Casilda Calzada
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 març 1891  San Germán () |
| Mort | 1936 (44/45 anys) |
| Causa de mort | homicidi, ferida per arma de foc |
| Activitat | |
| Ocupació | mestra d'escola |
| Partit | Esquerra Republicana |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola |
Casilda Aurelia Calzada Quintana (San Germán, Puerto Rico, 16 març de 1891- agost de 1936) va ser una mestra espanyola republicana que va exercir en diverses localitats de la província de Burgos; destaca la seva labor a Sant Llorente de Llosa, des del 1927 fins a la seva desaparició (morta per afusellament, segons algunes fonts), durant la Guerra Civil espanyola.[1][2]
Trajectòria
[modifica]Nascuda a Puerto Rico, va ser la segona filla d'una família nombrosa, formada per Clemente Calzada Ramírez, cap de la Guàrdia Civil, i Catalina Quintana Barriocanal. El 1898, després de la jubilació del pare, la família va tornar a Espanya i es va establir a Quintanavides, el poble natal de la mare. El 1910, després de la mort de la mare, Casilda va assumir les responsabilitats familiars, mentre continuava la seva formació com a mestra.[3]
A partir del 1912, va exercir com a docent interina a Silanes i a Cereceda, on va conèixer Isidoro Mata Martínez, peó caminer, amb qui es va casar i va tenir sis fills: Luis, Pedro, Angel, Matilde, Buenaventura, Antonio i Samuel. Va exercir a les escoles de Cameno, Lences de Bureba i Mazuelo de Muño, fins que el 1927 va obtenir la plaça de mestra titular de Llorente de Losa, on va treballar fins a l'esclat de la Guerra Civil.[4]
L'endemà del cop d'estat del 18 de juliol de 1936, el seu marit, vicepresident d'Izquierda Republicana a Quincoces de Yuso, va ser detingut i assassinat junt amb altres persones a Puente de la Horadada.[5][6] Casilda va buscar-lo, durant setmanes, sense èxit. A finals d'agost, va decidir tornar a Sant Llorente, per preparar el nou curs i reobrir l'escola. Va ser detinguda a prop de Trespaderne i, segons testimoniatges orals, va ser assassinada. El seu cos se suposa que va ser enterrat en algun paratge encara desconegut.[7][8][3]
El 1939, la Comisión depuradora del Magisterio Nacional de Burgos va decretar la seva separació definitiva del servei. Va ser acusada de mantenir una conducta «pertorbadora» en termes polítics, religiosos i socials, segons els criteris que regien les depuracions franquistes que van afectar nombrosos mestres republicans.[9][10]
Referències
[modifica]- ↑ «Casilda Aurelia Calzada Quintana» (en castellà). Botones de nácar, contra el olvido. [Consulta: 8 abril 2026].
- ↑ «Casilda Calzada Quintana maestra de San Llorente de Losa». [Consulta: 8 abril 2026].
- 1 2 Burgos, Diario de. «Memoria de las maestras» (en español). Diario de Burgos, 10-03-2014. [Consulta: 18 novembre 2024].
- ↑ memoria, Las Merindades en la. «Casilda Calzada: El espíritu de la escuela republicana en San Llorente (Losa)» (en castellà). lasmerindadesenlamemoria, 24-04-2013. [Consulta: 18 novembre 2024].
- ↑ «Las Merindades en julio de 1936 II» (en castellà). Las Merindades en la Memoria, 25-09-2024. [Consulta: 9 abril 2026].
- ↑ infomiranda. «Represión franquista en el Valle de Losa» (en castellà), 06-01-2011. [Consulta: 8 abril 2026].
- ↑ Rilova Pérez, Isaac «Burgos durante la Guerra Civil Española (1936-1939): el año 1936» (pdf) (en castellà). Boletín de la Institución Fernán González, 75, 212, 1996, p. 125-148 [Consulta: 19 abril 2026].
- ↑ Rilova Pérez, Isaac «Burgos durante la guerra civil española (1936-1939). El año 1936 (II)» (pdf) (en castellà). Boletín de la Institución Fernán González, 75, 214, 1997, p. 111-132 [Consulta: 19 abril 2026].
- ↑ «Muerte y represión en el magisterio de Castilla y León». Ministerio de la Presidencia | Gobierno de España.
- ↑ de Pablo Lobo, Carlos «La depuración de la educación española durante el franquismo (1936-1975): institucionalización de una represión». Foro de Educación, 9, 2007, p. 203–228. ISSN: 1698-7802 [Consulta: 18 novembre 2024].
