Entrades

Pedagogia de l'Holocaust: mai mÃĐs contra ningÚ?

Imatge
  Una jove es fa una selfie davant del camp de concentraciÃģ d'Auschwitz. Foto extreta d' ABC News . Arran del genocidi a Gaza, milers de persones arreu del mÃģn es formulen la mateixa pregunta: com ÃĐs possible que es repeteixi la histÃēria? Si els israelians conserven la memÃēria de la Xoà (mÃĐs coneguda per nosaltres com a Holocaust) per quÃĻ permeten la massacre dels palestins? És que no han aprÃĻs res del passat? La resposta seria que sí que s'ha produÃŊt un aprenentatge, perÃē no pas en la direcciÃģ esperada.  Val a dir que dins la comunitat jueva s'han alçat veus esfereÃŊdes davant del que està succeint a la Franja de Gaza. Hem vist persones jueves de totes les edats en manifestacions, xarxes socials i mitjans de comunicaciÃģ expressant-se de manera inequívoca en contra de la política genocida de l'Estat d'Israel. "No en el meu nom" ÃĐs una proclama coneguda des de fa dÃĻcades i que ara ressona amb mÃĐs força que mai. Desitgen que no deixin de denunciar-se les...

Tothom ÃĐs tÃēxic

Imatge
  Fa unes setmanes vaig veure a TV3 la pel·lícula de Dani de la Orden "Casa en flames" -vaig tard, ja ho sÃĐ. L'Emma Vilarasau broda el paper de la Montse, una mare que faria el que fos per conservar l'atenciÃģ de la seva família, un comportament que, a mesura que avança la trama, anem comprenent millor i amb el qual moltes dones, d'una manera o altra, s'han identificat. L'acciÃģ no s'atura i els diàlegs, carregats de mala bava, et mantenen en permenent tensiÃģ i atenta a la pantalla (malgrat els inadmissibles talls publicitaris de la nostra ). Sense fer cap espÃēiler, explicarÃĐ que el fill de la Montse, en David -interpretat amb molta gràcia per l'Enric Auquer-, es queixa de manera infantil a la mare que la seva nÃēvia li ha etzibat que ÃĐs un tÃēxic. Ella li treu tota la importància responent-li que ara està de moda aquesta expressiÃģ i que "tothom ÃĐs tÃēxic". Si bÃĐ ÃĐs cert que en David ÃĐs un noi sobreprotegit, que es mereixeria un bon bany de re...

"Trilogia de Copenhaguen", un nou capítol

Imatge
L'autora danesa  Tove Ditlevsen treballant en una de les seves obres. L'escriptura la va ajudar a sobreviure les circumstàncies mÃĐs fosques imaginables. Imatge extreta d'Spectator Australia. En acabar la novel·la d'autoficciÃģ "Les cares" de Tove Ditlevsen, la "Trilogia de Copenhaguen" va passar immediatament a la meva llista de llibres pendents perquÃĻ en aquella histÃēria ja hi vaig endevinar una visiÃģ trencadora i coratjosa sobre els problemes psicolÃēgics. Aprofitant l'avinentesa d'una iniciativa temàtica a Instagram, m'he endinsat novament en l'univers de la reconeguda escriptora danesa, la intensa vida de la qual es manifesta en tota la seva obra, tant narrativa com poÃĻtica. La biografia es divideix en tres parts. La primera tÃĐ lloc al barri obrer de Vesterbro de Copenhaguen, en el període d'entreguerres, on es descriu l'ambient asfixiant i sÃērdid en quÃĻ va crÃĐixer la Tove i que marcaria els seus passos de joventut, narra...

Cal llegir Hosseini per entendre l'Afganistan?

Imatge
 Una imatge de la pel·lícula " The kite runner " [El caçador d'estels], basada en el best-seller homÃēnim de l'aclamat escriptor estatunidenc d'origen afganÃĻs Khaled Hosseini  i publicat l'any 2003. L'Amir i en Hassan fan volar un estel a la ciutat de Kabul, a la dÃĻcada de 1970. Les seves vides estan a punt de canviar per sempre. Aquest mes d'agost es compleix un any d'ençà que les tropes nord-americanes es retiraven de l'Afganistan, desprÃĐs de dues dÃĻcades de presÃĻncia militar a la zona, i que els talibans prenien novament el poder -l'havien ostentat entre 1996 i 2001-, causant terror i estupor en la comunitat internacional, principalment pel que suposava en matÃĻria de greu retrocÃĐs dels drets de les dones.  Com era de preveure, passat el cop d'efecte inicial, l'interÃĻs en l'Afganistan va anar decreixent fins que en els darrers mesos la brutalitat del rÃĻgim talibà pràcticament no ha tingut presÃĻncia en els grans mitjans de comun...

Qui escolta el senyor Singer?

Imatge
   L'escriptora  Carson McCullers  era una gran aficionada a la mÚsica i tocava el piano, abans de consagrar-se a la literatura. Aquesta passiÃģ ÃĐs compartida pel personatge de la Mick Kelly, alter ego de l'autora a la novel·la  El cor ÃĐs un caçador solitari , una noia talentosa i rebel, que ha de bregar amb la pressiÃģ sufocant de l'entorn on li ha tocat crÃĐixer.    Hi ha novel·les que provoquen una commociÃģ en qui les llegeix. SÃģn tan fondes les emocions que desperten i tan captivador l'imaginari que recreen que resulta pràcticament impossible no dir-ne res, no escriure'n res. És en la necessitat imperiosa de revelar a l'entorn el nou mÃģn que s'ha descobert, com si es tractÃĐs d'un paradís perdut del qual es senyala la ruta, que es reconeix la bona literatura. No podia imaginar que faria una troballa tan extraordinària amb la darrera novel·la que he acabat. N'he llegit i rellegit els paràgrafs, assaborint la profunditat poÃĻtica d'una poderosís...

Incubacions i vols xamànics a Manhattan

Imatge
La novel·la d'Ottessa Moshfegh El meu any de repÃēs i relaxaciÃģ m'ha deixat amb un garbuix de sentiments contradictoris que tinc la necessitat d'ordenar. Abans, faig un avís de spoilers .  El punt de partida de la histÃēria ÃĐs brillant; l'autora -a la imatge- tÃĐ ofici i ens regala uns quants personatges inoblidables: parÃēdies àcides d'ÃĐssers humans que es mouen en un entorn devastat per la banalitat, les aparences i la mercantilitzaciÃģ de tot el que es belluga.  Anem a pams i comencem per la protagonista i narradora: una jove de vint-i-pocs anys, extremadament atractiva i esquerpa, que s'ha quedat Ãērfena fa poc i treballa en una galeria d'art al barri de Chelsea de Nova York. TÃĐ una 'parella intermitent' -o com redimonis es digui-, en Trevor, un home que la utilitza com un mocador de paper i una 'amiga' de la Universitat, la Reva, amb greus problemes de bulímia, a qui rebutja i alhora necessita desesperadament. És l'any 2000 i estem a les ...

Karl Jaspers i l'educaciÃģ en la culpa

Imatge
El sentiment de culpa no tan sols implica un autocàstig estÃĻril i perjudicial. Imatge: Cognifit.  Si algÚ proposÃĐs d'educar en la culpa els infants i adolescents, ÃĐs possible que  la primera associaciÃģ que ens vinguÃĐs al cap fos una instituciÃģ religiosa coercitiva. TambÃĐ podríem pensar en els remordiments turmentadors lligats a les dietes restrictives o a les pràctiques sexuals no normatives. Certament, ÃĐs necessari alliberar-se d'aquest tipus de culpa castigadora, els romanents de la qual encara tenen un impacte psicolÃēgic important i provoquen greus problemes, ben complicats d'abordar.  Aquí ens referirem a un altre tipus de culpa, que no ÃĐs nociva sinÃģ necessària per a conviure en societat. En el modern manual de diagnÃēstic dels trastorns mentals DSM-5, de l'AssociaciÃģ Americana de Psiquiatria, s'hi recull el Trastorn de la conducta , conegut en l'anterior ediciÃģ com a Trastorn dissocial . Els comportaments que s'hi inclouen sÃģn: conductes agressives, com...