Aulos
 |
No s'ha de confondre amb Aulòs, municipi francès d'Occitània. |
 | |
 | |
| Tipus | single oboe with cylindrical bore, with fingerholes (en)  |
|---|---|
| Classificació Hornbostel-Sachs | 422.111.2 |
| Originari de | antiga Grècia |
| Professió artística | aulet |
L'aulos (en grec antic, αὐλός) és un instrument musical de vent de fusta. Es tracta d'una espècie de flauta o d'oboè doble fabricat amb canya, compost de dos tubs i dotat d'una inxa. El van fer servir en l'Antiguitat grecs, fenicis i ibers.
És un instrument que feien sonar músics professionals. S'utilitzava en els banquets, funerals i sacrificis religiosos, i per marcar el ritme i la cadència als soldats.
Història
[modifica]
En la mitologia grega, l'aulos va ser inventat per la mateixa deessa Atena, que el va fabricar amb ossos de cérvol durant un banquet a la mansió dels déus. Alguns historiadors n'atribueixen la invenció a la musa Euterpe.[1]
Segons alguns autors, quan Atena va abandonar l'aulos llançant-lo lluny, després de veure en un riuet com se li deformaven les galtes en tocar l'instrument, el sàtir Màrsies el va recuperar. Atena havia llançat una maledicció contra qui recollís l'aulos. El sàtir va pensar que la música d'aquell instrument era la més bonica del món i va reptar Apol·lo, que tocava la lira, a un concurs de música amb les muses i Mides I de jurat. Tots dos van tocar de forma tan perfecta que les muses no van poder decretar un vencedor. Llavors, Apol·lo va reptar el pastor a tocar el seu instrument de cap per avall. Apol·lo va capgirar la seva lira i va tocar. Evidentment, Màrsies no podia fer el mateix amb la flauta, i les muses van declarar guanyador Apol·lo. Després de derrotar Màrsies, el déu es va venjar d'ell per haver gosat reptar-lo`penjant-lo en un pi i espellant-lo viu.[2]
Babis, fill de Meandre i germà de Màrsies, també tocava la flauta, però per la seva falta d'habilitat no va ser castigat per Apol·lo i es va estalviar la còlera divina.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Howard, Albert A «The aulos or tibia». Harvard Studies in Classical Philology, 4, 1, 1893, p. 2-4.
- 1 2 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 69, 341. ISBN 978-84-96061-97-2.
