Baopuzi
| |||
| Tipus | obra literària  | ||
|---|---|---|---|
| Lloc | |||
 | |||
El Baopuzi (en xinés simple: 抱朴子; en pinyin: Bàopǔzǐ; en Wade–Giles: Pao-p'o-tzu; lit. '[El llibre del] mestre que abasta la simplicitat'), escrit pel doctor de la dinastia Jin Ge Hong (Ko Hung, 葛洪) els anys 283-343, està dividit en capítols esotèrics: Neipian 內 'capítols interns' i també capítols esotèrics Waipian 外篇 'capítols exteriors'. En els capítols interiors taoistes s'examinen temes com ara les tècniques per a aconseguir el Hsien (仙, 'immortalitat; transcendència'), alquímia xinesa, elixirs i demonologia. En els capítols exteriors hi ha estudis sobre literatura xinesa, legalisme, política i societat.
Títol
[modifica]El títol homònim Baopuzi deriva de hao (號) 'malnom; pseudònim' de Ge Hong Baopuzi ('abraçar al mestre de la simplicitat'), compost per bao (抱) 'abraçar; portar; sostenir en braços; apreciar', pu (樸) 'fusta sense tallar' (una metàfora taoista per a la naturalesa original d'una persona) 'simple; plana", i zi (子) 'nen; fill; mestre (títol de respecte)'. Baopu (PAO-p'u; literalment 'ximple', és una al·lusió clàssica al llibre Tao Te Ching,[1] "observa la senzillesa de la tela sense tenyir, abraça la senzillesa del tronc sense tallar; redueix l'egoisme, disminueix els desigs; suprimeix l'aprenentatge i no tindràs pas inquietud".
En l'autobiografia de Ge Hong, l'autor explica la tria del seu nom:
El meu pla ha sigut preservar la regularitat i no seguir pas els capricis del món. El meu discurs és franc i sincer; no estic dedicat a res. Si no arriba a la persona escaient, puc passar el dia en silenci. Aquesta és la raó per la qual els meus veïns em diuen Ximple (Pao-p'o), nom que he utilitzat com a malnom en els meus escrits.[2]
Diu en l'autobiografia: "tots els pobles em diuen erudit pao-p'o (és a dir, un que manté la seua naturalesa bàsica, un que no està satisfet pels desigs del món); "entre els habitants del seu districte hi havia els qui el denominaven "l'acadèmic que comprén la simplicitat. Wu i Davis afirmaven que "aquest nom s'ha traduït com a vell sobri, però el Dr. Wu considera que la seua intenció no és satírica i que seria millor traduir-lo com filòsof solemne". Fabrizio Pregadio ho tradueix com a "mestre que s'ocupa de la naturalesa espontània".[3][4]
Història
[modifica]En comparança amb molts altres textos taoistes, els orígens del Baopuzi estan ben documentats. Ge acabà l'obra durant l'era Jianwu 建武 (317-318), quan l'emperador Iuan de Jin, a la ciutat oriental fundà la Dinastia Jin de l'Est, i el revisà durant l'era Xianhe 咸和 (326-334).
L'autobiografia de Ge Hong (al capítol exterior 50) recull la redacció del Baopuzi.
En els meus vint anys, tenia previst fer algunes coses per a no perdre el temps, perquè semblava millor crear una cosa que constituiria la veu d'un sol pensador. Aquest és el moment en què vaig exposar el meu escrit filosòfic, però també fou el moment en què vaig participar en una rebel·lió armada i em vaig trobar vagant, i algunes de les meues coses es van perdre. Malgrat estar constantment en marxa, no vaig abandonar el meu pinzell durant una dotzena d'anys, de manera que als 37 o 38 anys (318-317) havia conclòs la meua tasca. En total, he compost Nei p'ien en 20 pergamins, Wai p'ien en 50; ... [la llista d'altres escrits, que sumen un total de 310 pergamins] El meu Nei p'ien, que parla dels déus i els genis, de prescripcions i medicaments, de fantasmes i meravelles, de transformacions, del manteniment de la vida, la pròrroga dels anys, l'exorcisme dels mals i el desterrament dels infortunis, pertany a l'escola taoista. El meu Wai p'ien, que dona compte de l'èxit i el fracàs en matèria de benestar humà i de bondat i maldat en els afers públics, pertany a l'escola de Confuci.[5]
Compare's amb la traducció més literal de Davis i Ch'en, "vaig deixar d'escriure durant 10 anys perquè estava constantment en la carretera, fins a l'era Chien-wu 建武 (317-318), quan ho vaig tenir llest".
L'autobiografia de Ge esmenta el seu servei militar lluitant contra els rebels que s'enfrontaven a la Dinastia Jin, i defensant amb èxit la seua ciutat d'origen, Jurong 句容 (Zhenjiang modern, Jiangsu). L'any 330 l'emperador Cheng de Jin va concedir a Ge el feu de "marqués de Guanzhong" amb ingressos procedents de 200 llars de Jurong. Els acadèmics consideren que durant aquest període Ge revisà el Baopuzi, si fa no fa entre 330 o 332.[6][7][8]
El Baopuzi consta de 70 pian (篇) 'capítols, llibres' dividits en 20 capítols "interns" i 50 d'"externs". Nathan Sivin el descrigué "no com un llibre, sinó dos, considerablement diferents en el tema". Els Neipian i Waipian "van portar existències físiques completament separades; no es van barrejar sota un sol títol fins a un mil·lenni després de l'època de Ko".[9]
El Cànon taoista Daozang de la dinastia Ming (1444-1445) va imprimir per primera volta les dues parts del Baopuzi juntes. Aquest Zhengtong Daozang (正統道藏) Cànon taoista de l'era Zhengtong (1436-1450), classificà de manera bibliogràfica el Baopuzi en la secció Taiqing (太淸) "Claredat suprema" dels textos sobre substàncies químiques. Les edicions del Daozang abasten sis juan (卷) 'pergamins, fascicles, volums', tres per als capítols interiors i tres d'exteriors. La majoria de les versions rebudes de Baopuzi provenen d'aquest text de Ming Daozang.
Contingut
[modifica]En els capítols interiors i exteriors del Baopuzi s'examinen temes diversos que van des de l'esoterisme fins a la filosofia social. En els capítols interiors s'examinen les tècniques per a aconseguir la hsien 仙 "immortalitat, transcendència", l'alquímia xinesa, les maniobres Daoyin, la herbología la Xina, els dimonis i altres criatures espirituals; i el fu 符, o "talismans màgics". En els capítols exteriors s'examinen la filosofia xinesa, el confucianisme, el legalisme, el Govern, la política, la literatura i les beques xineses, i inclou l'autobiografia de Ge, que Waley denomina "el document més complet d'aquest tipus que la Xina va produir fins llavors".
Segons l'autobiografia de Ge, l'autor va dividir els capítols interiors i exteriors per a distingir entre el taoisme i el confucianisme. Ge descriu des del punt de vista de la filosofia el taoisme com el bé (本) 'arrel, tronc, origen', i el confucianisme com el mo (末), açò és, 'la punta, la branca, l'extrem final'. Quan se li pregunta: "què té prioritat, el confucianisme o el taoisme?, Baopuzi respon, "el taoisme és la causa principal del confucianisme, però només n'és una branca, del taoisme".
Si bé els capítols interiors i exteriors del Baopuzi difereixen quant al contingut, comparteixen un format general amb un interlocutor no designat que formula preguntes a les quals Ge ofereix respostes. La sintaxi convencional és Huowen yue (或問曰), 'un va preguntar, dient' i Baopuzi da yue (抱樸子答曰) 'Baopuzi va respondre a la pregunta, dient'..."
Capítols interiors
[modifica]En els 20 capítols "capítols interns" de Neipian es registren tècniques arcanes per a aconseguir el hsien la "transcendència, immortalitat". Aquestes tècniques abasten dos tipus d'alquímia xinesa que, posteriorment, els especialistes de la dinastia Tang van diferenciar en neidan 內丹"elixir intern, alquímia interna" i waidan 外丹"elixir extern, alquímia externa". La paraula donen 丹 "cinabri, vermell, boleta, píndola (de la medicina xinesa)" significa "píndola de la immortalitat o elixir de la vida". Ge Hong detalla les seves recerques sobre les arts de la transcendència i la immortalitat. L'"alquímia interna" es refereix a la creació d'un "cos immortal" dins del cos corpori a través tant de mètodes fisiològics dietètics, respiratoris, marcials, etc.) i de pràctiques mentals (meditació, visualització extracorpòria, etc.). L'"alquímia externa" o "de laboratori" es refereixen a l'elaboració d'elixirs (especialment de minerals i metalls), l'escriptura de talismans o amulets fu, l'herboristeria i l'exorcisme.
Lai esbossa els temes relatius als capítols interiors:
(1) proves de l'existència per se d'immortals i dels estats transcendents d'immortalitat del cos; (2) la disposició sobre l'accessibilitat a l'essència de la vida llarga per a tots, independentment de la seua condició social, però depén de si es podria estudiar profundament i de manera directa si es podrien conrear els mètodes de prevenció necessaris; (3) l'elaboració de tècniques esotèriques que porten a convertir-se en un hsien immortal, (4) descripcions i crítiques dels discursos i sectes taoistes contemporanis.
Alguns capítols tenen temes específics. En els capítols 4, 8, 11 i 16 es descriu el waidan, l'"alquímia exterior". En el capítol intern 18, figura la informació detallada sobre les pràctiques relatives a la meditació. En el capítol 19, Ge Hong elogia al seu mestre Zheng Yin (鄭隱) (ca. 215-ca. 302), cataloga els llibres taoistes i enumera els talismans.
| Número | Pinyin | Caràcters | Traducció |
|---|---|---|---|
| 1 | Changxuan | 暢玄 | Definir el misteri |
| 2 | Lunxian | 論仙 | Sobre els immortals |
| 3 | Duisu | 對俗 | Reaccions a les concepcions populars |
| 4 | Jindan | 金丹 | Or i cinabri [píndola de la immortalitat] |
| 5 | Zhili | 至理 | L'ordre definitiu |
| 6 | Weizhi | 微旨 | El significat de "subtil" |
| 7 | Sainan | 塞難 | Contrarrestar les objeccions |
| 8 | Shizhi | 釋滯 | Resoldre els obstacles |
| 9 | Daoyi | 道意 | El significat del "camí" |
| 10 | Mingben | 明本 | Aclarir allò bàsic [diferències confucianes i taoistes] |
| 11 | Xianyao | 仙藥 | La medicina de la immortalitat |
| 12 | Bianwen | 辨問 | Preguntes de discerniment |
| 13 | Jiyan | 極言 | Les últimes paraules [sobre la immortalitat] |
| 14 | Qinqiu | 勤求 | Cercant diligentment [un mestre] |
| 15 | Zaying | 雜應 | Respostes diverses |
| 16 | Huangbai | 黃白 | Groc i blanc [or i argent] |
| 17 | Dengshe | 登涉 | Escalar [muntanyes] i creuar [rius] |
| 18 | Dizhen | 地眞 | La veritat terrestre |
| 19 | Xialan | 遐覽 | Panorama general [de la literatura taoista] |
| 20 | Quhuo | 袪惑 | Dissipar els dubtes |
Referències
[modifica]- ↑ Tr. Mair, Victor H. 1990. Tao Te Ching: The Classic Book of Integrity and the Way, by Lao Tzu; an entirely new translation based on the recently discovered Ma-wang-tui manuscripts. Bantam Books. p. 181.
- ↑ Ware 1996, p.10.
- ↑ Davis, Tenney L.; Kuo-fu, Ch'ên «The Inner Chapters of Pao-'P'u-tzǔ». Proceedings of the American Academy of Arts and Sciences, 74, 10, 1941, p. 297–325. DOI: 10.2307/20023410. ISSN: 0199-9818.
- ↑ Sailey 1978, p. 251.
- ↑ Tr. Ware 1966, p. 17, cf. Sailey 1978, pàg. 264.
- ↑ Ware 1966, pàg. 20.
- ↑ Komjathy, Louis. 2004. Daoist Texts in Translation. pàg. 22.
- ↑ Wu & Davis 1935, pàg. 224.
- ↑ Sivin 1969, pàg. 389.
Bibliografia
[modifica]- Davis, Tenney; Ch'en, Kuo-fu 1941 (diciembre de 1941). "The Inner Chapters of Pao-p'u-tzu". Proceedings of the American Academy of Arts and Sciences. 74 (10). p. 297 a 325 (cap. 8 y 11).
- Feifel, Eugene (1946). "Pao-p'u tzu 抱朴子 nei-p'ien 內臂, chapter XI". Monumenta Serica. Taylor y Francis. 11: 1 a 32. ISSN 0179-261X.
- Lai, Chi-tim (1998). "Ko Hung's Discourse of Hsien Immortality: A Taoist Configuration of an Alternate Ideal Self-Identity". Numen. E.J. Brill. 45 (2): 183-220.
- Needham, Joseph (1956). Science and Civilization in China: Volume 2, History of Scientific Thought. Cambridge University Press. ISBN 978-0521058001.
- Pregadio, Fabrizio (2006). Great Clarity: Daoism and Alchemy in Early Medieval China. Stanford University Press. ISBN 9780804751773.
- Sailey, Jay (1978). The Master Who Embraces Simplicity: A study of the philosopher Ko Hung, A.D. 283-343. Chinese Materials Center. ISBN 0-89644-522-4.
- Sivin, Nathan (1969). "On the Pao P'u Tzu Nei Pien and the Life of Ko Hong (283-343)". Isis. The University of Chicago Press. 60 (3 - otoño): 388-391.
- Waley, Arthur (1930). "Notes on Chinese Alchemy ("Supplementary to Johnson's" A Study of Chinese Alchemy)". Bulletin of the School of Oriental Studies. Cambridge University Press. 6 (1): 1-24.
- Alchemy, Medicine and Religion in the China of A.D. 320: The Nei Pien of Ko Hung. Traducido por la editorial James R. MIT Press. 1966. ISBN 978026230223.
- Wu, Lu-ch’iang; Davis, Tenney (December 1935). "An Ancient Chinese Alchemical Classic. Ko Hung on the Gold Medicine and on the Yellow and the White". Proceedings of the American Academy of Arts and Sciences. 70 (6): 221-284 (cap. 4 y 16).
