46.
- ↑ Das Gupta, Ranjan The Tribune, 08-06-2009. Arxivat de l'original el 3 novembre 2012 [Consulta: 18 setembre 2011].
- ↑ Rajadhyaksha i Willemen, 1999, p. 496.
- 1 2 Dhawan, M.L. The Sunday Tribune, 17-11-2002. Arxivat de l'original el 13 octubre 2008 [Consulta: 4 desembre 2011].
- ↑ «Birthday present for Dimple Kapadia: Her film, Drishti, is going to be restored». Hindustan Times, 08-06-2018. Arxivat de l'original el 28 octubre 2020 [Consulta: 15 novembre 2020].
- ↑ Subramani, 1995, p. 144.
- ↑ «PM rejects...». Indian Express, 13-01-1991. Arxivat de l'original el 20 abril 2021 [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ Hood, 2000, p. 344.
- ↑ «38th National Film Awards». dff.nic.in. Directorate of Film Festivals. Arxivat de l'original el 24 abril 2012. [Consulta: 14 juny 2020].
- ↑ «1992 – 55th Annual BFJA Awards – Awards for the Year 1991». BFJA. Arxivat de l'original el 8 gener 2010. [Consulta: 9 gener 2009].
- ↑ «Filmfare Awards 1992 Winners». Times of India. Arxivat de l'original el 23 gener 2022 [Consulta: 12 maig 2023].
- ↑ Sen, 2017, p. 179.
- ↑ Rajadhyaksha i Willemen, 1999, p. 498.
- ↑ National Herald India, 08-06-2021. Arxivat de l'original el 8 febrer 2022 [Consulta: 8 febrer 2022].
- ↑ Gulzar, 2004, p. 131.
- ↑ S., Priyadershini The Hindu, 06-05-2010. Arxivat de l'original el 23 febrer 2014 [Consulta: 30 desembre 2011].
- 1 2 Din, Suleman. «I got more than my share in my life». Rediff.com, 25-05-2001. Arxivat de l'original el 10 febrer 2011. [Consulta: 19 setembre 2011].
- ↑ Rajadhyaksha i Willemen, 1999, p. 504.
- ↑ Hindustan Times, 27-03-2010. Arxivat de l'original el 10 juny 2020 [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ Índia Today, 31-01-1992. Arxivat de l'original el 2 juliol 2020 [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ Dhawan, M.L. The Sunday Tribune, 19-01-2003. Arxivat de l'original el 9 octubre 2007 [Consulta: 4 desembre 2011].
- ↑ Derné, 2000, p. 69.
- ↑ Agnihotri, 1992, p. 160.
- ↑ Agnihotri, 1992, p. 161.
- ↑ Raj, 2009, p. 167.
- 1 2 Mint, 28-09-2015. Arxivat de l'original el 27 novembre 2020 [Consulta: 19 novembre 2020].
- ↑ Raj, 2009, p. 51.
- ↑ Salazkina, Masha Cinema Journal, 49, 4, 12-09-2010, p. 71–89. Arxivat de l'original el 27 novembre 2020. DOI: 10.1353/CJ.2010.0002.
- ↑ Índia Today, 15-07-1988. Arxivat de l'original el 13 juny 2020 [Consulta: 13 juny 2020].
- ↑ «TU-154». Indian Express, 10-01-1993. Arxivat de l'original el 13 juny 2020 [Consulta: 13 juny 2020].
- ↑ Somaaya, 2008.
- ↑ «Tragic Tale-spin». Indian Express, 18-09-1992. Arxivat de l'original el 20 abril 2021 [Consulta: 1r novembre 2020].
- ↑ Iyer, Meena The Times of India, 12-10-2011. Arxivat de l'original el 24 maig 2014 [Consulta: 24 maig 2011].
- ↑ Dasgupta, Chidananda «Rudali (El dol)». Cinemaya, 1993, p. 30–31.
- ↑ Sabharwal, 2007, p. 250.
- 1 2 Mukherjee, Tutun Dialog: A Bi-annual Interdisciplinary Journal [Department of English and Cultural Studies, Panjab University], 19, Autumn, 2010, p. 1–20. Arxivat de l'original el 8 febrer 2021. ISSN: 0975-4881.
- ↑ «40th National Film Awards». dff.nic.in p. 40–41. Directorate of Film Festivals. Arxivat de l'original el 8 octubre 2015. [Consulta: 24 desembre 2011].
- ↑ Lutgendorf, Philip. «Rudaali». University of Iowa. Arxivat de l'original el 5 agost 2006. [Consulta: 3 març 2021].
- ↑ «Eighth Session». damascusfest.com. Damascus International Film Festival. Arxivat de l'original el 15 setembre 2009. [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ Kumar, 2002, p. 172.
- ↑ «India sends The Good Road for best Foreign Film Oscar». livemint, 21-09-2013. Arxivat de l'original el 31 desembre 2019 [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ Gahlot, 2015, p. 69–73.
- 1 2 Ausaja, 2009, p. 213.
- ↑ PR «Nearly 10.000 die». Indian Express, 01-10-1993. Arxivat de l'original el 8 juny 2020.
- ↑ Hood, 2000, p. 443.
- 1 2 Das Gupta, Ranjan The Hindu, 08-11-2009. Arxivat de l'original el 11 novembre 2009 [Consulta: 23 desembre 2011].
- ↑ Variety, 24-10-1994. Arxivat de l'original el 19 juliol 2020 [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ «41st National Film Festival». dff.nic.in. Directorate of Film Festivals, 1994. Arxivat de l'original el 28 setembre 2011. [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ Mid-Day, 08-06-2007. Arxivat de l'original el 7 novembre 2011 [Consulta: 19 setembre 2011].
- ↑ «Box Office 1994». Box Office India. Arxivat de l'original el 17 octubre 2013. [Consulta: 30 desembre 2011].
- ↑ PR «Opposition stalls Parliament Business». Indian Express, 29-07-1994. Arxivat de l'original el 13 juny 2020 [Consulta: 13 juny 2020].
- 1 2 3 «Elemental Beats». Indian Express, 12-12-1993 [Consulta: 29 abril 2023].
- ↑ «Dimple Kapadia refused to play Juhi Chawla's mom-in-law in Kartavya. On Tuesday Trivia». indiatoday, 08-06-2021. Arxivat de l'original el 29 abril 2023 [Consulta: 29 abril 2023].
- ↑ Trivedi, 1994, p. 69.
- ↑ Da Cunha, 1995, p. 203.
- ↑ «1942 A LOVE STORY 1st/8th July Metro Bombay & all over». filminformation.com, 28-05-1994. Arxivat de l'original el 26 novembre 2024 [Consulta: 29 abril 2023].
- 1 2 3 Srinivasan, V. S.. «Mature beauty». Rediff.com, 06-05-1998. Arxivat de l'original el 2 novembre 2012. [Consulta: 19 setembre 2011].
- ↑ «It is sad to see a middle-aged man trying to recapture the panache and elan that was his trademark in his heyday». Rediff.com, 30-04-1997. Arxivat de l'original el 30 gener 2012. [Consulta: 4 desembre 2011].
- ↑ «Box – Office». Screen, 27-02-1998. Arxivat de l'original el 13 May 1998 [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ «Laawaris». Box Office India. Arxivat de l'original el 17 juny 2020. [Consulta: 11 gener 2023].
- ↑ «2001 – Do Hazaar Ek». Box Office India. Arxivat de l'original el 10 juny 2020. [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ «Laawaris». Hindustan Times, 1999. Arxivat de l'original el 23 octubre 1999 [Consulta: 23 juny 2020].
- ↑ Taliculam, Sharmila. «Déjà vu again». Rediff.com, 06-03-1999. Arxivat de l'original el 24 setembre 2015. [Consulta: 5 desembre 2011].
- ↑ Vasudevan «Hum Tum Pe Marte Hain». Hindustan Times, 1999. Arxivat de l'original el 13 octubre 1999 [Consulta: 13 juny 2020].
- ↑ Verma, Suparn. «A bad hangover». Rediff.com, 25-09-1999. Arxivat de l'original el 7 juliol 2012. [Consulta: 5 desembre 2011].
- ↑ «Farhan Akhtar reveals if Dimple Kapadia had rejected Dil Chahta Hai, he was ready to scrap film». indiatoday, 11-08-2021. Arxivat de l'original el 11 agost 2021 [Consulta: 23 agost 2021].
- ↑ Chatterjee, Saibal Hindustan Times, 09-02-2002. Arxivat de l'original el 9 febrer 2002 [Consulta: 1r desembre 2011].
- 1 2 Adarkar, 2003, p. 262.
- ↑ Dinesh «Class apart». Sunday Herald, 10-11-2002. Arxivat de l'original el 1 desembre 2002 [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ Thomas «Leela a deft bicultural portrait». Los Angeles Times, 08-11-2002. Arxivat de l'original el 14 novembre 2002 [Consulta: 23 juny 2020].
- ↑ Kehr «FILM IN REVIEW; Leela». The New York Times, 08-11-2002. Arxivat de l'original el 4 juny 2020 [Consulta: 23 juny 2020].
- ↑ Us Salam, Ziya «Leela». The Hindu, 15-11-2002. Arxivat de l'original el 11 febrer 2012 [Consulta: 19 setembre 2011].
- ↑ Dinesh «Leela». Deccan Herald, 10-11-2002. Arxivat de l'original el 1 desembre 2002 [Consulta: 9 juny 2020].
- ↑ Sharma, Rama The Tribune, 05-09-2004. Arxivat de l'original el 13 gener 2013 [Consulta: 30 desembre 2011].
- ↑ Mitra, Mandira The Telegraph, 09-09-2005. Arxivat de l'original el 21 agost 2014 [Consulta: 6 desembre 2011].
- ↑ Us Salam, Ziya The Hindu, 04-09-2005. Arxivat de l'original el 17 maig 2012 [Consulta: 6 desembre 2011].
- ↑ Mohamed, Khalid Daily News and Analysis, 03-09-2005 [Consulta: 6 desembre 2011].
- ↑ Kuckian, Uday. «Chocolate, James sink at the box office». Rediff.com, 20-09-2005. Arxivat de l'original el 21 agost 2014. [Consulta: 6 desembre 2011].
- ↑ Khan, Afreen Madhya Pradesh Journal of Social Sciences, 21, 2, 01-12-2016, p. 46–64. Arxivat de l'original el 28 octubre 2020. ISSN: 0973-855X.
- ↑ Mazumdar, 2010, p. 162.
- ↑ financialexpress.com, 19-03-2006. Arxivat de l'original el 11 juny 2020 [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ «Their first time». telegraph india, 14-04-2006. Arxivat de l'original el 11 juny 2020 [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ «How malaria parasite invades initial target liver». financial express, 16-07-2006. Arxivat de l'original el 12 octubre 2020 [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ «‘Munnabhai,’ ‘Basanti’ big at STAR nods». hollywood reporter, 09-01-2007. Arxivat de l'original el 12 octubre 2020 [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ Joshi, Poonam. «Being Cyrus (2006)». BBC, 19-03-2006. Arxivat de l'original el 30 setembre 2015. [Consulta: 7 desembre 2011].
- ↑ Sukumaran, Shradha Mid-Day, 26-03-2006. Arxivat de l'original el 3 setembre 2012 [Consulta: 9 desembre 2011].
- ↑ «Banaras». times of india, 10-04-2006. Arxivat de l'original el 2 juliol 2020 [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Phir Kabhi to release directly on DTH, Home Video». hindustan times, 21-08-2009. Arxivat de l'original el 2 juliol 2020 [Consulta: 25 abril 2020].
- 1 2 Bose, 2017, p. 217–218.
- ↑ «A Bollywood Satire». The New York Times, 29-01-2009. Arxivat de l'original el 24 novembre 2018 [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ Shekhar, Mayank «Luck By Chance: Show (you) must go on». Bangalore Mirror, 30-01-2009, p. article§id=76&contentid=20090130200901302044304630061598§xslt=. Arxivat de l'original el 20 juliol [Consulta: 9 desembre 2011].
- ↑ «Zoya Akhtar on Luck by Chance». Mid-Day, 04-01-2009. Arxivat de l'original el 13 desembre 2009 [Consulta: 29 maig 2020].
- ↑ Devi Dundoo, Sangeetha «Goodwill hunting for a hit». The Hindu, 13-02-2009. Arxivat de l'original el 18 febrer 2009 [Consulta: 9 desembre 2011].
- ↑ Singh, 2014, p. 52.
- ↑ Dé, 1998, p. 174–175.
- ↑ «Mahesh Bhatt On Why Dimple Kapadia Is Still Desirable». mansworldindia, 22-12-2002. Arxivat de l'original el 3 novembre 2023 [Consulta: 3 novembre 2023].
- ↑ «DIMPLE KAPADIA- 1989». screen India, 27-02-2004. Arxivat de l'original el 23 agost 2004 [Consulta: 10 juny 2020].
- 1 2 «Hindi films: On screen, it is no longer men alone who is spilling blood». India Today, 15-07-1988. Arxivat de l'original el 30 novembre 2020 [Consulta: 14 gener 2021].
- ↑ «Interview». Mint, 04-12-2013. Arxivat de l'original el 6 desembre 2013 [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ Chopra, 2014a, p. 141.
- ↑ Chopra, 2014a, p. 142.
- ↑ «A book on my life? No way: Dimple Kapadia». deccanchronicle, 09-06-2016. Arxivat de l'original el 15 juny 2020 [Consulta: 15 juny 2020].
- ↑ Chatterji, 2020, p. 75.
- ↑ «Mining the mother lode». India Times, 18-04-2016. Arxivat de l'original el 20 abril 2021 [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ «Dimple Kapadia: Forty years on, I am still living off Bobby». The Indian Express, 06-12-2013.
- ↑ Chopra, 2014a, p. 144.
- ↑ «Sometimes I need to do insignificant roles for the bank balance». Telegraph India, 24-03-2006. Arxivat de l'original el 20 juny 2020 [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Being In Conversation With Mrs Gorgeousbones, Dimple Kapadia». The Quint, 08-06-2017. Arxivat de l'original el 20 juny 2020 [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ Mottram, 2020, p. 24.