Calendari budista
El calendari budista s'empra a Sri Lanka, Cambodja, Laos, Tailàndia i Birmània i comença amb l'any de la mort de Buda, el qual fins a mitjans del segle xx es creia que era el 543 aC (Actualment es creu que va néixer cap al 480 aC, ± 20 anys).
Els calendaris lunisolars del sud-est asiàtic es basen en gran manera en una versió més antiga del calendari hindú,[1] que utilitza l'any sideri com a any solar.
La metodologia de càlcul de les versions actuals dels calendaris budistes del sud-est asiàtic es basa en gran manera en la del calendari birmà, que es va utilitzar en diversos regnes del sud-est asiàtic fins al segle XIX amb els noms de Chula Sakarat i Jolak Sakaraj . El calendari birmà, al seu torn, es basava en el sistema "original" Surya Siddhanta de l'antiga Índia (que es creu que era de l'escola Ardharatrika).[2] Una diferència clau amb els sistemes indis és que el sistema birmà ha seguit una variació del cicle metònic. No és clar d'on, quan o com es va introduir el sistema metònic; les hipòtesis van des de la Xina fins a Europa.[a] El sistema birmà, i de fet els sistemes del sud-est asiàtic, utilitzen una combinació "estranya" d'anys siderals del calendari indi en combinació amb el cicle metònic, millor per als anys tropicals.[3]
Una convenció d'experts en Göttingen, Alemanya, va deduir que Buda ha d'haver mort entre vint anys abans i vint anys després de l'400 aC, és a dir entre el 420 i el 380 aC. Si va viure 80 anys, llavors hauria nascut entre el 500 i el 460 aC.
La majoria dels budistes celebren l'arribada del nou any el 3 de febrer, els tibetans ho celebren el 18 de febrer i alguns esperen fins al 2 d'abril. El naixement i mort de Buda, d'altra banda no pateix variacions i s'ha establert les dates del 15 de febrer i el 13 de maig respectivament.
La tradició Theravada de Sri Lanka comença amb Buddha Varsa el 16 d'abril de l'any 545 aC.[4] En totes les tradicions Theravada, l'època del calendari (moment fundacional) ) va ser el dia en què Buda va assolir el parinibbāna. Tanmateix, no totes les tradicions coincideixen sobre quan va tenir lloc realment. En la tradició budista birmana, va ser el 13 de maig de l'any 544 aC (dimarts, lluna plena de Kason 148 Anjanasakaraj).[5] En la tradició budista tailandesa, va ser l'11 de març de 544 aC (–543), la data que els calendaris lunisolar i solar tailandesos actuals utilitzen com a data d'època. Tot i això, els calendaris tailandesos, per alguna raó, han fixat la diferència entre la numeració de l'era budista (BE) i la numeració de l'era comuna (CE) en exactament 543 anys.[6] A Myanmar, la diferència entre BE i CE pot ser 543 o 542 per a les dates CE, i 542 o 541 per a les dates BCE, depenent del mes de l'era budista (ja que el calendari budista s'estén pel calendari gregorià; durant tot el període comprès entre el 1739 i el 2000 CE, això és d'abril a abril).[7] (El calendari tibetà (sistema Phugpa) compta els anys des de l'arribada del Tantra Kālacakra al Tibet (1027 dC), cosa que dona com a resultat un nombre d'anys molt inferior al del Theravada BE.)[8]
El 2026, l'any nou budista comença el 21 de maig de 2026 a tot arreu excepte a Tailàndia i al Tibet.[9] Comença l'1 de gener de 2026 a Tailàndia i el 18 de febrer de 2026 al Tibet (quan l'any nou esdevindrà el 2153).[10]
Notes
[modifica]- ↑ (Ohashi 2001: 398–399): Els astrònoms de l'antiga Índia coneixien sens dubte el cicle metònic i poden haver introduït el concepte al sud-est asiàtic. Tanmateix, el cicle metònic, que utilitza anys tropicals, és incompatible amb els calendaris hindús basats en la sideria i, per tant, no s'utilitzava (i encara no s'utilitza) en els calendaris hindús. Chatterjee (1998: 151) suggereix que el sistema metònic va ser introduït a Birmània pels europeus. Ohashi (2001: 398–399) rebutja la hipòtesi de Chatterjee dient que "no es troba cap altre rastre d'influència europea en l'astronomia del sud-est asiàtic". En canvi, Ohashi (2001: 401–403) suggereix que la Xina podria haver estat l'origen del cicle metònic.
Referències
[modifica]- ↑ Ohashi 2007: 354–355
- ↑ Ohashi 2007: 354–355
- ↑ Ohashi 2001: 398–399
- ↑ Indrasena, Sriharsha. Resolving the Controversies in Astrology and Vedic Astronomy. Devpura Publications, 2020.
- ↑ Kala Vol. 1 2006: 38
- ↑ Eade 1995: 15–16
- ↑ Irwin, A. M. B.; Cornell University Library. The Burmese calendar. London : S. Low, Marston, 1901, p. 37, 39, 41.
- ↑ Janson, Svante. Tibetan Calendar Mathematics. University of Uppsala.
- ↑ «Determining the Buddhist Year». wesak.org.my. [Consulta: 27 gener 2026].
- ↑ «The Tibetan Calendar vs. the Gregorian Calendar». Tibetan Nuns Project. [Consulta: 27 gener 2026].
Bibliografia
[modifica]- Busyakul, Visudh (en th, en) Journal of the Royal Institute of Thailand, 29, 2, 4-2004, p. 468–478.
- Chatterjee, S.K. Indian Journal of History of Science, 33, 1998, p. 143–160.
- Clancy, J.C. The Observatory. T. Lewis, XXIX, 1-1906.
- Eade, J.C.. Southeast Asian Ephemeris: Solar and Planetary Positions, A.D. 638–2000. Ithaca: Cornell University, 1989. ISBN 978-0-87727-704-0.
- Eade, J.C.. The Calendrical Systems of Mainland South-East Asia. illustrated. Brill, 1995. ISBN 9789004104372.
- Htin Aung, Maung. Folk Elements in Burmese Buddhism. Rangoon: Department of Religious Affairs, 1959.
- Irwin, Sir Alfred Macdonald Bulteel. The Burmese and Arakanese calendars. Rangoon: Hanthawaddy Printing Works, 1909.
- Kala, U. Maha Yazawin Gyi (en birmà). 1–3. 2006, 4th printing. Yangon: Ya-Pyei Publishing, 1724.
- Luce, G.H.. Old Burma: Early Pagan. 2. Locust Valley, NY: Artibus Asiae and New York University, 1970.
- Ohashi, Yukio. Alan K. L. Chan. Historical Perspectives on East Asian Science, Technology, and Medicine. illustrated. World Scientific, 2001. ISBN 9789971692599.
- Ohashi, Yukio. «Astronomy in Mainland Southeast Asia». A: H. Selin. Encyclopaedia of the History of Science, Technology, and Medicine in Non-Western Cultures. 2, illustrated. Springer, 2007. ISBN 9781402045592.