19 d'abril
| << | Abril 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs. Queden 256 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1922, Barcelona: fundació del PEN català, el tercer en el món després de l'anglès i el francès.[1]
- 1995, Palma, Mallorca: s'inaugura la planta potabilitzadora de Son Tugores, amb un efluent de 7,5 milions de m³/any d'aigua.[2]
- 1999, Catalunya: s'estrena el primer capítol de Plats Bruts a TV3.[3]
- Resta del món
- 1706, Calcinato (Llombardia) - L'exèrcit borbònic guanya la batalla de Calcinato en el decurs de la guerra de Successió Espanyola.
- 1775, Comtat de Middlesex (Massachusetts, EUA): victòria britànica a les Batalles de Lexington i Concord, als inicis de la Guerra de la Independència dels Estats Units.[4]
- 1783, Crimea: L'Imperi Rus s'annexiona el Kanat de Crimea.[5]
- 1862, Fortín, Mèxic: La batalla de Fortín enfronta l'exèrcit mexicà i tropes al servei del Segon Imperi Francès
- 1943, Varsòvia, Polònia: jueus del gueto de Varsòvia s'alcen contra els nazis.
- 2005, Ciutat del Vaticà: El Conclave de 2005 tria el cardenal i prefecte de la Congregació de la doctrina de la Fe Joseph Alois Ratzinger 265è papa de Roma, que tria el nom de Benedictus.
- 2015, Michał Kwiatkowski (Etixx-Quick Step) guanya l'Amstel Gold Race.[6]
- 2026, Bèlgica: Paula Blasi guanya l'Amstel Gold Race després d'una escapada de 22 km en solitari.[7]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1882, Castelló de la Plana, Plana Alta: Gaetà Huguet i Segarra, empresari, polític i mecenes (m. 1959).[8]
- 1907, Vilafranca del Penedès: Maria Dolors Calvet i Prats, concertista de piano, compositora, poetessa (m. 1988).[9]
- 1937, Llançà, Alt Empordà: Helena Ferrer i Mallol, matemàtica i política catalana, ha estat diputada al Parlament de Catalunya.
- 1965, Barcelona: Mayte Martín, cantaora catalana de flamenc, cantant de boleros i compositora.[10]
- Resta del món
- 1605 - Roma: Orazio Benevoli, compositor italià (m. 1672).[11]
- 1832, Madrid: José Echegaray: matemàtic, enginyer, polític i escriptor espanyol, Premi Nobel de Literatura de 1904 (m. 1914).[12]
- 1868, Düren (Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya): Max von Schillings director d'orquestra, compositor i director de teatre alemany (m. 1933).
- 1872, Berlín: Alice Salomon, reformadora social alemanya i pionera del treball social com a disciplina acadèmica (m. 1948).[13]
- 1882, São Borja, Brasil: Getúlio Vargas, president del Brasil.(m. 1954).[14]
- 1892, Saint-Maur-des-Fossés (França): Marcelle Taillefesse, més endavant Germaine Tailleferre, compositora pertanyent al corrent del neoclassicisme musical i formà part del cèlebre Groupe des Six francès (m. 1983).[11]
- 1912, Ishperming, Michigan (EUA): Glenn Theodore Seaborg, físic i químic estatunidenc, Premi Nobel de Química 1951 (m. 1999).[15]
- 1919 - Lekeitio, Biscaia: Santiago Brouard Pérez, metge i polític basc, assassinat pels GAL (m. 1984).
- 1932 -
- Medellín (Colòmbia): Fernando Botero, pintor i escultor colombià. Del seu estil són característiques les figures inflades i arrodonides.[16]
- Rutland, Vermont, Estats Units: Andrea Mead-Lawrence, de soltera Andrea Mead, esquiadora estatunidenca (m. 2009).[17]
- 1944,
- Chicago, EUA: James Heckman, economista, Premi Nobel d'Economia de l'any 2000.[18]
- Ferrol: Nona Inés Vilariño, professora i política gallega, diputada de la 1a legislatura.[19]
- 1946 - Las Palmas de Gran Canaria: María Vallet Regí, química i farmacèutica espanyola, acadèmica i investigadora.[20]
- 1947, Nova York, EUA: Murray Perahia, pianista i director d'orquestra nord-americà.[21]
- 1949, Valàuria: Paloma Picasso, empresària i dissenyadora de moda francoespanyola.[22]
- 1957, Bozen, Tirol del Sud: Lilli Gruber, periodista i política italiana.[23]
- 1965,
- Lió, (França): Natalie Dessay, soprano coloratura francesa.[24]
- Moscou: Lilia Zilberstein, pianista russa.[25]
- 1966, Orleans: Véronique Gens, soprano francesa.[26]
- 1970, Gijón, Espanya: Abelardo Fernández, jugador i entrenador de futbol.
- 1972, Recife, Brasil: Rivaldo, futbolista brasiler.
- 1974, Nuremberg, Christine Silberhorn, física alemanya especialista en òptica quàntica.[27]
- 1979, Poona, Índia: Amruta Patil, artista i escriptora. És la primera autora de novel·les gràfiques del país.
- 1981, Bogotá: Catalina Sandino Moreno, actriu colombiana de cine.
- 1980 - Bergara (Guipúscoa): Vanesa Gimbert, futbolista que juga en la posició de centrecampista.
- 1987, Niàgan, Khàntia-Mànsia, URSS: Maria Xaràpova, jugadora de tennis professional.[28]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1910, Barcelona: Norbert Font i Sagué, geòleg, espeleòleg, naturalista i escriptor que introduí l'espeleologia a Catalunya (n. 1873).[29]
- 2004, Barcelona: Concepció G. Maluquer, escriptora catalana que conreà la poesia i la novel·la (n. 1914).[30]
- Resta del món
- 843 - Tours: Judit de Baviera, emperadriu carolíngia, esposa de Lluís el Pietós (n. vers 805).[31]
- 1588 - Venècia: Paolo Caliari o Paolo Càller, conegut com el Veronès, va ser un pintor italià, conegut per ser el gran decorador del manierisme venecià (n. 1523).[32]
- 1689 - Roma: Cristina de Suècia, reina de Suècia i una de les dones més erudites i educades de la seva època (n. 1626).[33]
- 1728 - Bordeus (França): Louis Le Comte, missioner jesuïta francès que va desenvolupar una important tasca com matemàtic i científic a la Xina durant el regnat de l'emperador Kangxi a principis de la dinastia Qing (n. 1655).[34]
- 1768 - Venècia Canaletto –o Giovanni Antonio Canal–, el pintor de Venècia per excel·lència (n. 1697).[35]
- 1824 - Mesolongi, Grècia: Lord Byron, poeta anglès, considerat un dels més versàtils i rellevants del Romanticisme (36 anys).[36]
- 1881 - Londres, Anglaterra: Benjamin Disraeli, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (n. 1804).[36]
- 1882 - Down House, Kent, Anglaterra: Charles Darwin, naturalista anglès, coinventor, juntament amb Alfred Russel Wallace, de la teoria de la selecció natural per a explicar l'evolució de les espècies (73 anys).[36]
- 1906 - París, França: Pierre Curie, físic francès, Premi Nobel de Física 1903 (n. 1859).[37]
- 1958 - Manchester, Anglaterra: Billy Meredith, futbolista gal·lès (84 anys).
- 1967 - Rhöndorf (Alemanya): Konrad Adenauer, canceller d'Alemanya, un dels pares de la Unió Europea (n. 1876).[14]
- 1969 - Praga, Txecoslovàquia: Juan Modesto Guilloto León, militant del PCE i militar republicà a la Guerra Civil espanyola (n. 1906).[38]
- 1973 - Algorta, País Basc: Eustakio Mendizábal Benito “Txikia”, cap del front militar d'ETA mort durant un enfrontament amb la policia
- 1974 - París (França): Marcel Pagnol, director de cinema i escriptor occità d'expressió francesa.(n. 1895).[39]
- 1989 - Cornualla (Gran Bretanya): Daphne du Maurier, novel·lista britànica (n. 1907).[40]
- 2005 - Newbury Park, Califòrnia, Estats Units: Ruth Hussey, actriu estatunidenca (93 anys).
- 2008 - Saint Mandé: Germaine Tillion, etnòloga francesa, membre de la resistència francesa (n. 1907).[41]
- 2011 - Oslo: Grete Waitz, atleta noruega de marató, cross i cursa de fons, 5 cops campiona del món i medallista olímpica (n. 1953).[42]
- 2013 - París (França): François Jacob, metge i biòleg francès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1965 (n. 1920).[43]
- 2021 – Minneapolis, Minnesota, EUA: Walter Mondale, polític, 42è vicepresident dels Estats Units d'Amèrica (n. 1928).
Festes i Commemoracions
[modifica]Esport
[modifica]Ciclisme
[modifica]- Dia de la Bicicleta
- Dia de l'Aborigen Americà
- Festes en Ademús en honor de Sant Vicent Ferrer.
- Onomàstica:
- Festa de la Divina Misericòrdia;
- Gerold d'Einsiedeln, eremita;
- Lleó IX, papa;
- sant Vicenç de Cotlliure, màrtir;
- Sant Expedit, màrtir;
- beat Bernat de Saint-Bertin, penitent; fins al 1963:
Cocentaina: Mare de deu del Miracle
Referències
[modifica]- ↑ «Barcelona, 19 d'abril de 1922». PEN català. [Consulta: 1r gener 2022].
- ↑ Mateos Ruiz, Rosa María. Los caminos del agua en las Islas Baleares: acuíferos y manantiales (en castellà). IGME, 2009, p. 138. ISBN 8478408061.
- ↑ TV3. «Vint anys de "Plats bruts"! "Ah, vale"», 18-04-2019. [Consulta: 19 abril 2021].
- ↑ «Battles of Lexington and Concord | United States history» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ Kırımlı, Hakan. National movements and national identity among the Crimean Tatars: (1905-1916) (en anglès). Brill, 1996, p. 1. ISBN 9004105093.
- ↑ «Kwiatkowski Michal - Etixx Quick Step | Matthew Buxton». [Consulta: 15 març 2022].
- ↑ J.M. «Paula Blasi fa història en imposar-se en l'Amstel Gold Race». L'Esportiu, 19 abril 2026. [Consulta: 21 abril 2026].
- ↑ «Gaietà Huguet i Segarra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «Obres compostes per calvet-i-prats-maria-dolors». Portal Sardanista. Arxivat de l'original el 2020-09-28. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Mayte Martín». Concurso Nacional de Tarantas Ciudad de Linares. Arxivat de l'original el 2020-08-08. [Consulta: 19 abril 2020].
- 1 2 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «José Echegaray». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Alice Salomon» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 març 2022].
- 1 2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Glenn T. Seaborg | American chemist» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ Hanstein, Mariana.. Fernando Botero. Köln: Taschen, 2003. ISBN 3-8228-2292-2.
- ↑ «Andrea Mead-Lawrence Bio, Stats, and Results | Olympics at Sports-Reference.com», 17-04-2020. Arxivat de l'original el 2020-04-17. [Consulta: 4 febrer 2022].
- ↑ «James J. Heckman | American economist» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «Nona Inés Vilariño Salgado - I Legislatura - Congreso de los Diputados». [Consulta: 15 febrer 2024].
- ↑ «Vallet Regí, María – Real Academia Nacional de Farmacia». [Consulta: 5 febrer 2026].
- ↑ «Murray Perahia» (en anglès). Britanninca. [Consulta: 2025].
- ↑ Simón, Paloma. «Paloma Picasso, la musa eterna que se bebió las noches de Nueva York en las fiestas de Studio 54, cumple 70 años» (en castellà). Vanity Fair, 19-04-2019. [Consulta: 7 febrer 2024].
- ↑ «Gruber, Lilli» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 27 febrer 2022].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Natalie Dessay» (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Pianist Lilya Zilberstein: Old-World Russian Greatness» (en anglès). Gale Academic. [Consulta: 15 desembre 2025].
- ↑ «Véronique GENS» (en francès). Théâtres et Producteurs Associés. [Consulta: 5 febrer 2026].
- ↑ «Curriculum Vitae Prof. Dr. Christine Silberhorn». www.leopoldina.org. [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Maria Sharapova | Biography, Grand Slam, Suspension, & Facts» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «Norbert Font i Sagué | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «Concepció G. Maluquer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ Canseco, Vicente Diez. Diccionario biográfico universal de mujeres célebres: ó compendio de la vida de todas las mujeres que han adquirido celebridad en las naciones antiguas y modernas, desde los tiempos más remotos hasta nuestros días ... (en castellà). Imprenta de José Felix Palacios, 1844, pàg. 466.
- ↑ Paoletti, John T.. El arte en la Italia del Renacimiento. Madrid, España: Akal, 2002. ISBN 84-460-1149-2.
- ↑ «Cristina regina di Svezia» (en italià). Treccani. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Dehergne S.J., Joseph «Répertoire des jésuites de Chine de 1552 à 1800» (en francès). Bibliotheca Instituti Historici S.J. [Roma], XXXVII, 1973.
- ↑ «Il Canaletto | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 abril 2020].
- 1 2 3 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1903» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «Juan Modesto | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «Daphne du Maurier». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Marti, Octavi «Germaine Tillion, etnóloga» (en castellà). El País [Madrid], 22-04-2008. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Grete Waitz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 març 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1965» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:19 d'abril.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 19 d'abril
