Bandera d'Israel
| Detalls | |
|---|---|
| Tipus | bandera nacional |
| Subjectes representats | Estrella de David, camper, barra i Tallit |
| Adoptat per | Israel |
| Adoptat | 28 octubre 1948 |
| Colors | blanc i Israel blue (en) |
| Detalls | |
| Ús | |
| Proporcions | 2:3 |
| Detalls | |
| Ús | |
| Proporcions | 2:3 |
La bandera d'Israel va ser adoptada el 28 d'octubre de 1948. L'Estrella de David, de color blau, és situada al centre, sobre un fons blanc, entre dues franges blaves horitzontals de la mateixa grandària que no arriben a estar col·locades a les vores de la bandera. Encara que oficialment el color és el blau cel, de vegades la bandera d'Israel apareix acolorida amb un blau encara més pàl·lid. Les ratlles blaves representen el tal·lit, que és una peça de roba jueva.
Disseny
[modifica]La Proclamació Provisional del Consell d'Estat de la Bandera de l'Estat d'Israel diu:[1]
La bandera fa 220 cm de llargada i 160 cm d'amplada. El fons és blanc i hi ha dues franges de color blau cel fosc, de 25 cm d'amplada, que cobreixen tota la longitud de la bandera, a una distància de 15 cm de la part superior i inferior de la bandera. Al mig del fons blanc, entre les dues franges blaves i a igual distància de cada franja, hi ha una estrella de David, composta per sis franges de color blau cel fosc, de 5,5 cm d'amplada, que formen dos triangles equilàters, les bases dels quals són paral·leles a les dues franges horitzontals.
Tot i que les franges es descriuen com a "blau cel fosc" i l'estrella de David simplement com a "blau cel", els dos elements de la bandera gairebé sempre són del mateix to.
Colors
[modifica]El blau es descriu com a təḵēleṯ (hebreu: תְּכֵלֶת), que tradicionalment es refereix a un tint blau cel fosc idèntic a l'indi —tan idèntic, de fet, que suposadament només Déu podia distingir entre tots dos[2] — i que s'extreia d'una criatura marina anomenada ḥillāzōn (hebreu: חִלָּזוֹן) (gairebé amb tota seguretat el corn blanc (Hexaplex trunculus), del qual es pot extreure un tint químicament idèntic a l'indi).[3] Però les banderes amb tons de blau molt diferents són habituals, de manera que de vegades es diu que els colors nacionals d'Israel són el "blau fosc i el blanc" (hebreu: כָּחֹל לָבָן) en lloc del "blau cel i blanc" (hebreu: תְּכֵלֶת לָבָן).
El 1950 es va prendre la decisió d'establir un estàndard de color per a les banderes israelianes regulat pel govern com a "Indanthren Calidon (GCDN)",[4] mentre que les etiquetes dels productes israelians han d'utilitzar el color CMYK 100/70/0/28.[5]
| Model de color | Blau | Blanc |
|---|---|---|
| Pantone | 286 C | N. A. |
| CMYK | 100, 70, 0, 28 | 0, 0, 0, 0 |
| RGB | 0, 56, 184 | 255, 255, 255 |
| HTML | #0038B8 | #FFFFFF |
Història i creació de la bandera
[modifica]Theodor Herzl, el visionari profeta de l'Estat Jueu havia d'organitzar el primer Congrés Sionista a Basilea l'any 1897 i va decidir que era necessari exposar una bandera nacional oficial pel poble jueu. En el seu llibre Der Judenstadt (l'Estat Jueu), va escriure el següent: "No tenim una bandera i la necessitem en un temps en què volem dirigir a molta gent; cal fer onejar un signe sobre els seus caps". I a continuació: "Jo concedeixo una bandera blanca amb set estrelles daurades, en la qual el rerefons de la tela blanca simbolitzi la nova i pura vida. Les estrelles representaran les set hores daurades del nostre treball quotidià, ja que els jueus aniran a la nova terra amb un símbol de treball".
Herzl va confiar la feina de preparar la bandera jueva al seu assistent David Wolfson. En una carta al Baró Hirsch va escriure: "Si em preguntessin en un to burlesc que és aquesta bandera?, els respondria que una bandera no és només un pal amb un drap; una bandera és quelcom simbòlic i nacional, i amb una bandera un condueix a un poble allà on sigui, fins i tot a la Terra Promesa".
A David Wolfson però no li acabava de fer el pes la bandera proposada per Herlz "A requeriment del nostre líder Herzl, vaig venir a Basilea a realitzar tots els preparatius per l'obertura del Primer Congrés. Entre les nombroses qüestions que vaig haver de considerar, n'hi havia una que, malgrat la seva lleugeresa, no era gens lleugera, ja que contenia en si mateixa el gran problema hebreu. Amb quina bandera hem de decorar la sala del Congrés? Quins seran els seus colors? Com que no teníem cap bandera, la qüestió em tenia perplex en gran manera. Era necessari dissenyar una bandera, però quins serien els colors que havien de ser elegits? Va ser llavors quan em vaig adonar que ja teníem una bandera, blanca i blava, el tal·lit, amb el qual ens embolicàvem durant les pregàries. Aquest seria el nostre símbol, que traslladaríem de la seva condició d'embolcall i el mostraríem davant Israel i les nacions. En conseqüència, vaig ordenar una bandera blava i blanca amb un Escut de David gravat en ella i així va néixer la nostra bandera nacional."
En el vuitè Congrés Sionista, reunit a Praga el 1933, es va aprovar finalment una decisió oficial sobre la bandera: "La bandera blava i blanca és la bandera de l'Organització Sionista i del poble jueu, de conformitat a una antiga tradició".
Controvèrsia sobre el significat de la bandera
[modifica]Alguns grups han afirmat que les franges horitzontals de la bandera d'Israel representen en realitat el riu Nil i l'Eufrates, que alguns pensadors sionistes (com ara Avraham Stern i Israel Eldad) defensen com a fronteres d'Eretz Yisrael, la terra promesa als jueus per Déu.[6] Els qui fan aquesta al·legació insisteixen en el fet que la bandera representa "secretament" el desig dels jueus de conquerir tota la terra entre el Nil i l'Eufrates, que suposaria conquerir gran part d'Egipte, tota Jordània, i part de Síria i l'Iraq. Yasser Arafat,[7] Iran i Hamas[8] han donat suport a aquesta interpretació repetidament.
Tant autors sionistes com antisionistes han negat que les franges representin ambicions territorials, i afirmen que fou dissenyada d'acord amb els colors del tal·lit jueu.[9] Saqr Abu Fakhr, un escriptor àrab, també s'ha pronunciat en contra d'aquesta idea: afirma que aquesta declaració és una de les 7 confusions o mites sobre els jueus que, tot i ser infundats i tenir abundant evidència en contra, continuen circulant en el món àrab.[10]
Banderes destacades
[modifica]
- La "Bandera de tinta" de 1949, que es va hissar durant la Guerra de la Independència prop de l'actual ciutat d'Elat. L'hissament d'aquesta bandera casolana en un pal per diversos soldats israelians va ser immortalitzat en una fotografia que s'ha comparat amb la famosa fotografia de la bandera dels Estats Units hissada al cim del mont Suribachi, a l'illa japonesa d'Iwo Jima, el 1945. Igual que aquesta última fotografia, l'hissament de la bandera de tinta també s'ha reproduït com a memorial.
- La bandera israeliana que va romandre onejant durant tot el setge del Fort Budapest durant la Guerra del Yom Kippur, i que actualment es conserva al memorial Yad la-Xiryon a Latrun. El Fort Budapest va ser l'únic punt fort al llarg de la Línia Bar Lev que va romandre en mans israelianes durant la guerra.
- La bandera del rècord mundial del 2007 que es va inaugurar en un aeròdrom prop de la històrica fortificació de Masada. La bandera, fabricada a les Filipines, mesurava 660 per 100 metres i pesava 5,2 tones, superant el rècord anterior, mesurat i verificat per representants del Llibre Guinness dels Rècords. Va ser feta per l'empresària filipina i cristiana evangèlica Grace Galindez-Gupana com a símbol religiós i gest diplomàtic de suport a Israel.[11] A les Filipines, les esglésies sovint exhibeixen la bandera israeliana.[12] Aquest rècord s'ha superat diverses vegades des de llavors.[13]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «The Flag and the Emblem» (en anglès). Ministry of Foreign Affairs. Arxivat de l'original el 17 abril 2007. [Consulta: 21 juliol 2026].
- ↑ Bava Metzia 61b
- ↑ Navon, Mois. «Historical Review of Tekhelet & the Hillazon». Ptil Tekhelet Organization. [Consulta: 18 setembre 2015].
- ↑ «החלטה רשמית על גון הצבע הכחול של דגל המדינה,». The Israel Museum. Arxivat de l'original el 13 juliol 2010. [Consulta: 21 juliol 2026].
- ↑ «באיחודהבהרות בעניין סימון תווית אנרגיה למכשירים שאינם משווקים באיחוד האירופי» (PDF). Ministeri d'Energia. Arxivat de l'original el 11 novembre 2023. [Consulta: 21 juliol 2026].
- ↑ Gènesi 15, 18: Aquell dia el Senyor va fer una aliança amb Abram tot dient:
-Dono aquest país als teus descendents, des del torrent d'Egipte fins al gran riu, el riu Eufrates (...) - ↑ Playboy Interview: Yasir Arafat, Playboy, Setembre de 1988.
ARAFAT: Sí, perquè no ho volen. Mira els eslògans que utilitzen: que la terra d'Israel és des de l'Eufrates al Nil. Això va estar escrit durant molts anys sobre l'entrada al Knesset, el parlament. Mostra la seva ambició nacional-volen avançar al Riu Jordà. Un Israel per ells, el que quedi per nosaltres... Sap quin és el significat de la bandera d'Israel?
PLAYBOY: No.
ARAFAT: És blanca amb dues línies blaves. Les dues línies representen els dos rius, i enmig hi ha Israel. Els rius són el Nil i l'Eufrates. - ↑ Shiloh, Scott. Mofaz: Hamas Acting Responsibly; Hamas: Israel Must Change Flag(anglès), Arutz Sheva, 30 de Gener, 2006.
- ↑ Daniel Pipes. Israel Imperial: la calúmnia "del Nil a l'Eufrates"(anglès), Middle East Quarterly, Març de 1994.
- ↑ Abu Fakhr, Saqr. "Set prejudicis sobre els jueus", Al-Hayat, 12,13,14 de Novembre de 1997.
- ↑ «Giant Israeli Flag Breaks World Record for Largest in World» (en anglès). Haaretz, 25 novembre 2007 [Consulta: 21 juliol 2026].
- ↑ Lee, Morgan «[https Do Flags Belong in Churches? Pastors Around the World Weigh In]» (en anglès). Christianity Today, 2 juliol 2021 [Consulta: 21 juliol 2026].
- ↑ «Largest flag flown» (en anglès). Guinness World Records. [Consulta: 21 juliol 2026].