Vés al contingut

Cephalopterus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuCephalopterus Modifica el valor a Wikidata

Cephalopterus penduliger Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaCotingidae
GènereCephalopterus Modifica el valor a Wikidata
Geoffroy, 1809 Cephalopterus Modifica el valor a Wikidata

Cephalopterus és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels cotíngids (Cotingidae).[1][2] Agrupa espècies natives d'Amèrica del Sud i Central.[3] Als membres se'ls coneix pel nom popular d'ocell ombrel·la.[4]

Descripció

[modifica]

Les espècies d'aquest gènere són els cotíngids més grossos, aconseguint mides entre 40 i 50 cm de longitud, els mascles; i entre 35 i 42 cm, les femelles. Són gairebé completament negres i tenen una cresta visible a la part superior del cap, que s'assembla vagament a una ombrel·la (d'aquí el nom comú). Tenen les potes fortes, peus curts, urpes agudes, ales amples i un bec gruixut.[5] Tots tenen una carúncula (prominència carnosa) inflable al coll, que serveix per amplificar els crits forts i retumbants. D'aquesta veu forta i profunda, ha rebut elnom indi ueramimbé, que significa "ocell flautista". Emet el crit a primera hora del matí i a la tarda.[5] Aquesta carúncula pot arribar a una longitud de 35 cm en l'ocell ombrel·la encorbatat, però és més petita en les dues espècies restants i coberta de pell nua i vermella brillant en l'ocell ombrel·la collnu. Aquestes espècies produeixen un dels cants més greus (menys de 300 Hz) entre els passeriformes.[6] Els és difícil volar a causa de la gran mida, però de fet pot volar distàncies curtes, tot i que tendeix a ser relativament lent i maldestre a l'aire.[7] Així doncs, fa salts entre diferents branques amb l'ajuda dels dits amb urpes. Les femelles s'assemblen als mascles, però són notablement més petites i tenen una cresta i una caruncula reduïdes.[8][9]

Distribució

[modifica]

Es distribueixen separadament a Costa Rica i Panamà; a l'oest dels Andes de Colòmbia i Equador; i a tota la regió amazònica des del sud de Veneçuela i Guyana, fins al sud de l'Amazònia brasilera i el nord de Bolívia.[3]

Ecologia

[modifica]
Ocell ombrel·la collnú (Cephalopterus glabricollis).

L'estil de vida de l'ocell ombrel·la és diürn, és a dir, que busca menjar durant el dia i descansa a la nit.[10] Quan dorm, s'assembla a una pila de plomes negres, sense que se li vegin ni els peus ni el cap a causa de les ales i la cresta del cap.[11] L'ocell ombrel·la s'alimenta de fruites, insectes grossos i ocasionalment de petits vertebrats (per exemple, sargantanes). Com que s'alimenta de llavors o ingereix una llavor mentre es menja una fruita, juga un paper en l'ecosistema natiu distribuint les llavors pel sòl del bosc, cosa que estén l'àrea de distribució de les plantes.[7] Aquests ocells també es coneixen com a migrants altitudinals per la capacitat de migrar amunt i avall de les muntanyes en lloc de la típica migració de nord a sud a través del terreny.[10]

Els mascles es reuneixen en leks solts, on criden i estenen la carúncula per atraure les femelles. La cria generalment va des de març fins a principis de juny.[10] El niu fràgil el construeixen completament les femelles, que incuben i crien els pollets sense l'ajuda dels mascles. El niu està fet de molsa, fulles i branquetes que hi ha dins de l'arbre. El niu es fa lluny del terra per poder estar ben protegit dels depredadors dels ous.[12] La femella pon un sol ou, ocasionalment dos, que incuba només durant un mes abans que desclogui, i el pollet és alimentat per la mare abans d'abandonar el niu uns mesos més tard.[5]

Estat de conservació

[modifica]

L'ocell ombrel·la collnú ha estat qualificat com en perill d'extinció, i l'ocell ombrel·la encorbatat com a vulnerable, per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN) pel fet que les ja reduïdes poblacions es consideren estar en ràpida decadència a causa de pèrdua d'hàbitat i la degradació per l'augment de la deforestació. Les altres espècies presenten risc mínim.[13]

Taxonomia

[modifica]

El gènere Cephalopterus va ser introduït pel naturalista francès Étienne Geoffroy Saint-Hilaire l'any 1809 amb Cephalopterus ornatus (Geoffroy Saint-Hilaire, 1809) com a espècie tipus per designació original i monotípia.[14]

Berv & Prum (2014)[15] van produir una extensa filogènia de la família Cotingidae reflectint moltes de les divisions anteriors i incloent-hi noves relacions entre els tàxons, on es proposa el reconeixement de cinc subfamílies. D'acord amb aquesta classificació, Cephalopterus pertany a una subfamília Cephalopterinae (Reichenow, 1914), juntament amb Haematoderus, Perissocephalus, Querula i Pyroderus. El Comitè de Classificació de Sud-americà (SACC) espera propostes per modificar la seqüència lineal dels gèneres i reconèixer les subfamílies.[16] El Comitè Brasiler de Registres Ornitològics (CBRO), a la Llista de les aus de Brasil - 2015 ja adopta aquesta classificació.[17]

El nom genèric Cephalopterus es compon de les paraules del grec antic «kephalē» que significa “cap”, i «pteron», “plomes”.[18]

Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per tres espècies:[19]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Cephalopterus E.Geoffroy Saint-Hilaire, 1809» (en anglès). [Consulta: 13 novembre 2024].
  2. ↑ «Cephalopterus (Cephalopterus sp.)». Avibase. [Consulta: 16 febrer 2026].
  3. 1 2 «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 15 febrer 2026].
  4. ↑ «Cephalopterus». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 febrer 2026].(català)
  5. 1 2 3 Drake, Angie. «The Bizarre Umbrellabird |» (en anglès), 02-05-2019. [Consulta: 16 febrer 2026].
  6. ↑ Mikula, Peter; Valcu, Mihai; Brumm, Henrik; Bulla, Martin; Forstmeier, Wolfgang «A global analysis of song frequency in passerines provides no support for the acoustic adaptation hypothesis but suggests a role for sexual selection» (en anglès). Ecology Letters, 24, 3, 3-2021, p. 477–486. DOI: 10.1111/ele.13662. ISSN: 1461-023X.
  7. 1 2 «Umbrellabird | Rainforest, Crested & Colorful | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-09-13 [Consulta: 16 febrer 2026].
  8. ↑ Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Austin, TX : [Philadelphia] : [Washington, DC]: University of Texas Press ; In association with the Academy of Natural Sciences of Philadelphia ; World Land Trust-US, 2009, p. 513, làmines 71(6-7). ISBN 978-0-292-71748-0.
  9. ↑ Ramel, Gordon. «Umbrellabirds (Cephalopterus) Information» (en anglès), 13-07-2023. [Consulta: 16 febrer 2026].
  10. 1 2 3 Ramel, Gordon. «Umbrellabirds (Cephalopterus) Information» (en anglès), 13-07-2023. [Consulta: 16 febrer 2026].
  11. ↑ «Long-wattled Umbrellabird» (en anglès). American Bird Conservancy. Arxivat de l'original el 2025-09-08 [Consulta: 16 febrer 2026].
  12. ↑ «Best 20 Umbrellabird Facts, Weight, Age, Classification». Arxivat de l'original el 2023-06-06. [Consulta: 16 febrer 2026].
  13. ↑ «Cephalopterus: The IUCN Red List of Threatened Species». Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Version 2025-2. Arxivat de l'original el 2025-04-11. [Consulta: 16 febrer 2026].
  14. ↑ Geoffroy Saint-Hilaire, Étienne. Annales du Muséum d'histoire naturelle. v.1. París: G. Dufour, et Ed. d'Ocagne, 1802, p. 235-238.
  15. ↑ Berv, Jacob S.; Prum, Richard O. «A comprehensive multilocus phylogeny of the Neotropical cotingas (Cotingidae, Aves) with a comparative evolutionary analysis of breeding system and plumage dimorphism and a revised phylogenetic classification» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 81, 12-2014, p. 120–136. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.09.001.
  16. ↑ «A classification of the bird species of South America. Part 8. Nota 1». South American Classification Committee - American Ornithologists' Union. [Consulta: 15 febrer 2026].
  17. ↑ Piacentini, V. de Q; et al. «Lista comentada de las aves de Brasil por el Comité Brasileño de Registros Ornitológicos». vol. 23(2) p. 210. Revista Brasileira de Ornitologia, 2015.
  18. ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 96. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 15 febrer 2026].
  19. ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Cotingas, manakins, tityras, becards – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 15 febrer 2026].
  20. ↑ «Cephalopterus glabricollis (ocell paraigua de coll nu) - Avibase». [Consulta: 13 novembre 2024].
  21. ↑ «Cephalopterus penduliger (ocell paraigua encorbatat) - Avibase». [Consulta: 13 novembre 2024].
  22. ↑ «Cephalopterus ornatus (ocell paraigua d'ulls blancs) - Avibase». [Consulta: 13 novembre 2024].

Bibliografia

[modifica]
  • Fitzpatrick, J. W.. Cotingas to Wagtails: Umbrellabirds (Cephalopterus). vol.9. Barcelona: Lynx Edicions, 2004, p. 101–103 (Handbook of the Birds of the World). ISBN 84-87334-69-5. 
  • Snow, D.W.. The Cotingas: Bellbirds, Umbrella birds and their allies. Snow, D.W. (1982). The Cotingas: Bellbirds, Umbrella birds and their allies. British Museum Press. ISBN 0-19-858511-X: British Museum Press, 1982. ISBN 0-19-858511-X. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cephalopterus&oldid=38388505»