Vés al contingut

Cardellina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuCardellina Modifica el valor a Wikidata

Cardellina rubrifrons Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaParulidae
GènereCardellina Modifica el valor a Wikidata
Bonaparte, 1850 Cardellina Modifica el valor a Wikidata

Cardellina és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels parúlids (Parulidae).[1][2] Es distribueixen per Amèrica del Nord i part de Central[3] i reben el nom comú de "bosquerola".[4]

Dins aquest gènere es reconeixen actualment dues espècies que abans estaven incloses al gènere Wilsonia (Bonaparte, 1838) i dues a Ergaticus (Baird, 1865). Ambdós gèneres desapareixen a la classificació de l'IOC (versió 3.1, 2012).

Descripció

[modifica]
Bosquerola vermella.

Són bosqueroles de mida mitjana, que mesuren entre 12,5 i 13,5 cm de llargada,[Nota 1][6] i pesen entre 7,6 i 10 g; la bosquerola rosada és, de mitjana, lleugerament més pesada que la resta.[7] D'adults, el color general és vermell, amb els colors de les ales i cua més apagats; els juvenils són de color marró vermell, amb les parts inferiors lleugerament més pàl·lides. La bosquerola vermella té taques blanques o gris platejat a les orelles (el color depèn de la subespècie), mentre que el cap i el pit del tallarol de cap rosat són de color rosa platejat. No presenten dimorfisme sexual.[7] Tenen ales llargues i arrodonides i cues força llargues i arrodonides. Tenen el bec petits i estrets, amb cerres rictals que s'estenen més de la meitat de la seva longitud.[8]

Distribució i hàbitat

[modifica]

Són ocells de boscos d'alta muntanya.[6] Es troben de 2.000 a 3.800 m d'altura.[7]

Taxonomia

[modifica]

El gènere va ser introduït pel naturalista francès Charles Lucien Bonaparte el 1850.[9] L'espècie tipus va ser posteriorment designada la bosquerola vermella.[10][11]

El gènere originalment contenia una espècie, la bosquerola vermella. Un estudi exhaustiu de les bosqueroles de bosc publicat el 2010 que va analitzar seqüències d'ADN mitocondrial i nuclear va trobar que les cinc espècies formaven un clade discret, amb la bosquerola de Wilson i del Canadà com a primers brots, seguit d'un llinatge que va donar lloc a dues branques: una que conduïa a la bosquerola vermella i una altra que va divergir a la vermella i rosa.[12]

Spencer Fullerton Baird va descriure el gènere Ergaticus el 1865, utilitzant-lo per separar diverses espècies del que ell considerava el gènere estretament relacionat Cardellina,[13] i finalment va ser subsumit a Cardellina el 2011. Abans de la creació i l'acceptació generalitzada d'aquest gènere, la bosquerola vermella i la rosa es van classificar en diversos altres gèneres de bosqueroles, incloent-hi Setophaga (amb la bosquerola cua-roja, Setophaga ruticilla), Cardellina (amb la bosquerola vermella) i Basileuterus (un gènere molt estès de bosqueroles tropicals), així com el gènere de tallarols del Vell Món Sylvia i el gènere de mallerengues del Vell Món Parus.[8] Anàlisis recents d'ADN mostren que Ergaticus es troba còmodament dins del clade de bosqueroles del Nou Món, juntament amb 18 gèneres més. És el més proper al gènere Cardellina, amb el qual comparteix un avantpassat comú, i una mica més distantment relacionat amb el gènere Wilsonia.[14]

Hi ha dues espècies germanes, separades per l'istme de Tehuantepec. La bosquerola vermella, C. rubra, es troba a les terres altes mexicanes al nord de l'istme. Les tres subespècies, que difereixen lleugerament en aparença, es troben en tres poblacions disjuntes. La bosquerola rosada, C. versicolor, es troba al sud de l'istme, a les terres altes de Chiapas, Mèxic i l'oest de Guatemala. És monotípica en tota l'àrea de distribució limitada.[6] Tot i que estan separades per la geografia i difereixen considerablement en plomatge, de vegades s'ha considerat que totes dues són coespecífiques.[7]

Etimologia

[modifica]

El nom del gènere Cardellina és un diminutiu que deriva del nom dialectal italià Cardella per a una cadernera («cardella» o «cardellus», “cadernera” en al·lusió a la cara vermella, vegeu Carduelis).[15]

Ergaticus és la versió llatinitzada del grec antic «εργατικος/ergatikos», que significa “disposat” o “capaç de treballar”.[16]

Espècies

[modifica]

Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per cinc espècies:[17]

Nota

[modifica]
  1. ↑ Per convenció, la longitud es mesura des de la punta del bec fins a la punta de la cua d'un ocell mort (o pell) estirat cap per avall.[5]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Cardellina (Cardellina sp.)». Avibase. [Consulta: 14 març 2025].
  2. ↑ «Cardellina Bonaparte, 1850» (en anglès). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 14 març 2025].
  3. ↑ «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 12 maig 2026].
  4. ↑ «Cardellina». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 maig 2026].(català)
  5. ↑ Cramp, Stanley. Handbook of the birds of Europe, the Middle East, and north Africa: the birds of the western Paleartic. Oxford, Londres, Nova York: Oxford university press, 1986, p. 3. ISBN 978-0-19-857358-6.
  6. 1 2 3 Howell, Steve N. G.; Webb, Sophie. A guide to the birds of Mexico and northern Central America. Repr. Oxford: Oxford Univ. Press, 2010, p. 654–655. ISBN 978-0-19-854012-0.
  7. 1 2 3 4 Curson, Jon; Quinn, David; Beadle, David. New World warblers. Londres: Christopher Helm, 1994, p. 191–193. ISBN 978-0-7136-3932-2.
  8. 1 2 Ridgway, Robert; Friedmann, Herbert. The birds of North and Middle America. Washington, D.C: Government Publishing Office, 1901, p. 758–761. ISBN 1-112-57414-X.
  9. ↑ Bonaparte, Charles Lucien. Conspectus generum avium (en llatí). vol.1. Leiden: E.J. Brill, 1850, p. 312.
  10. ↑ Paynter, Raymond A. Jr. Check-list of birds of the world. v.14. Cambridge: Harvard University Press, 1968, p. 51 [Consulta: 12 maig 2026].
  11. ↑ Dickinson; Christidis. The Howard and Moore complete checklist of the birds of the world. 2: Passerines / ed. by Edward C. Dickinson. 4. ed. Eastbourne: Aves Press, 2014. ISBN 978-0-9568611-2-2.
  12. ↑ Lovette, Irby J.; Pérez-Emán, Jorge L.; Sullivan, John P.; Banks, Richard C.; Fiorentino, Isabella «A comprehensive multilocus phylogeny for the wood-warblers and a revised classification of the Parulidae (Aves)» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 57, 2, 11-2010, p. 753–770. DOI: 10.1016/j.ympev.2010.07.018.
  13. ↑ Baird, Spencer Fullerton. Review of American birds, in the Museum of the Smithsonian institution. Part I (en anglès). Washington: Smithsonian Institution, 1866, p. 264.
  14. ↑ Lovette, I. J.; Bermingham, E. «WHAT IS A WOOD-WARBLER? MOLECULAR CHARACTERIZATION OF A MONOPHYLETIC PARULIDAE» (en anglès). The Auk, 119, 3, 2002, p. 695. DOI: 10.1642/0004-8038(2002)119[0695:WIAWWM]2.0.CO;2. ISSN: 0004-8038.
  15. ↑ «The Key to Scientific Names: Cardellina» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 12 maig 2026].
  16. ↑ Jaeger, Edmund C. A Source-Book of Biological Names and Terms (en anglès). Springfield, IL: Charles C. Thomas., 1978, p. 95. ISBN 978-0-398-00916-3.
  17. ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «New World warblers, mitrospingid tanagers» (en anglès). IOC World Bird List v15.1. [Consulta: 12 maig 2026].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cardellina&oldid=38320127»